Vai al contenuto

Franzia

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Republica Franzëusa
République française
Bandiera de Republica Franzëusa
Bandiera de Republica Franzëusa
Blason de Republica Franzëusa
Blason de Republica Franzëusa
BandieraBlason
Motto
Liberté, égalité, fraternité
(Ladin: "Lidëza, Valivanza, Fraternità")
Inn
La Marseillaise
Inuem ufizielRépublique française
Rujeneda ufizielaFranzëus
Capitela Paris
Geografia
Spersa643 801 km²
Ega0,3%
Demografia
Populazion68 605 616 ab.
(1 jené 2025)[1]
Densità106,6 ab./km²
Cumpëida dla fertilità1,99 (2014)[2]
Guviern
Forma de guviernRepublica semi-presidenziela unitera
PresidëntEmmanuel Macron
Prim ministerSébastien Lecornu
Economia
PIB (numinel)
de ndut
a persona
(2021)
$2 958 miliarc[3]
$43 114
PIB (VPC)
de ndut
a persona
(2020)
$3 667 miliarc
$53 450
MunëidaEuro (€)
CVN

20%

Auter
Codesc Internet.fr
Prefis dl telefon+33
Furnea a

man drëta

Codesc ISO 3166FR
Indesc dl Svilup Uman0,903[4] (scialdi aut)
Coefizient Gini32,4[5] (mesan)

La Franzia (franzëus: France [fʁɑ̃s] (Nfurmazions sun chësta uscscota su)), ufizielmënter la Republica franzëusa (franzëus: République française[6]), ie n stat transcuntinentel che à si zënter te l'Europa uzidentela cun raions sëuramer te l'America y ti Ozeans Atlantich, Pazifich y Indian.

La cunfina te l'Europa cun l Belje, l Luxemburg, la Germania, la Svizra, la Talia, l Monaco, l'Andora y la Spania. La Franzia ie lieda ence a la Gran Bretania tres l tunel dla Mania.

La Republica franzëusa ie na democrazia urganiseda coche republica semi-presidenziela. La zità capitela ie Paris. La Franzia ie danter i paejes plu svilupei y fej ora la sesta plu granda economia a livel mundiel. I idéei dla Republica franzëusa ven representei tres la declarazion di dërc dla persona y dl sëntadin.

La Franzia ie un di mëmbri fundadëures dl'Union européa, dla Nazions unides y n cumëmber dla Francophonie, di G8 y dl'Union latina. La Franzia ie nce n mëmber permanënt dl Cunsëi de Segurëza dla Nazions unides, coche nce una dla ot putënzes nucleères recunesciudes. L'Esagon ie la destinazion turistica plu cunesciuda al mond.

Geografia

[mudé | muda l codesc]
Cherta geografica de la Franzia
Temperatures mesanes y prezipitazions per Paris
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 6,9 8,2 11,8 14,7 19,0 21,8 24,4 24,6 20,8 15,8 10,4 7,8 Ø 15,6
Mesaria (°C) 4,7 5,5 8,4 10,7 14,7 17,5 19,9 20,0 16,6 12,5 7,8 5,7 Ø 12
Mesaria minima (°C) 2,5 2,8 5,1 6,8 10,5 13,3 15,5 15,4 12,5 9,2 5,3 3,6 Ø 8,6
Prezipitazions (mm) 53,7 43,7 48,5 53,0 65,0 54,6 63,1 43,0 54,7 59,7 51,9 58,7 Σ 649,6
Ëures de surëdl (h/d) 1,9 2,9 5,1 6,0 7,5 8,1 7,8 7,1 6,0 4,1 2,0 1,5 Ø 5
Dis cun prezipitazions (d) 10,2 9,3 10,4 9,4 10,3 8,6 8,0 6,9 8,5 9,5 9,7 10,7 Σ 111,5
Tume (%) 86 81 76 69 71 73 73 74 79 85 87 88 Ø 78,5
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
6,9
2,5
8,2
2,8
11,8
5,1
14,7
6,8
19,0
10,5
21,8
13,3
24,4
15,5
24,6
15,4
20,8
12,5
15,8
9,2
10,4
5,3
7,8
3,6
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
53,7
43,7
48,5
53,0
65,0
54,6
63,1
43,0
54,7
59,7
51,9
58,7
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: Météo-France; Tume y ëures de surëdl: wetterkontor.de
Evoluzion teritoriela de la Franzia dal 985 al 1947.

Spartizion aministrativa

[mudé | muda l codesc]

Regions

[mudé | muda l codesc]

La Franzia ie spartida su te 18 regions aministratives (franzëus: régions, singuler région [ʁeʒjɔ̃]). De chëstes ie 13 te la Franzia metropolitana (te l'Europa) y 5 ie te la Franzia de sëuramer.


Lista de la regions aministratives

[mudé | muda l codesc]
Sort Region Autri inuemes dl post Capitela Spersa
(km2)
Populazion[7] Sëntes tl
Cunsëi raionel
Codesc
INSEE[8]
Posizion
Region metropolitana  Auvergne-Rhône-Alpes
(Auvergne-Rhône-Elpes)
Occitan: Auvèrnhe-Ròse-Aups
Arpitan: Ôvèrgne-Rôno-Arpes
 Lyon 69 711
8 042 936
204 84
Region metropolitana  Bourgogne-Franche-Comté
(Borgonia- Franche-Comté)
arpitan: Borgogne-Franche-Comtât  Dijon 47 784
2 805 580
100 27
Region metropolitana Bretania Bretagne
(Bretania)
breton: Breizh
Gallo: Bertaèyn
 Rennes 27 208
3 354 854
83 53
Region metropolitana  Centre-Val de Loire
(Zënter-Valeda de la Loire)
 Orléans 39 151
2 573 180
77 24
Region metropolitana Corsica Corse
(Corsica)
Cors: Corsica  Ajaccio 8 680
340 440
63 94
Region metropolitana  Grand Est
(Gran Est)
Tudësch: Großer Osten  Strasbourg 57 441
5 556 219
169 44
Region metropolitana  Hauts-de-France
(Franzia Auta)
 Lille 31 806
6 004 947
170 32
Region metropolitana  Île-de-France
(Ijula de Franzia)
 Paris 12 011
12 262 544
209 11
Region metropolitana Normandia Normandie
(Normandia)
Norman: Normaundie  Rouen 29 907
3 325 032
102 28
Region metropolitana  Nouvelle-Aquitaine
(Nueva Aquitania)
Occitan: Nòva Aquitània
Basch: Akitania Berria
 Bordeaux 84 036
6 010 289
183 75
Region metropolitana Occitania Occitanie

(Occitania)

Occitan: Occitània
Catalan: Occitània
 Toulouse 72 724
5 933 185
158 76
Region metropolitana  Pays de la Loire
(Paesc de la Loire)
Breton: Broioù al Liger  Nantes 32 082
3 806 461
93 52
Region metropolitana  Provence-Alpes-Côte d'Azur
(Provënza-Elpes-Costa Bruma)
Provençal: Provença-Aups-Còsta d'Azur
(Prouvènço-Aup-Costo d'Azur)
 Marseille 31 400
5 081 101
123 93
Region sëuramer Guadeloupe Creol de la Antilles: Gwadloup Basse-Terre 1 628
384 239
41 01
Region sëuramer Guyane
(Guiana Franzëusa)
Cayenne 83 534
281 678
51 03
Region sëuramer La Réunion
(Réunion)
Reunion Creole: La Rényon Saint-Denis 2 504
861 210
45 04
Region sëuramer Martinique Antillean Creole: Matinik Fort-de-France 1 128
364 508
51 02
Region sëuramer Mayotte Shimaore: Maore
Malagasy: Mahori
Mamoudzou 374 262 895 26 06
632 734 67 251 298 1 910

Dipartimënc

[mudé | muda l codesc]

I dipartimënc (franzëus: département, pronunzià [depaʁtəmɑ̃]) ie na divijion aministrativa te la Franzia che sta sota la regions y sëura i chemuns. Tl 2022 ova la Franzia 101 dipartimënc. De chisc ie 96 te la Franzia metropolitana y 5 tl raion de sëuramer.

Ziteies

[mudé | muda l codesc]

Liej de plu tl articul: Ziteies de la Franzia

Chësta tabela mostra i 15 majeri chemuns te la Franzia tl 2019:

ChemunDipartimëntRegionPopulazion tl 2013Populazion tl 2019Posizion tl 2019
 Paris ParisÎle-de-France2.229.6212.165.4231
 Marseille Bouches-du-RhôneProvence-Alpes-Côte d'Azur855.393870.7312
 LyonMetropola de LyonAuvergne-Rhône-Alpes500.715522.9693
 Toulouse Haute-GaronneOccitania458.298493.4654
 Nice Alpes-MaritimesProvence-Alpes-Côte d'Azur342.295342.6695
 Nantes Loire-AtlantiquePays de la Loire292.718318.8086
 MontpellierHéraultOccitania272.084295.5427
 StrasbourgBas-RhinGrand Est275.718287.2288
 BordeauxGirondeNouvelle-Aquitaine243.626260.9589
 LilleNordHauts-de-France231.491234.47510
 RennesIlle-et-VilaineBretania211.373220.48811
 ReimsMarneGrand Est182.592181.19412
 ToulonVarProvence-Alpes-Côte d'Azur163.760178.74513
 Saint-ÉtienneLoireAuvergne-Rhône-Alpes172.023173.82114
 Le HavreSeine-MaritimeNormandia172.074168.29015

Referënzes

[mudé | muda l codesc]
  1. https://www.insee.fr/fr/outil-interactif/5367857/tableau/20_DEM/21_POP.
  2. http://data.uis.unesco.org/index.aspx?queryid=239.
  3. https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD.
  4. https://hdr.undp.org/data-center/human-development-index#/indicies/HDI.
  5. https://data.worldbank.org/indicator/SI.POV.GINI.
  6. "France". UNGEGN World Geographical Names. New York, NY: United Nations Group of Experts on Geographical Names. Archivià da l uriginel ai 28 July 2011. Trat ite ai 27 November 2020.
  7. Populations légales des régions en vigueur au 1er janvier 2022
  8. "La nouvelle nomenclature des codes régions" (per franzesc). INSEE. Trat ite ai 17 January 2016.


Europa

AlbaniaAndoraAustriaAserbaigianArmeniaBeljeBielorusciaBosnia y HerzegovinaBulgariaRepublica CecaCipreCroaziaDanimarcaEstoniaFinlandiaFranziaGermaniaGreciaGeorgiaIslandaIrlandaKosovoLetoniaLiechtensteinLituaniaLuxemburgMacedonia dl NordMaltaMoldovaMonacoMontenegroNorvegiaPaejes BascPoloniaPortugalRiam UnìRomaniaRusciaSan MarinoSerbiaSlovachiaSloveniaSpaniaSveziaSvizraTaliaTurchiaUcrainaUngariaZità dl Vatican