Col de Ronc

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
L col de Ronc a man drëta udù da Urtijëi.
Col de Ronc udú da nord.

L Col de Ronc ie n col te Gherdëina japé de Mont Sëuc daujin a Urtijëi te la frazion de Sureghes dl chemun de Ciastel (Coordinedes 46°34′10″N 11°40′01″E / 46.5695387°N 11.6669548°E / 46.5695387; 11.6669548).

Descrizion[mudé | muda l codesc]

L mej Rescion sota defendura.

Saisom vëniel tlamà Piza de Ronc, japé, Stil da Stille. Stille uel di chiet per tudësch, n inuem che ie stat dat dal «Verschönerungsverein» de Urtijëi cun d'autri inuemes tudësc (coche Faulecke o Philosophenplatz) tl luech de Urtijëi tl 1900. [1][2]

Sun l Col de Ronc iel doi hotiei: Ronc y Pradell y trëi de vedli mejes: Ronc de sëura, Rescion de sëura y Rescion de sot che ie sota defendura[3].

Via n Stil ruvoven n iede sëura n puent de lën, sëura l Derjon via. Stil fova n iede n bel parch tl bosch, n pra amez cun na cësa mesa desdruda, n sedim, n pitl lech y na promenada che ruvova saisom dl bosch. Da na pert n gran parëi de sas cueciun (sas de cuecenes) cun na grota tlameda Buja dla Lores.

Tl 1966 iel unì frabicà iló n stadium dla dlacia cun plaza da lascé ju i auti. L stadio ie pona unì ruvinà da na gran smueia tl 1999[4][5].

Śën iel ilo na plaza da jì cun i jadins d'inviern, na plaza dai auti y na cësa dl Chemun de Urtijëi.

Japé dl Col de Ronc ie la stazion dla furnadoia de Mont de Sëuc[6][7].

Purtoies[mudé | muda l codesc]

L Col de Ronc à na mpurtanza storica y nce atuela per l turism y l sport a Urtijëi. Sun Col de Ronc iel n purtoi che ie unì adurvà per truep ani per i campiunac de schi slalom dla FIS ti ani 1950-1960 y per i campiunac mundiei de schi dl 1970 [8][9].

Sun Col de Ronc ruvova l purtoi Standard Olivetti (1947) ju da Mont de Sëuc, stlut per segurëza ti ani 1970, canche l ie unì giaurì n purtoi nuef Pilat lonch 3200 m[10].

L purtoi Pilat ie pona nce unì stlut tl 1994, ma tl dezëmber dl 2021 ie l purtoi Pilat inò unì metù a ji do che l ie unì scialdi slargià y do che n à fat truepes lëures per l fé plu segur[11].

Da Piza de Ronc jiva n purtoi nce de viers dl luech de Manguc y da iló purtova n schilift sun Piza de Ronc ntëur i ani dl 1950.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Comunicazion personela de Paula Grossrubatscher.
  2. Karl Mahlknecht, Margareth Runggaldier, Mahlknecht: 1885-1985 Der Fremdenverkehr in St. Ulrich in Gröden, seine wechselvolle Geschichte in einem ereignisreichen Jahrhundert. Eine Ortskronik zum hundertjährigem Bestehen des Fremdenverkehrvereines. Verlagsanstalt Athesia Bozen, 1985 (tudësch).
  3. Kultur/Denkmalpflege Prov. BZ
  4. Karl Mahlknecht da Palmer: L tët dl stadion dala dlacia a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1982, p. 122
  5. Egon Vinatzer: Na smueia desdruj l stadio dala dlacia de Urtijëi, Calënder de Gherdëina 2000, p. 134.
  6. Egon Vinazer:’’La “Mont de Sëuc” y la “Secëda” renuvedes defin’’. Calënder de Gherdëina 1971. p. 104.
  7. V.P.: ‚‘La furnadoia Urtijëi-Mont d’Sëuc à abù 40 ani ’’. Calënder de Gherdëina 1976 p. 98.
  8. Bruno Moroder:’’I campionac mondiei de schi te Gherdëina’’. Calënder de Gherdëina 1971. p. 22.
  9. Erich Demetz: ‚‘I mundiei de schi dl 1970 te Gherdëina’’. Calënder de Gherdëina 1971. p. 100.
  10. Template:De Karl Mahlknecht, Margareth Runggaldier, Mahlknecht: 1885-1985 Der Fremdenverkehr in St. Ulrich in Gröden, seine wechselvolle Geschichte in einem ereignisreichen Jahrhundert. Eine Ortskronik zum hundertjährigem Bestehen des Fremdenverkehrvereines. Verlagsanstalt Athesia Bozen, 1985
  11. Ntervista cun Trail 2020 29 ago 2019https://lld.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Defekte_Weblinks&dwl={{{url}}} Seite nicht mehr abrufbar], Suche in Webarchiven: Template:Toter Link/Core[http://timetravel.mementoweb.org/list/2010/Kategorie:Wikipedia:Vorlagenfehler/Vorlage:Toter Link/URL_fehlt

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Chertes ortofoto cun i toponims ladins. Chemun de Urtijëi. Sureghes, Runcadic, Bula, Mont Sëuc. Istitut Ladin Micurá de Rü. San Martin de Tor, 2017. ISBN 978-88-8171-126-0.
  • Edgar Moroder: Seiser Alm - Mont de Sëuc - Alpe di Siusi. Flurnamenkarte, Parzellenkarte, Begleitbuch. Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 2001. ISBN 88-86102-27-5.
  • Barbara Lanz, Sonja Mitterer: Höfekarte Gröden. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.
  • Demetz Meinrad, Moroder Albert, Comploj Siegfried: Cherta dl Chemun de Urtijëi cun i inuems ladins. Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 1985.