Francësch Tavella

Da Wikipedia
(Readressà da Franz Tavella)
Articul per Ladin Gherdëina
Franz Tavella
Berstot dl Tavella te na stampa de lën tl liber de Wilhelm Moroder dl 1902.
Auter inuem Francësch Tavella
Nasciù/da 10 utober 1844
Mort/a 12 dezëmber 1931
Educazion Academia de Viena, Ferdinand Demetz
Cunesciù/da per moster de scultëures mpurtanc de Gherdëina


Franz Tavella (* 10 utober 1844 a La Val; † 12 dezëmber 1931 a Persenon) fova n scultëur badiot che à laurà te Gherdëina.

La cësa fata da Franz Tavella a Urtijëi che ie jita venduda ala familia Levijantone Insam.

Vita[mudé | muda l codesc]

Mut de Marianna Spisser y de Filipp Tavella iel unit te Gherdëina da jëun al laurà tl scumënciamënt sciche tischler tla berstot de Ferdinand Demetz da Furdenan a Urtijëi. Chësc l à mandà a Viena tla academia cun l professëur Koenig. L ti fova stat dat n stipendium tres l Deutschen und Österreichischen Alpenverein de 250 fl. cun la spëises de viac de 15 fl. per mparé l ziplé ert sacrela pra Josef Gasser a Viena. Tl 1895 iel stat premià per na statua de Sant'Ana y Maria che ie sën tla dlieja de La Pli de Fedom. Tl 1997 iel sta premià a Bulsan y tl 1900 pra la mostra mundiela a Paris per la Pietà che ie sën tla curtina di saudëies a Persenon. Tavella à nce laurà per Franz Joseph Simmler a Offenburg per si auteresc. Ël á nce fat truepa scola te si berstot y Ludwig Moroder, Johann Baptist Moroder, Rudolf Moroder y Hans Perathoner, Valentin Gallmetzer y Georg Ruppe de Warmberg fova si sculë. A Urtijëi ovel judà si moster Ferdinand Demetz a fé la stazions dla Via Crucis de sas tla dlieja de San Durich. Tavella à nce laurà per Franz Joseph Simmler a Offenburg per si auteresc. Ël á nce fat truepa scola te si berstot y Ludwig Moroder, Johann Baptist Moroder, Rudolf Moroder und Hans Perathoner, der Klausner Valentin Gallmetzer und Georg Ruppe aus Warmberg, Nesseltal in der Gottscheeies plu cunesciui. L ie da muië che te Gherdëina nen ie degun de si lëures da udëi. L prim ora de Gherdëina ie na Madona tla dlieja de San Piere, pona na Sant'Ana a Colma, n autere a Atzwang, na pietà a Persenon y truepes d'autri. Ora pra l luech Doss dl Preve a Urtijëi se al fat su na gran cësa, che ie for stata tlameda Tavella, nce do che l sen fova jit per for da Gherdëina. Tl 1905 ie l Tavella muet a Persenon, semea descunselà cun i ferlëigheri de Urtijëi: chël pon capì da ciche Sepl da Jumbiërch ova nutà su te si scric: "Es ist ein Unterschied z. B. einen sterbenden Cristus zu schnitzen, auf dessen Stirne man die göttliche Duldung u Menschenliebe lesen könnte, oder eine Maria aus dessen Augen Thränen zu Perlen scheinen u. aller Schmerz in mit wunderbarer Liebe Sanftmuth zu vereinen oder – ein Gesicht, welches sich dadurch ausweist, dass sich zwei Augen eine Nase, Mund mit denselben in gehöriger Anordnung neben einander befinden – traurig genug beides wird gleich bezahlt, der gute Schnitzer muss darben, der schlechte wird reich u. spottet den anderen – Kunst geht nach Brod od. besser bringt kein Brod."

Franz Tavella ie mort a Persenon doche l ova pità de vënder si scarpiei mpé de si lëures che l ulova se tenì.

A Urtijëi dal na streda numineda do Francësch Tavella danter la Streda Mureda y la Streda Stazion.

Lëures[mudé | muda l codesc]

Tla Ladinia
  • La Pli de Fedom: Sant'Ana y Maria.
  • Mareo Dlieja de Sant'Ana.
  • La Val Pluania Cuer de Gejù.
  • Pidrô Capela de Lourdes: Madona y Santa Benedeta.
  • Badia Santa Crëusc: doi medaillons (firmei F. Tavella 1865).
  • La Ila Dlieja: Madona cun Bambin.
  • La Pli Pluania: Sant Ujep, Sant'Ana y Maria.
  • Cadin-Ampezzo Capela Madonna della Salute: Scultures tl autere de miërmul.
Te Südtirol
  • Dlieja di francescans a Bulsan: Autere de Sant Ujep.
  • Ciastel Prösels Statua dla Santa Madalena che fova tl Batzenhäusl a Bulsan .
  • Colma Madona.
  • Atzwang Dlieja de Sant Ujep : Grupa dla curona 1905, Sant Ujep cun Bambin.
  • Dlieja de San Piere: Madona dl Rosar 1885.
  • Lengstein (Ritten) Pfarrkirche: Figures di auteresc 1885.
  • Söll bei Tramin San Moriz: Madona senteda cun Bambin.
  • St. Felix Pfarrkirche: Autere y cansla, Pietà 1902.
  • Tiers San Ivuere: Statues de San Ivuere, Santa Elisabet y Santa Agnes 1906.
  • Persenon: Pietà.
  • Gsies Dlieja de Santa Madalena: Pietà.
Autri postc tla Talia[1]
  • Fondo, dlieja dla pluania San Martin.
  • Dlieja de San Felice Val di Non, Deposizione.
  • Ruverei, dlieja dl Carmine, Imacolata.
  • Sovere , Bergamo Pluania de San Martin vëscul: Crist salvator 1901
tla Germania
  • Weingartenkirche a Offenburg, 1887 (13 statues : 10 Apostuli, 1 San Antone y 1 Cuer de Gejù y Cuer dela Madona)
  • St. Afra a Mühlenbach (Schwarzwald), 1891 (San Ujep)
Autri posc
  • Brasil Chácara Nazareth: Sagrado Coração de Jesus – Igreja dos Frades. Deplu lëures.
  • Dlieja de Teltow: gran autere.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Tavella, Franz. In: Hans Vollmer (Hrsg.): Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart. Begründet von Ulrich Thieme und Felix Becker. Band 32: Stephens–Theodotos. E. A. Seemann, Leipzig 1938, pl. 483 (tudësch)
  • Cirillo Dell’Antonio: Artisti ladini 1580–1939. Cristiano Trebinger, Melchiore Vinazer, Domenico Moling, Valentino Rovisi, Domenico Mahlknecht, G. Battista Pettena, Ferdinando Demetz, G. Battista Chiocchetti, Francesco Tavella, G. Moroder-Lusenberg, Giuseppe Iellico, Rodolfo Moroder. Trento. Ed. della Scuola D’Arte, 1951 (talian).
  • Angel Dapunt: I artisc dla Val Badia Lingaz y Cultura nr. 2, Istitut Ladin Micurá de Rü 1980, pl. 81-82.
  • Josef Weingartner, Magdalena Hörmann: Die Kunstdenkmäler Südtirols. Athesia GmbH Verlagsanstalt, Bozen 1991, ISBN 88-7014-642-1 (tudësch).
  • Eugen Trapp. Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor, 2003, ISBN 88-8171-044-7 (tudësch).
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 60-61.
  • Ursula Patauner: Tavella, Franz. Artisti Italiani in Austria Università de Dispruck Biografia de Franz Tavella y lëures (tudësch).

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Simone Weber: Artisti Trentini.Casa Editrice Monauni Trënt 1977, pl. 349.

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]

Lëures de Franz Tavella sun Commons Template:DEFAULTSORT