Hans Perathoner

Da Wikipedia
Monumënt di tisceresc de Hans Perathoner a Bielefeld

Hans Perathoner, dit nce Hons de Puntives (* 21 de nuvëmber 1872 a Puntives (San Piere de Laion); † 28 de lugio 1946 a Berlin), fova n scultëur y artist de Gherdëina.

Vita[mudé | muda l codesc]

Hans Perathoner ie nasciù te na familia de paures de Gherdëina.

Ël à pedù mparé a ziplé pra un che ie cunscidrà un di miëures scultëures de chël tëmp che fova Franz Tavella. Bele tl 1893 ie Hans Perathoner unì premià a Dispruch cun na bedaia d'or per na madona che l ova ziplà. Cun 25 ani tl 1897 ie'l jit a Minca a fé l'academia. Iló al giatá la gran bedaia d'arjënt dai professëures per i biei lëures che l ova fat.

Detail dl monumënt de Hans Perathoner per i bëiberi a Bielefeld
Fossa de Carl Sonnenschein dl 1935 a Berlin.

Perathoner fova bel n artist cunesciù canche l ie jit a Bielefeld sciche diretëur dla tlas de scultura y sciche maester dla tlas de depënjer desnut. A Bielefeld à Perathoner crià tl 1909 l monumënt ai bëiberi che ie deventà l simbol dla zità. Autri monumënc ie la fassada dl comando di ufizieres (Turnerstraße 49), l relief per la capela dla curtina Sennefriedhof y l monumënt tla curtina Johannisfriedhof per Hugo Hengstenberg fabricant a Bielefeld de mascins da cujÌ. Per la sala Rudolf-Oetker a Bielefeld à Perathoner ncé crià l bust dl diretëur de mujiga Wilhelm Lamping.

Ël à maridà la maestra Johanna Schneider ai 4 de auril 1910 y ëi à abù doi mutans.

Si lëures de dlieja te n stil plutost espressionistich ne plajova suënz nia ai zitadins de Bielefeld. Povester nce per chël ie Perathoner jit cun Wilhelm Thiele tl 1914 te na scola a Berlin-Charlottenburg ulache Philipp Harth y Emil Steffann ie stac si sculëies. Autri sculëies de Perathoner ie stac Jenny Mucchi-Wiegmann (Genni Mucchi), Berthold Müller-Oerlinghausen, Friedrich Press, Willy Schirmer, Elsa Eisgruber y Edelgarde vom Berge und Herrendorff.

A Berlin ie Perathoner stat amich dl preve Carl Sonnenschein che se dajova dassën ju cun i problemes di lauranc.

Tla sala dl lecord dl chemun de Charlottenburg à Perathoner crià 8 busć de ghips alegories dla ot vertu. A Berlin a'l nce depënt truepes pultrec.

Hans Perathoner, segondo da man ciancia, te na si pitura cun i cumpanies Josef Grossrubatscher, Anton Vinatzer dl Sartëur y Hans Mahlknecht de Sneton.

Nce a Berlin ova l Perathoner da cumbater cun chëi che ne capiva nia si ert per la dliejes. Ai 3 de agost dl 1930 ie unì metù su te dlieja San Martin a Kaulsdorf na si figura de n Christ de lën de rëur de cater metri. Chësta figura mustrova Gejù da n gran cë y dut sturcià per l gran mel sula crëusc, ma la ie unida tëuta jù inò ai prim de setëmber dl 1931 sun cumand dl vëscul Christian Schreiber ajache l univa dit che la ufendova Idie. Perathoner à abù na gran mueia duta si vita per chësc. Chësc crist ie pona unì metù su tla dlieja protestanta a Pankow ulache l tacova dal 1962 al 1986. Dal dì de Pasca dl 2000 taca l crist inò tla dlieja catolica dla Trasfigurazion dl Seniëur a Marzahn (Berlin).

De Perathoner, puech cunesciù te Gherdëina, ie unides mustredes trëi figures y fotos pra la mostra sui 300 ani de scultura te Gherdëina tl 1951.

Per i 150 ani de canche l ie nasciù ie stata fata na mostra de Hans Perathoner a Bielefeld[1].

Hans Perathoner ie mort tl 1946 tl età de 73 ani y ie stat suplì tla curtina St. Hedwig a Berlin daujin a si amich Carl Sonnenschein. Per la fòssa de Sonnenschein à Perathoner fat n crist de bront sula crëusc che ie mo da udëi.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Hugo Dassner: Salome, ihre Gestalt in Geschichte und Kunst. Dichtung – Bildende Kunst – Musik. Hugo Schmidt Verlag Minca 1912, pl. 365, 370, 393, 395.
  • Oscar Gehrig: Hans Perathoner zu seinem 50. Geburtstag am 21. November 1922. Te: Die christliche Kunst 19. Ani 1922/23, pl. 29–35, 7 fotos, Verlag F. Bruckmann AG Minga.
  • Rudolf Moroder Rudolfine: Hans Perathoner, ein Bildhauer auf der Suche nach der Wahrheit. Der Schlern, 70. 1996, Heft 7, pl. 387.
  • Rudolf Moroder Rudolfine: Prof. Hans Perathoner (1872-1946). Calender de Gherdëina 1997 pl. 98–113.
  • Erich Egg: Perathoner Johann. Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL). Band 7, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Viena 1978, ISBN 3-7001-0187-2, pl. 411.
  • May, J.: Hans Perathoner und das Leineweberdenkmal in Bielefeld. Ein Grödner Kiinstler im Ravensburger Land. Ladinia XXX Archived 2022-09-29 te la Wayback Machine , Istitut Ladin Micurà de Rü 1996. pl. 119–131.
  • Gerhard Renda: Der Leineweberbrunnen in Bielefeld - Zur Genese eines Wahrzeichens. 85. Jahresbericht des Historischen Vereins für die Grafschaft Ravensberg, 1998-99, pl. 219–238.
  • Ulrich Schmidt: Hans Perathoner und die Einführung der Moderne in Bielefeld. Verlag KunstSinn Bielefeld 2022, ISBN 978-3-939264-44-6.
  • Bruno Maruca: Da Puntives nchin a Bielefeld. La Usc di Ladins, 7 de auril 2023, pl. 26.

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]

  1. Mostra a Bielefeld.