Hamburg

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Hamburg
Blason de Hamburg
Blason de Hamburg
Bandiera de Hamburg
Bandiera de Hamburg
Blason Bandiera
Nfurmazions prinzipeles
Stat GermaniaGermania Germania
Stat federel HamburgHamburg Hamburg
Fundazion 808 do Gejù Crist
Populazion 1 892 122 ab. (31 dezëmber 2022)[1]
Densità 2 505,8 ab./km²
Geografia
Coordinedes 53°33'N, 10°0'E
Autëza 6 m
Spersa 755,1 km²[2]
Auter
Targa de l'auto HH
Codesc de la posta 20095–21149, 22041–22769, 27499
Gemeindeschlüssel 02000000
Plata internet www.hamburg.de/stadt-staat/
Cherta
Cherta de localisazion: Germania
Hamburg
Hamburg
Hamburg (Germania)

Hamburg, inuem ufiziel Zità liedia y de la Hansa Hamburg (tudësch: Freie und Hansestadt Hamburg), ie la segonda majera zità de la Germania do Berlin, la setima majera zità de l'Union Europea y la majera che ne ie nia na capitela. La zità à na populazion de 1,8 milions de persones te l chemun y 5 milions te l raion metropolitan. La zità ie sul ruf Elbe. Hamburg ie ënghe un de i 16 stac federei (Bundesländer) de la Germania y cunfina cun l Schleswig-Holstein a nord y l Niedersachsen a sud.

L inuem ufiziel de la zità mostra si storia coche n cumëember de la liga medievela de la Hansa y ënghe si storia coche na zità liedia mperiela dl San Mper Roman. Dan l'unificazion de la Germania tl 1871 fova Hamburg na zità-stat sovran y dan l 1919 fovel na republica zivica. Hamburg à abù n grum de desgrazies sciche l gran fuech de Hamburg, la agajon dl 1962 y cunflic militeresc sciche la segonda viera mundiela, ma ie for inò unida ora plu sterscia y plu rica.

Hamburg ie l terzo majer port de l'Europa do Rotterdam y Antwerpen. A Hamburg fova la borsa tudëscia y ie ënghe la sënta de la banca tudëscia plu vedla, la Berenberg Bank.

Storia[mudé | muda l codesc]

Geografia[mudé | muda l codesc]

Tlima[mudé | muda l codesc]

Temperatures mesanes y prezipitazions per Hamburg
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 3,5 4,4 8,0 12,3 17,5 19,9 22,1 22,2 17,9 13,0 7,5 4,6 Ø 12,8
Mesaria minima (°C) −1,4 −1,2 1,1 3,3 7,4 10,5 12,7 12,5 9,6 6,0 2,4 0,0 Ø 5,3
Prezipitazions (mm) 64,4 42,4 62,9 45,6 53,7 76,9 74,7 73,0 68,4 63,6 69,4 77,7 Σ 772,7
Ëures de surëdl (h/d) 1,4 2,2 3,4 5,2 7,0 7,2 6,7 6,7 4,6 3,2 1,7 1,1 Ø 4,2
Dis cun prezipitazions (d) 12,1 9,2 11,3 8,9 9,6 11,3 11,4 10,2 10,8 10,5 11,7 12,4 Σ 129,4
Tume (%) 87 84 80 75 71 72 75 76 81 84 86 87 Ø 79,8
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
3,5
−1,4
4,4
−1,2
8,0
1,1
12,3
3,3
17,5
7,4
19,9
10,5
22,1
12,7
22,2
12,5
17,9
9,6
13,0
6,0
7,5
2,4
4,6
0,0
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
64,4
42,4
62,9
45,6
53,7
76,9
74,7
73,0
68,4
63,6
69,4
77,7
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: Deutscher Wetterdienst[3]


Cëla nce[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. https://www.statistik-nord.de/fileadmin/Dokumente/Statistische_Berichte/bevoelkerung/A_I_3_j_H/A_I_3_j22_HH.xlsx.
  2. "Alle politisch selbständigen Gemeinden mit ausgewählten Merkmalen am 31.12.2018 (4. Quartal)". Archivià da l uriginel ai 10 merz 2019. Trat ite ai 10 merz 2019.
  3. DWD (1971–2000)


 
Stac federei de la Germania

Baden-WürttembergBaden-Württemberg Baden-Württemberg | BerlinBerlin Berlin | BrandenburgBrandenburg Brandenburg | BremenBremen Bremen | HamburgHamburg Hamburg | HessenHessen Hessen | Mecklenburg-VorpommernMecklenburg-Vorpommern Mecklenburg-Vorpommern | NiedersachsenNiedersachsen Niedersachsen | Nordrhein-WestfalenNordrhein-Westfalen Nordrhein-Westfalen
PaiernPaiern Paiern | Rheinland-PfalzRheinland-Pfalz Rheinland-Pfalz | SaarlandSaarland Saarland | SachsenSachsen Sachsen | Sachsen-AnhaltSachsen-Anhalt Sachsen-Anhalt | Schleswig-HolsteinSchleswig-Holstein Schleswig-Holstein | ThüringenThüringen Thüringen