Edgar Moroder

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Edgar Moroder cun la grupa di Studënc de Gherdëina a Mustèr tl Grijon ai 26 de lugio 1966. Da man ciancia: Leo Martiner, Hugo Senoner, Theodor Riffesser, Romeo Sommavilla, Heinz Stuflesser, Rafael Insam, Ambros Widmer, Heini Senoner, Pepi Martiner, Erwin Messner, Wolfgang Moroder, Waltraud Santifaller, Mario Perathoner y Edgar Moroder[1].
Edgar Moroder conta dla storia de Gherdëina pra la mostra de fotografies de Gherdëina. Presentazion de Robert Moroder.

Edgar Moroder (* 12 de jené 1941 a Urtijëi; † 29 de merz 2020[2]) ie stat n nseniant, publizist, studiëus dla storia de Gherdëina dant al dut per chël che reverda la families y la geografia de Gherdëina.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Edgar Moroder ie nasciù da Johanna Vinazer y Oswald Moroder de Trinadeianesc tla cësa de Danterleghes tla Bruscia de Urtijëi tla cësa dl Sartëur ulache l ie cresciù su. Do avëi fat l lizeum scientifich a Persenon, al studià scienzes natureles a Viena y a Padova y ie deventà dutor cun na dissertazion sui ciofes de Mont de Sëuc. Pra la tesi à Edgar Moroder metù pro na gran culezion de ciofes de Mont de Sëuc che ie sën da udëi tl Museum Gherdëina. Edgar Moroder fova maridà cun Waltraud Santifaller y ëi à abù 3 fions: Monica, Frank y Ivonne. I à abù la gran desdita che l mut Frank y l nepot Manuel ie morc te na desgrazia.

Edgar Moroder fova gën sa mont y si medel sun l pra da Jumbierch te Sautaria fova si segondo ncësa.

Ncëries[mudé | muda l codesc]

  • Vizediretëur dl Istitut Tecnich Economich Raetia de Urtijëï
  • Cunsëi dl Museum Gherdëina Museum Gherdëina (1964-1972)
  • Presidënt dla Union di Ladins de Gherdëina.

Edgar Moroder à metù a ji la defileda storica »2000 ani ladins« a Urtijëi tl ann 1985 ulache ël fova a cë dl cumité de urganisazion dla Union di Ladins de Gherdëina[3].

Scric[mudé | muda l codesc]

Edgar Moroder à scrit truepes manuscric che nen ie nia stai publichei per gaujes de finanziamënt o per si mort unida do puec dis de malatia. Danter chisc manuscric sun la families Svhmalzl, Prinoth Walpoth, Vinatzer y n manuscrit sul la dlieja da Sacun.

Libri[mudé | muda l codesc]

  • Edgar Moroder, Bruno Flaim: Val Gardena Nelle Dolomiti. Manfrini Edizioni, 1969.
  • Neuer Führer von Gröden. Kulturgeschichtliches, Beschreibung der Kurorte, Sehenswürdigkeiten, touristische Auskünfte.Sportkomitee Gröden, 1974.
  • Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, Liber Moroder.
  • Der Künstler Johann Baptist Moroder-Lusenberg 1870-1932 Villa Venezia in St. Ulrich in Gröden. Typak 2004.
  • 100 Jahre Raiffeisenkasse Wolkenstein 1897 – 1997. Festschrift zum 100jährigen Jubiläum. Athesiadruck, Persenon, 1998.
  • 1000 ani Gherdëina (999-1999). Eine Festschrift zur Geschichte und zu den zahlreichen Veranstaltungen im Jubiläumsjahr "1000 Jahre Name Gröden". Tourismusverband Gröden, 2000.
  • Seiser Alm – Mont de Sëuc – Alpe di Siusi. Flurnamenkarte Parzellenkarte Begleitbuch. Lia per Natura y Usanzes, 2001.
  • Schützenkompanie Wolkenstein/ Cumpania di Scizri de Selva. Festschrift zum 25jährigen Jubiläum der Wiedergründung und zum 1. Bataillonsfest Schlerngebiet Grödental. Schützenkompanie Wolkenstein, 2003.
  • L prim stradon de Gherdëina, 1856 – 2006. Liber per la festa di 150 ani. Union di Ladins de Gherdëina, 2006.
  • Hans Steger & Paula Wiesinger zum 100-Jahre-Jubiläum und das Hotel Steger-Dellai auf der Seiser Alm. Seiser Alm, Hotel Steger-Dellai, 2007.
  • Das Zallinger Kirchl auf der Sieser Alm. Festschrift zur 150 - Jahrfeier (1858-2008) ; die landschaftlich einmalige Zallinger-Alm (Sassegg) ; von der einstigen Zallinger Schwaige zum bekannten Berghaus Zallinger. Typak Urtijëi, 2008.
  • Tirol 1809 in Ladinien, insbesondere in Gröden. Ein Beitrag zum Tiroler Gedenkjahr 2009 aus Ladinien. Publicazion persunela , 2009.
  • Das Geschlecht der Schmalzl in Gröden. Ein Beitrag zur Familienforschung in Gröden und in der näheren Umgebung. Manoscrit, 2012
  • Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886). L „Tuifelemoler“. Union di Ladins de Gherdëina 2015.
  • Gröden : Das Herz der Dolomiten. UNESCO-Weltnaturerbe Dolomiten, 2016
  • Edgar Moroder, Wolfgang Moroder: Die Antonius Kirche in St. Ulrich. Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 2019.

L à nce laurà pea pra i libri:

  • Edgar Moroder, Reimo Lunz, A. Kostner, J. Moroder, R. Moroder, Rita Stäblein, P. V. Welponer: L Museum de Gherdëina - Das Grödner Heimatmuseum. Überblick über Grödens Kunst-, Natur- und Vorgeschichte. Museum de Gherdëina 1985.
  • Gert Ammann, Edgar Moroder, Ingrid Moroder Runggaldier: Josef Moroder Lusenberg 1846 – 1939. Museum de Gherdëina, 1996.

Calënder de Gherdëina[4][mudé | muda l codesc]

Storia
  • Calënder di mënsc cun prejentazion de vedla cëses. Calënder 1975, pl. 4.
  • L ufize nuef per la scoles ladines. Calënder 1976, pl. 62
  • La roia di artejans di Plans a Urtijëi y i mulins de Plan Ziràn. Calënder 1978, pl. 36
  • VIII. Di Culturel Ladin. Calënder 1984, pl. 92
  • Fova pa i Retesc Semic?. Calënder 1984, pl. 146
  • Festival Ladin 24/25.8.1985 per i 2000 ani Ladins. Calënder 1986, pl. 114
  • 100 ani dl monumënt a Paul Grohmann. Calënder 1999, pl. 60
  • 25 ani Scizeri te Sëlva do la refundazion. Calënder 2004, pl. 202.
  • La Plaza Sant Antone y ntëurvia zacan. Calënder 2006, pl. 104
  • Paratoni, n mesc te Gherdëina da stravardé. Calënder 2009, pl. 43
  • Fovel pa zacan mejes sun Mont de Sëuc? Calënder 2010, pl. 130
  • I prims dlacins te Gherdëina. Calënder 2011, pl. 101
  • La butëiga Maciaconi te Sëlva festejea 80ejim iubileum. Calënder 2012, pl. 132
  • L vedl blason de Urtijëi. Calënder 2013, pl. 66
  • L inuem Gredine, Greden, Gherdëina, Gardena, n toponim rie da spieghé. Calënder 2013, pl. 145
  • La cësa dl Fascio a Urtijëi. Calënder 2014, pl. 124
  • Edgar Moroder, Karlheinz Mureda: Gran figures de nëif fates ti ani 1936 y 1938. Calënder 2015, pl. 218
  • Figures de nëif dl prufessëur Raimund Mureda do l 1945. Calënder 2016, pl. 79
  • L Spinalonga. Calënder 2018, pl. 144
Natura
  • L aier da mont. Calënder 1985, pl. 114
  • L albric. Calënder 1983, pl. 46
  • L fagher. Calënder 1982, pl. 119
  • L lën da beca. Calënder 1984, pl. 112
  • Ciauzel dl cuch. Calënder 2015, pl. 242
  • Inuemes de tieres per gherdëina puech cunesciui. Calënder 2017, pl. 164
  • Corni de elch giatei sun Mont d’Sëuc. Calënder 1973, pl. 56
  • La lindornia. Calënder 1979, pl. 92
  • La bulëura. Calënder 1968, pl. 55
  • La muntanioles. Calënder 1973, pl. 79
  • La vipra (craizoter). Calënder 2011, pl. 126
  • L lustrel. Calënder 2014, pl. 139
  • L'ultima lores de Resciesa y velch sun d'autra lores tlo da nëus. Calënder 2012, pl. 80
  • La culezion di minerai de bera Emil Mahlknecht. Calënder 1968, pl. 53
  • La Mujenata, Calënder 2018. pl. 175
  • Varenté la natura uel ënghe dì defënder l’economia. Calënder 1983, pl. 132
  • Inuemes ladins de roes y smueies. Calënder 1987. pl. 36
  • Inuemes de roes y de smueies. Calënder 2020, pl. 92
Lecurdanzes
  • Bera Hermann Moroder da Jumbierch †. Calënder 1970, pl. 52
  • Bera Giuani Senoner da Vastlé y si culezion. Calënder 1972, pl. 23
  • N lecurdanza de MEDEO – UdSSR. Calënder 1980, pl. 85
  • Ernest Prinoth †. Calënder 1983, pl. 38
  • Guido Insam, Paladina † 13.6.1985. Calënder 1986, pl. 44
  • Hans Perathoner dl Mondschein † 25.4.1987. Calënder 1988, pl. 123
  • Franz Pycha † 29.5.1987. Calënder 1988, pl. 82
  • Walter y Batista Moroder de Trinadeianesc. Calënder 1989, pl. 90
  • Luis Trenker (1892-1990). Calënder 1991, pl. 129
  • N lecort de Milia y Alfons Demetz da Maciaconi. Calënder 1993, pl. 38
  • Leo Crepaz da Maidl, n artist ladin. Calënder 1998, pl. 78
  • Oswald Moroder de Trinadeianesc, scultëur y marcadënt de chiena, 1904 – 1997. Calënder 1998, pl. 150
  • L gran idealist Gerhart Mussner dl Sit. Calënder 1999, pl. 189
  • Edgar Moroder, J. Kostner, F. Prinoth y G. Senoner, A. Kostner: Wilfried Senoner da Luca. Calënder 2000, pl. 235
  • 50 ani do la mort dl gran scultëur prof. Ludwig Moroder dl Mëune. Calënder 2003, pl. 220
  • Lecurdanza a Hans Fink. Calënder 2004, pl. 238
  • N bel liber sun I gran artist Batista Moroder da Jumbiërch. Calënder 2005, pl. 195
  • Lecurdanza a Rudi Vinatzer. Calënder 2005, pl. 208
  • Lecurdanza a bera Leo Obletter da Juaut. Calënder 2006, pl. 187
  • Lecurdanza a Sepl Walpoth da Minert. Calënder 2007, pl. 210
  • Lecurdanza a Paul Moroder de Lenert. Calënder 2008, pl. 232
  • Josef Wanker da Fusieis. Calënder 2011, pl. 215
  • Edgar Moroder y Vinzenz Peristi: Heinrich "Heindl" Moroder Doss. Calënder 2013, pl. 232
  • N lecort de Walter Demetz de Maciaconi. Calënder 2015, pl. 281
  • Karl Heinz Mureda. Calënder 2016, pl. 244
  • N lecort de Erna Mussner – Maciaconi. Calënder 2017, pl. 216
  • Angelo Da Col, chël dai dlacins, à lascià dan 50 ani si lëur a Urtijëi. Calënder 2019, pl. 152
Auter
  • Proverb. Calënder 1975, pl. 84
  • Vel critighes ala maniera de fé y svilupé l turism. Calënder 1979, pl. 129

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Leo Crepaz: Edgar, gran Ladin. Calënder de Gherdëina 1992, pl. 46-47.
  • Sofia Stuflesser: Edgar Moroder, na persona da na gran cultura. Calënder de Gherdëina 2021, pl. 136-140.

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Wolfgang Moroder: Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 35.
  2. Nutizia dla mort sun la plata Alto Adige (Foto).
  3. Union di Ladins de Gherdëina: [Edgar Moroder, na persona da na gran cultura]. La Usc di Ladins, Nr. 15 - 10 de auril 2020.
  4. Edgar Moroder sula plata web dla Union di Ladins de Gherdëina