Hermann Moroder

Da Wikipedia
(Readressà da Herman Moroder)
Hermann Moroder
Hermann Moroder Jumbiërch.
Auter inuem Hermann da Jumbiërch
Nasciù/da Urtijëi 2 de auril 1889
Mort/a Urtijëi 27 de lugio 1969
Operes cunesciudes Crist tl Getsemani tla curtina de Urtijëi
Articul per Ladin Gherdëina
Crist dl Mont dl Aulif tla curtina de Urtijëi, fossa Martiner.
Crist dl Mont dl Aulif tla curtina de Urtijëi, fossa Martiner.

Hermann Moroder, nce Herman da Jumbiërch (* 3 de auril 1889 a Urtijëi;† 27 de lugio 1969 a Urtijëi) ie stat n scultëur de Gherdëina.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Nasciù sa Jumbiërch mut de Felizita Unterplatzer y Sepl Moroder. Do avëi finà la Scola d’Ert tl 1903 ie-l ruà sciche caiot tla berstot sa Lenert ulache laurova si jurman Rudolf Moroder y Ludwig Moroder di Mëune.

L ie jit a fé saudé a Dispruch per trëi ani tl 1910 y tla prima viera mundiela iel stat sciche "Kaiserjäger" tla Galizia y sula front dl sud. Hermann Moroder à fat pea cun si fra Pepi ai 3 de fauré 1908 ala prima garejeda de schi de Gherdëina dl club dai schi "Ladinia". L fova 16 che tulova pert ala garejeda da Dantercëpies ju y l à venciù Ludwig Schmalzl de Ronc.

Do la viera iel stat per doi ani pra la firma "Gebrüder Moroder" de si berba a Offenburg. Tl 1926 al fat su si berstot y ie stat moster de truepes scultëures de Gherdëina. Ël fajova de gran sanc y belau duta si sculturis jiva pra si fra Alfons a Miwaukee ulache l fova jit a sté. L à maridà Anna Pescosta tl y i à abù cater fions: Augusta, Hermann, Silvia y Annemarie. Ël ie stat fundadëur tl 1958 cun Robert Moroder presidënt, Raimund Mureda, Heinrich Moroder-Doss, Alex Moroder, Luis Piazza, Vigil Prugger dl Museum Gherdëina[1]. Hermann Moroder ie stat n gran culezionist de pavëi che ie sën da udëi tl Museum Gherdëina. L à sunà 55 ani l flaut pra la mujiga d’Urtijëi y ie stat giut pra l cor de dlieja di luech. Da si pere ovel arpà l meje da Fëur, tl ridl Piz Dessëura, a Urtijëi [2].

Lëures[mudé | muda l codesc]

Doi_saudeies ziplei tla viera l ann 1918
Doi_saudeies ziplei tla viera l ann 1918
berstot de Herman Moroder Jumbiërch sal Zot.
berstot de Herman Moroder Jumbiërch sal Zot.

Si leures ié da udëi te dliejes a Milwaukee, Detroit, Rochester, Chicago, Indianapolis, Pittsburgh, Quebec, Ottawa y tla Talia a Roma, Sesto S. Giovanni y tla dlieja de Sant Antone a Trënt.

  • Madona de Lourdes tla pelda sal Zot (la cësa ulache l stajova daujin a Lenert) dl 1954; ex voto per grazies recevudes de Fonjo (si fra) y Hermann Moroder[3].
  • Crist dl Mont dl Aulif tla curtina de Urtijëi, fossa Martiner.
  • Pëtler, fat da jeun, tl Museum Gherdëina.
  • Crist sant sepolcher, Chiesa di S. Maria Maddalena Piazza della Maddalena, 53, Roma[4].

Mostres[mudé | muda l codesc]

Hermann Moroder cun l jurman Rudolf Moroder y Josefine Leimstädter fëna de Rudolf.
Hermann Moroder cun l jurman Rudolf Moroder y Josefine Leimstädter fëna de Rudolf.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Karlheinz Mureda: Bera Robert Moroder, na vita per l Museum de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2007, pl 49 (foto prim da man ciancia).
  2. C.M. (Christian Moroder): Resciesa. Calënder de Gherdëina 1960, pl. 57-59.
  3. Peldes te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1961, pl. 76.
  4. Catalogo Beni Culturali.
  5. Helmuth Oehler: Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).
  6. Heimatliche Kunstblüte im fünften Kriegsjahr Unsere Künstler im Rahmen der Gau-Kunstausstellung Innsbruck 1944 da: Bozner Tagblatt dl 28 de lugio 1944, pl. 3. (tudësch)

Cëla nce[mudé | muda l codesc]

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Edgar Moroder: Bera Hermann Moroder da Jumbierch † Calënder de Gherdëina 1970, pl. 52-54 (foto dl artist).
  • Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung – Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 276-278 Liber Moroder online PDF (tudësch).