Franzia

Da Wikipedia
(Readressà da Francia)
Articul per Ladin Gherdëina
Republica Franzëusa
République française
Bandiera de Republica Franzëusa
Bandiera de Republica Franzëusa
Blason de Republica Franzëusa
Blason de Republica Franzëusa
Bandiera Blason
Motto
Liberté, égalité, fraternité
(Ladin: "Lidëza, Valivanza, Fraternità")
Inn
La Marseillaise
Inuem ufiziel République française
Rujeneda ufiziela Franzëus
Capitela  Paris
Geografia
Spersa 643 801 km²
Ega 0,3%
Demografia
Populazion 67 749 632 ab.
(2021)[1]
Densità 105,2 ab./km²
Cumpëida dla fertilità 1,99 (2014)[2]
Guviern
Forma de guviern Republica semi-presidenziela unitera
Presidënt Emmanuel Macron
Prim minister Élisabeth Borne
Economia
PIB (numinel)
• de ndut
• a persona
(2021)
$2 958 miliarc[3]
$43 659
PIB (VPC)
• de ndut
• a persona
(2020)
$3 667 miliarc
$54 126
Munëida Euro (€)
CVN

20%

Auter
Codesc Internet .fr
Prefis dl telefon +33
Furnea a

man drëta

Codesc ISO 3166 FR
Indesc dl Svilup Uman 0,903[4] (scialdi aut)
Coefizient Gini 33,1[5] (mesan)

La Franzia (franzëus: France [fʁɑ̃s] (Nfurmazions sun chësta uscscota su)), ufizielmënter la Republica franzëusa (franzëus: République française[6]), ie n stat transcuntinentel che à si zënter te l'Europa uzidentela cun raions sëuramer te l'America y ti Ozeans Atlantich, Pazifich y Indian.

La cunfina te l'Europa cun l Belje, l Luxemburg, la Germania, la Svizra, la Talia, l Monaco, l'Andora y la Spania. La Franzia ie lieda ence a la Gran Bretania tres l tunel dla Mania.

La Republica franzëusa ie na democrazia urganiseda coche republica semi-presidenziela. La zità capitela ie Paris. La Franzia ie danter i paejes plu svilupei y fej ora la sesta plu granda economia a livel mundiel. I idéei dla Republica franzëusa ven representei tres la declarazion di dërc dla persona y dl sëntadin.

La Franzia ie un di mëmbri fundadëures dl'Union européa, dla Nazions unides y n cumëmber dla Francophonie, di G8 y dl'Union latina. La Franzia ie nce n mëmber permanënt dl Cunsëi de Segurëza dla Nazions unides, coche nce una dla ot putënzes nucleères recunesciudes. L'Esagon ie la destinazion turistica plu cunesciuda al mond.

Geografia[mudé | muda l codesc]

Cherta geografica de la Franzia

Tlima[mudé | muda l codesc]

Temperatures mesanes y prezipitazions per Paris
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 6,9 8,2 11,8 14,7 19,0 21,8 24,4 24,6 20,8 15,8 10,4 7,8 Ø 15,6
Mesaria (°C) 4,7 5,5 8,4 10,7 14,7 17,5 19,9 20,0 16,6 12,5 7,8 5,7 Ø 12
Mesaria minima (°C) 2,5 2,8 5,1 6,8 10,5 13,3 15,5 15,4 12,5 9,2 5,3 3,6 Ø 8,6
Prezipitazions (mm) 53,7 43,7 48,5 53,0 65,0 54,6 63,1 43,0 54,7 59,7 51,9 58,7 Σ 649,6
Ëures de surëdl (h/d) 1,9 2,9 5,1 6,0 7,5 8,1 7,8 7,1 6,0 4,1 2,0 1,5 Ø 5
Dis cun prezipitazions (d) 10,2 9,3 10,4 9,4 10,3 8,6 8,0 6,9 8,5 9,5 9,7 10,7 Σ 111,5
Tume (%) 86 81 76 69 71 73 73 74 79 85 87 88 Ø 78,5
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
6,9
2,5
8,2
2,8
11,8
5,1
14,7
6,8
19,0
10,5
21,8
13,3
24,4
15,5
24,6
15,4
20,8
12,5
15,8
9,2
10,4
5,3
7,8
3,6
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
53,7
43,7
48,5
53,0
65,0
54,6
63,1
43,0
54,7
59,7
51,9
58,7
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: Météo-France; Tume y ëures de surëdl: wetterkontor.de

Storia[mudé | muda l codesc]

Evoluzion teritoriela de la Franzia dal 985 al 1947.

Spartizion aministrativa[mudé | muda l codesc]

Regions[mudé | muda l codesc]

La Franzia ie spartida su te 18 regions aministratives (franzëus: régions, singuler région [ʁeʒjɔ̃]). De chëstes ie 13 te la Franzia metropolitana (te l'Europa) y 5 ie te la Franzia de sëuramer.


Lista de la regions aministratives[mudé | muda l codesc]

Sort Region Autri inuemes dl post Capitela Spersa
(km2)
Populazion[7] Sëntes tl
Cunsëi raionel
Codesc
INSEE[8]
Posizion
Region metropolitana  Auvergne-Rhône-Alpes
(Auvergne-Rhône-Elpes)
Occitan: Auvèrnhe-Ròse-Aups
Arpitan: Ôvèrgne-Rôno-Arpes
 Lyon 69 711
8 042 936
204 84
Region metropolitana  Bourgogne-Franche-Comté
(Borgonia- Franche-Comté)
arpitan: Borgogne-Franche-Comtât  Dijon 47 784
2 805 580
100 27
Region metropolitana Bretania Bretagne
(Bretania)
breton: Breizh
Gallo: Bertaèyn
 Rennes 27 208
3 354 854
83 53
Region metropolitana  Centre-Val de Loire
(Zënter-Valeda de la Loire)
 Orléans 39 151
2 573 180
77 24
Region metropolitana Corsica Corse
(Corsica)
Cors: Corsica  Ajaccio 8 680
340 440
63 94
Region metropolitana  Grand Est
(Gran Est)
Tudësch: Großer Osten  Strasbourg 57 441
5 556 219
169 44
Region metropolitana  Hauts-de-France
(Franzia Auta)
 Lille 31 806
6 004 947
170 32
Region metropolitana  Île-de-France
(Ijula de Franzia)
 Paris 12 011
12 262 544
209 11
Region metropolitana Normandia Normandie
(Normandia)
Norman: Normaundie  Rouen 29 907
3 325 032
102 28
Region metropolitana  Nouvelle-Aquitaine
(Nueva Aquitania)
Occitan: Nòva Aquitània
Basch: Akitania Berria
 Bordeaux 84 036
6 010 289
183 75
Region metropolitana Occitania Occitanie

(Occitania)

Occitan: Occitània
Catalan: Occitània
 Toulouse 72 724
5 933 185
158 76
Region metropolitana  Pays de la Loire
(Paesc de la Loire)
Breton: Broioù al Liger  Nantes 32 082
3 806 461
93 52
Region metropolitana  Provence-Alpes-Côte d'Azur
(Provënza-Elpes-Costa Bruma)
Provençal: Provença-Aups-Còsta d'Azur
(Prouvènço-Aup-Costo d'Azur)
 Marseille 31 400
5 081 101
123 93
Region sëuramer Guadeloupe Creol de la Antilles: Gwadloup Basse-Terre 1 628
384 239
41 01
Region sëuramer Guyane
(Guiana Franzëusa)
Cayenne 83 534
281 678
51 03
Region sëuramer La Réunion
(Réunion)
Reunion Creole: La Rényon Saint-Denis 2 504
861 210
45 04
Region sëuramer Martinique Antillean Creole: Matinik Fort-de-France 1 128
364 508
51 02
Region sëuramer Mayotte Shimaore: Maore
Malagasy: Mahori
Mamoudzou 374 262 895 26 06
632 734 67 251 298 1 910

Dipartimënc[mudé | muda l codesc]

I dipartimënc (franzëus: département, pronunzià [depaʁtəmɑ̃]) ie na divijion aministrativa te la Franzia che sta sota la regions y sëura i chemuns. Tl 2022 ova la Franzia 101 dipartimënc. De chisc ie 96 te la Franzia metropolitana y 5 tl raion de sëuramer.

Ziteies[mudé | muda l codesc]

Liej de plu tl articul: Ziteies de la Franzia

Chësta tabela mostra i 15 majeri chemuns te la Franzia tl 2019:

Chemun Dipartimënt Region Populazion tl 2013 Populazion tl 2019 Posizion tl 2019
 Paris  Paris Île-de-France 2.229.621 2.165.423 1
 Marseille  Bouches-du-Rhône Provence-Alpes-Côte d'Azur 855.393 870.731 2
 Lyon Metropola de Lyon Auvergne-Rhône-Alpes 500.715 522.969 3
 Toulouse  Haute-Garonne Occitania 458.298 493.465 4
 Nice  Alpes-Maritimes Provence-Alpes-Côte d'Azur 342.295 342.669 5
 Nantes  Loire-Atlantique Pays de la Loire 292.718 318.808 6
 Montpellier Hérault Occitania 272.084 295.542 7
 Strasbourg Bas-Rhin Grand Est 275.718 287.228 8
 Bordeaux Gironde Nouvelle-Aquitaine 243.626 260.958 9
 Lille Nord Hauts-de-France 231.491 234.475 10
 Rennes Ille-et-Vilaine Bretania 211.373 220.488 11
 Reims Marne Grand Est 182.592 181.194 12
 Toulon Var Provence-Alpes-Côte d'Azur 163.760 178.745 13
 Saint-Étienne Loire Auvergne-Rhône-Alpes 172.023 173.821 14
 Le Havre Seine-Maritime Normandia 172.074 168.290 15

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=FR.
  2. http://data.uis.unesco.org/index.aspx?queryid=239.
  3. https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD.
  4. https://hdr.undp.org/data-center/human-development-index#/indicies/HDI.
  5. http://donnees.banquemondiale.org/indicateur/SI.POV.GINI?end=2012&locations=FR&start=2004&view=chart.
  6. "France". UNGEGN World Geographical Names. New York, NY: United Nations Group of Experts on Geographical Names. Trat ite ai 27 November 2020.
  7. Populations légales des régions en vigueur au 1er janvier 2022
  8. "La nouvelle nomenclature des codes régions" (per francese). INSEE. Trat ite ai 17 January 2016.


Europa

AlbaniaAndoraAustriaAserbaigianArmeniaBeljeBielorusciaBosnia y HerzegovinaBulgariaRepublica CecaCipreCroaziaDanimarcaEstoniaFinlandiaFranziaGermaniaGreciaGeorgiaIslandaIrlandaKosovoLetoniaLiechtensteinLituaniaLuxemburgMacedonia dl NordMaltaMoldovaMonacoMontenegroNorvegiaPaejes BascPoloniaPortugalRiam UnìRomaniaRusciaSan MarinoSerbiaSlovachiaSloveniaSpaniaSveziaSvizraTaliaTurchiaUcrainaUngariaZità dl Vatican