I salvans y les ganes, les vivenes y i vivans, les bregostanes y i bregostans

Da Wikipedia

Tita Alton (1845-1900) conta te si: "Proverbi, tradizioni ed anneddoti delle valli ladine orientali, Innsbruck 1889 - stampa anastatica, Arnaldo Forni Editore, Sala Bolognese 1985", che les ganes dess ester les femenes di salvans, jent saurida y valenta, ma che pò se vendiché aricioulamenter, sce ai vegn ofenus o meltratés. Ai é plutost da pelam, de statura umana, ma dret gaierc. Ai viv te andri y anter i creps y mangia salvadrins y é dagnora dret arfamés. Vistì se vìstei de peles de loufs, de lors y de bos salvaresc. D'invern patéscei l freit y vegn gen anter les persones per se sciaudé pro fuech. Ai azeteia gen scincondes, dantaldut ceif, ma ne damana mai. Ai rejona puech y empara demé con fadia valch parola de ladin. Ai dess avei na poura mata dl tarlì y osserveia avisa cie che les persones fej per ti fé do. Ai ti vuel dret ben a les feides (biesces) y datrai deurei enfinamai les antines di vilins per les conduje de nuet a pastura. Les ganes veiden do rata plu gonot di ei, ales dess avei plu n bel stim y ester manco salvaries. Ales é dret servijioules pro massac (scufs de ciasa) y deida gen les ciasarines ladines.

Chestes descrizions ova Tita Alton audì te sia familia che abitova a Pecei a Colfosch, un di luesc olàche les ganes y i salvans se à fat vedei plu outes. Ai é perauter descomparis bele dadie vegnìvel dit. Ai vivova particolarmenter su per Puez y ti pres entournvia. D'invern, canche al fova n ferdon y che ai ova fam jìvei dantaldut ju a Lungiarü (an dijova ence che i abitanc de Lungiarü fova i descendenc di salvans) y a Pecei a Colfosch. N iade ova n el de Pecei maridé na bela gana che ti fova steda na bona femena y na bona oma, ma canche sie om ova per caje rot la empermetuda de ne la aziché mai sun l redous dla man, s'en fòvela steda te n aiet, dlon bradlan y an ne la ova mai plu veduda.

Te Fascia encònten enluegia dles ganes y di salvans les vivenes y i vivans. Ai é sciche les ganes y i salvans, ma ai dess vive enfin a la fin dl mond y ai conesc l ert da ne se fé nia vedei. Les vivanes sà da tiesce dret ben, ma ales roba ence pezes y guant. Te Fascia vìvel ence i bregostans y les bregostanes. Ai é n pue cochemai, valch iade bonac, ma aboc ence riac. An conta per ejempl che les bregostanes robe mutons y i barate fora con i siei; ma ales ne ti fej nia de mel, y a certes condizions éles a una da i rete. Alton minova che i bregostans fova empruma perdret bonac sciche i salvans y al ti parova che la jent confonessa anter ei les vivanes y les bregostanes. A La Val tla Val Badia ti dìjen a les ganes y ai salvans panteganes y pantegans. Ai dess rejoné mel ladin y storpié les paroles. Ence tl Friul conéscen i salvans y les ganes (dites aganes) con valch trac che ti someia.


Bregostane

Le era zenza religion. Le era salvarie e cative e le vivea dal robar e rabiar. Le era burte, sece e pelouse. Le aea n ciaf gran desche na cialvìa, eies gregn, oreie longe, bocia grana e nveze de man le aea ciate con sgrife spize. Vestide le era con pel de ors, de louf, de feide e de autre bestie. Tante oute le era vestide con massarìe robade, se sà che le era straciade su e su, parché le vivea te i cougoi sunsom dai monc e da le crepe. Per jir ite te i cougoi le cognea passar cióscede, per selve e per le mont. Le robaa dut che che le vedea, perfin i pìcioi fora de cuna. De dì n'era pece da veder. Ma da sera do l'Aimarìa n'era tantiscime che jìa stroz. Ne la jent ne l bestiam i era de not segures da ele. Chi che le ciapaa, le sbregaa sù e dapò le i magnaa. L più gran gust le aea co le budele, che ge saea l più bon del mondo. Dai cians le aea paura tremenda. Se le n vedea un le sciampaa desche dal diaol, ma i cians, apena che i le vedea, ge corea dò e se i le brancaa, i le sbregaa sù n tante mizàcole. Te ogni paìsc de Fascia l'era amàncol un cian, che i lo tegnìa demò par se defener da le bregostane. Ntorn al col l'aea n morisc, che era na colarina piena de aguc, cortìe e feres spic, parché le bregostane no le lo posse strangolar. Che le bregostane no le rue te majon, nesc peres veies fajea le fenestre pìcole con feres spic.