Max Tosi

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Tosi tl 1985

Max Tosi ie nasciù dl 1913 da familia furlana a Villanova Marchesana (RO) y ie ruvà per gaujes de lëur di genitori a abité a Maran.

Vita[mudé | muda l codesc]

Si oma, la maestra Telene Canell[1], ti à dat inant n gran amor per i lingac y davia che I univa ai frësc te Gherdëina via per l instà, à Max Tosi mparà l ladin de Gherdëina, che ël ratova si vëir lingaz dl' ana. Bele cun chindesc ani scrijovel si prima cumposizion lirica per ladin "Ansciuda inviërnela".

L à studià leteratura y lingac a Milan y daldò al nsenià materies letereres a Maran, ulache l à metù su cun la professëura Tresl Gruber la "Union Culturela di Ladins a Maran" dl 1945. L ie nce stat l prim che se à cruzià che l vënie fat trasmiscions tl radio per ladin. Alex Moroder scrij:ai 4 d'auril dl 1946 ova l professëur Max Tosi (ntlëuta presidënt dla Union di Ladins de Maran) arjont de pudëi rujené tres la RAI de Bulsan y chësc fova l prim iëde che n ova pudù audì la rujeneda de Gherdëina tl Radio. Pra chëla ucajion me lecorde che nosc cor de dlieja ova ciantà, sota la bachëta de bera Cristl Moroder de Levigi, la ciantia "Saludon la vedla Rezia" (paroles de Max Tosi y mujiga de Marini). Ie ove ciantà pea y me lecorde mo sciche l fossa ncuei, che messan aspité tl local dla RAI nfin che l univa na tel lum cuecena. Per nëus fova chësc danz n gran avenimënt y fan cër duc mpue grams. [2][3] Dl 1946 al dat ora la revista ladina "Popul ladin", che ël nstës spartiva ora persunalmënter ma che ne à nia vivù giut ala longia. Do la viëra se firmova Max Tosi suënz cun l pseudonim Forfesc o Marmul ajache l dijova "ie tai sciche na forfesc" [4],

Bumbardamënt de Bulsan. Poesia de Max Tosi dita dant da ël nstëss per l Radio Ladin.

Tres si culaburazion cun Frida Piazza, Amalia Anderlan Obletter y Alex Moroder se al dat ju dassën cun la vita culturela y leterera ladina, ma l à nce messé patì truepa incomprenscions da pert de cërta persones de Gherdëina.

‘’L Popul Ladin’’ prima plata agost 1946

Si sëula edizion de liriches y stories curtes ie unida publicheda dl 1975 cun l titul "Ciofes da Mont". Cun gran savëi lirich y sensibeltà artistica iel stat n model per generazions de scritëures ladins. N possa bën dì che si produzion leterera ie stata chëla che à inaugurà la leteratura ladina nueva do la segonda gran viera. N pert ie si stil unì influenzà dai simbolisc' franzëusc che l cunesciova drët bën. Tosi à nce purtà pro a arichì l lingaz ladin cun criazions lessicales nueves, n pert tëutes dal rumantsch, n pert dal franzëus.

Max Tosi fova ënghe n moler naif. De ël cunësciun chedri depënc y truepes desënies[5].

Ël vivova cun si fra tla vedla cësa dl chemun de Obermais dalonc da si Ladinia, che l amova tan dassën. Iló iel mort dl 1988.

Geschichte̠ der ladinischen Literatur p.534

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Massimo Tosi Come un sogno. Merano dicembre 1933. Estratto da:Il R. Liceo-Ginnasio"Giosuè Carducci" di Merano nel settennio 1933-XI - 1940-XVIII Rocca San Casciano 1940-XVIII (talian).
  • Massimo Tosi: Primiz. Da: Diciassette Prosatori, Gruppo Scrittori S.C.I.E. Bologna 1936, pl. 97-102 (talian).
  • Max Tosi: La Ciantia dla Ladinia te ‘’30 cianties per Gherdëina’’. Union di Ladins de Gherdëina. Edizions Carrara Bergamo 1955, p. 16.
  • Max Tosi: Dantereures (elegia). Nëus Ladins 15 de setëmber 1968, pl. 9.
  • Max Tosi: La pètlera. Traduzion dal franzëus. Nëus Ladins 1. de dezember 1968, pl. 5-6.
  • Max Tosi: 'L linëus che ne pudrà se destudé. Nëus Ladins 1. de fauré 1969, pl. 4.
  • Max Tosi: ‘’Ciofes da Mont’’. Union di Ladins de Gherdëina. Urtijëi 1975.
  • Max Tosi: ‘’La mpermetuda’’ te Ladinia V, 1981, P. 305–308.
  • Max Tosi: ‘’Sul lim de Val Müstair’’ te “Ladinia, VI, 1982, P. 262–263.
  • Max Tosi: ‘’Vìjites via per la nuet, te Ladinia, VIII, 1984, P. 172–177. (ladin, traduzion tl talian de Walter Belardi).

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. F.P. (Frida Piazza): Anda Telene Canell-Tosi, morta a Maran ai 7 de faure 1969 cun 78 ani. Calënder de Gherdëina 1970, pl. 75.
  2. Alex Moroder conta de Max Tosi.
  3. Carl Insam: Storia di 40 ani dl Radio ladin (RAI), Calënder de Gherdëina , Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi, 1986 pl. 125.
  4. Wolfgang Moroder, comunicazion persunela.
  5. Lëures depënc de Max Tosi

Funtanes[mudé | muda l codesc]

  • Frida Piazza: Max Tosi, poet ladin. Ai monc dla patria. Danterëures. Spiedl de nosc tëmps, in: “Ladinia”, I, 1977, S 195–200. (per ladin)
  • Walter Belardi: Max Tosi poeta ladino, Studi gardenesi XII, in «Archivio Alto Adige», 79 (1985), S. 6-33.
  • Walter Belardi: Narrativa Gardenese. Max Tosi. Università La Sapienza Roma - Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 1988. S. 271-289. (in ladino)
  • cm (Christian Moroder): Prof. Max Tosi. Calënder de Gherdëina 1989. Union di Ladins de Gherdëina. St. Ulrich in Gröden. S. 58-60.
  • Walter Belardi: Max Tosi. Profilo storico-politico della lingua e della letteratura ladina dolomitica. Studi ladini XIX, ediz. “Il Calamo”, Roma 1994. S. 70.
  • Nadia Chiocchetti: Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia. Union Generela di Ladins dles Dolomites. Fotolito Longo, tesć per ladin, talian y tudësch, ISBN 88-901703-4-4. P. 144-146 e 265-266.
  • Roland Verra: Prim sintom d'autonn. Cunsunanzes poetiches cun Max Tosi. Istitut Ladin Micurá de Rü 2020. ISBN 978-88-8171-136-9.

Liams[mudé | muda l codesc]

Wikidata[mudé | muda l codesc]

d:Q1668841