La Val
Articul por Ladin Val Badia | ![]() |
La Val Wengen (de) La Valle (it) | |
---|---|
Dlijia "San Senese" | |
Raion | |
Stat | ![]() |
Region | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Comunità raion | Val de Puster |
Geografia | |
Coordinedes | 46°39′N 11°55′E / 46.650°N 11.917°E |
Autëza | 1 353 m sëura l livel dl mer |
Spersa | 38,9 km²[1] |
Demografia | |
Populazion | 1 387 ab. (1 jené 2018)[2] |
Grupes linguistiches (cumpededa dl 2011) |
97,66 % ladin 1,53 % tudësch 0,81 % talian |
Densità | 35,6 ab./km² |
Politica | |
Ambolt | Angel Miribung (2020 (2. mandat)) |
Auter | |
Codesc de la posta | 39030 |
Prefis dl telefon | 0471 |
Targa de l'auto | BZ |
Codesc ISTAT | 021117 |
Plata internet | www |
Cherta | |
Posizion de La Val te Südtirol | |
La Val (por todësch: Wengen, por talian: La Valle) é n comun dla Val Badia tla Provinzia autonoma de Balsan.
La Val é le comun cun la perzentuala plü alta d'abitanc che baia ladin de döta la Ladinia (le 97,67%). L'inom La Val (Wengen) ciafun por le pröm iade te n documënt dl 1237 sciöche "in Valle", te un dl 1254 sciöche "Twenge", dedo sciöche "Villa in Wenge" te un dl 1296.
Le comun confina cun le Parch natural Fanes - Senes - Braies.
Le comun é despartí sö te döes fraziuns prinzipales: "La Val zënter" y Pidrô. Na particolarité urbanistica dl paisc é les viles che é despartides fora sura döta la contrada.
L'economia de chësc comun se basëia prinzipalmënter sön le artejanat, en pert ince söl turism de sajun.
Referimënc tla leteratöra ladina[mudé | muda l codesc]
L' Orco da La Val. (Tita Alton)
Val d' extra mëssi bele avëi chi da La Val; insciö ái 'ci döt n ater Orco co nos atri Ladins. L' Orco da La Val dess propi avëi val' de te' co l' Orco fora en Boemia. Ël á n ri natural y jënt se le tëm scialdi por sües scecades. Les patrones da La Val á pa tres da se lamenté, porcí ch' ël é tan onert: ël les sceca 'cër i ponjins y les iarines y les alces, 'cër la pëgna y le furn da pan, 'cër la ciamena dal lat y le lavé guant y plijé la tëra: al é pa propi na meseria. Le piec él por chi ch' é söl iade, sc' ëi ne ciara ci ch' ai fej. Te na ota él mudé le bel tëmp en cialvara y plöia, d' invern spo tirel pa nëi tles strades, ch' an ne les vëiga plü y toma söla dlacia; te chëra aldon l' Orco fora de bosch che se la rí dadalt. Madër te na ota, an ne sá co, eson fora de strada y rabiëia incërch, an ne sá olá, por crëps y barantli; an se stancia döta la nöt y da doman eson söl vedl post co da sëra.
Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]
La Val 6 1819 la Val (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. La Val Badia La Val fod. La Val amp. La Valle LD La Val
topon.
paese e comune nella val badia centrale (gad. DLS
2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ La
Valle Ⓓ Wengen ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da
müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i
scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië
da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza /
Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200
(Badia); b) O plaies o valch ater bur mal söla pel / varësc
döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal
söla pel / varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC,
BonesEghes1858-1994:229 (Badia).
Galaria dales fotografies[mudé | muda l codesc]
Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi | |
Ahrntal | Badia | Braies | Burnech | Corvara | Falzes | Gais | Gsies | Kiens | La Val | Mareo | Mühlwald | Niederdorf | Olang | Perha | Prettau | Rasen-Antholz | Sand in Taufers | San Laurënz | San Martin de Tor | Sanciana | Sest | Terenten | Toblach | Valdaora | Valsperch-Taisten | Vandoies | |
- ↑ "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
- ↑ "Popolazione Residente al 1° Gennaio 2018". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.