Johann Burgauner

Da Wikipedia
Urtijëi te na litografia dl Burgauner dl 1862 depënta da Sepl da Jumbiërch
Articul per Ladin Gherdëina
La madona cun Bambin dl Burgauner tla capela de Puciacia.
Elisabeth Martiner dita La bela Betina te n dessëni dl Burgauner.

Johann Burgauner (* 18 de utober 1812 a Ciastel; † 13 de mei 1891 a Persenon) fova n moler de Ciastel y diretëur dla scola de dessëni de Urtijëi.

Burgauner fova l mut de n pech de Ciastel. Ël à vijità la Academia de Minca se scrijan ite ai 4 de auril dl 1845 sota al professëur Joseph Schlotthauer[1]. Ntëur l 1850 ie Burgauner deventà l diretëur dla scola de dessëni de Urtijëi.

Da vedl iel jit a sté a Persenon ulache l ie mort cun 88 ani.

Si nepot fova l moler Eduard Burgauner de Ciastel (1873-1913)[2].

Lëures[mudé | muda l codesc]

Ël à depënt truepes portrec de persones mpurtantes da entlëuta, danter chëstes bën trëi iëdesc Anna Maria Peschlauzer (1773–1836) la rica fëna di marcadënc Anton Proder y Jan Andrea Moroder de Ancona y la antenata de duc i Moroder da Scurcià[3].

La cunesciuda litografia de Urtijëi dl 1862 ie dl Burgauner. Tl cheder depënt a aquarel da Josef Moroder da Jumbiërch à chësc depënt do i doi tublëies de Ianon y Mauriz che manciova tl cheder dl Burgauner ajache i desturbova bonamenter la ududa dla cëses dl ferlëigher Johann Baptist Purger che ova lascià fé la litografia.

Burgauner à depënt i doi chedri dl gran autere y la stazions dla Via Crucis[4] dla dlieja de Santa Cristina[5].

Per la dliejes de Eppan y la dlieja dl cunvënt de Maran a Burgauner ënghe depënt i chedri d autere.

Tla dlieja dla pluania de Ciastel ie da udëi l Cuer de Maria dl Burgauner.

Tla dlieja Maria dl Aiut a Sëuc à l Burgauner depënt l revëut tl 1949[6].

Tl 1848 à l Burgauner depënt la bandiera di scizri che ie cunserveda tl Museum Gherdëina[7].

Per na capela de familia de Sureghes à l Burgauner depënt l cheder dla Madona cun Bambin.

Tl Museum de Maran ie cunservëi doi chedri y truepes dessënies dl Burgauner.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Libri de matricula dla academia de Minga.
  2. A. Otto Dissertori, Hans Wieser: Eduard Burgauner 1873-1913. Catalog dla mostra, Ciastel 1988.
  3. Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung, Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, Urtijëi 1980. (tudësch, talian, ladin y spnuel) moroderfamily.com. pl. 139-140.
  4. Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003. ISBN 88-8171-044-7, pl. 228.
  5. Josef Weingartner, Magdalena Hörmann: Die Kunstdenkmäler Südtirols. Athesia GmbH Verlagsanstalt. Bulsan 1991. I. Band, pl. 453. ISBN 88-7014-642-1.
  6. Dlieja Maria dl Aiut a Sëuc
  7. Bandiera di scizri de Urtijëi dl 1848.

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]