Persunaliteies dla cultura
Aspetto
Articul per Ladin Gherdëina |
Danter la majeres persunaliteies dla cultura ladina iel[1]:

- Jan Batista Alton (Calfosch 1845-1900)- leterat, linguist; poet romantich-classich; autor de studies sun la tradizions, la mitologia, la storia y la cultura ladina.
- Micurà de Rü (San Ciascian 1789-1847)- autor de na prima gramatica unitera dl ladin dla Dolomites.
- Giosef Brunel (Soraga 1826-1892)- nrescidëur de lijëndes y autor de teatri per ladin.
- Ferdinand Demetz (Urtijëi 1842-1902)- scultëur y fundadëur dla scola d' ert "Cademia".
- Silvester Erlacher (La Plí 1910-1991)- diretëur de scola y editëur-redadëur de "Nos Ladins".
- Angelo Trebo (La Pli 1862-1888) - poet romantich ladin, autor de poesies y de operettes.
- Jepele Frontull (La Pli 1864-1930)- componist de cianties y operetes ladines.
- Max Tosi (Villanova Marchesana 1913-1988)- poet ladin che à giaurì l troi ala leteratura ladina da aldidancuei.
- Tresl Gruber (Urtijëi 1897-1978) - artista, nsenianta, promotëura dl nseniament dl ladin y scritëura.
- Arcangiul Lardschneider (Sëlva 1886-1950) - professëur y studiëus dla rujeneda de Gherdëina, autor de n vocabuler ladin.
- Jan Dumëine Mahlknecht (Urtijëi 1793-1876)- scultëur academich, artist de chëurt tla Franzia.
- Pepi Martiner- Urtijëi 1943-1976)- jurnalist y n uem de politica ladin.
- Massimiliano Mazzel (Cianacei 1900-1977)- ativist ladin, autor de n dizioner fascian.
- Domëne Moling (La Val 1704-1761)- scultëur baroch de aut livel artistich.
- Josef Moroder Jumbiërch (Urtijëi 1846-1939) - depenjadëur y deseniadëur danter storizism y proto-impressionism.
- Franz Moroder (Urtijëi 1847-1920)- studiëus dl ladin, scritëur y ambolt mpenià per i dërc di ladins.
- Wilhelm Moroder-Lusenberg- (Urtijëi 1877-1915)- studiëus storich ladin.
- Amalia Anderlan Obletter- (Urtijëi 1912-2007)- scritëura ladina.
- Vigile Pescosta- (Calfosch 1886-1981) - professëur d'ert, artist scultëur; prim pest ala mostra internaziunela de Paris dl 1925.
- Frida Piazza- (Urtijëi 1922-2011- scritëura y studëusa dl Ladin.
- Ujep Antone Vian (Pera 1804-1880)- autor de un di prim libri sun Gherdëina y si jënt.
- Antone Pizzinini (La Ila 1868 - 1944) -nrescidëur dl lingaz ladin
- Iaco Rigo (La Pli 1968)- scritëur, poet, dramaturgh y autor de na lingia de romans ladins.
- Roland Verra (Urtijëi 1956)- Intendënt ladin, poet y scritëur.
Plates cunliedes
[mudé | muda l codesc]- ↑ "Nosta Jent", UGLD, Urtijëi