Plata prinzipala

Da Wikipedia


Articul dl mëns
L ciastel d'Andrac ie n ciastel te Fodom y dessegur un di documënc plu carateristics dla storia dles vals ladines. Chëla costruzion che se erj desche na rama encalmeda soura chël sas, fosc vegnù ju dal Sas de Stria dant milenés, fej se astalé la jent che passa su per l jouf de Fauzares. Daite da chi sasc, che n iade ova ence n tet lassoura, degeoul de n tel inom, se ál consumé ti secui stories che se mesceida datrai con la liejenda. - Gëura l articul

Ciastel d'Andrac

L ciastel d'Andrac ie n ciastel te Fodom y dessegur un di documënc plu carateristics dla storia dles vals ladines. Chëla costruzion che se erj desche na rama encalmeda soura chël sas, fosc vegnù ju dal Sas de Stria dant milenés, fej se astalé la jent che passa su per l jouf de Fauzares. Daite da chi sasc, che n iade ova ence n tet lassoura, degeoul de n tel inom, se ál consumé ti secui stories che se mesceida datrai con la liejenda.


Foto dl mëns
Jëuf de Sela
Le Ju de Sela (gherdëina: Jëuf de Sela, badiot: Ju de Sela, fascian: Jouf de Sela) ie n ju te la Dolomites danter la valedes de Gherdëina y Fascia.

L alda pro i jus dles Dolomites encër le Grup dl Sela y coleghëia Gherdëina y Fascia danter i crëps dl Sela y Saslunch. Al é alt 2218 m.

Chilò, ai 14 de messel dl 1946, passa 3.000 Ladins à tout pert a la Manifestazion sun l jouf de Sela. - Gëura l articul

Foto dl mëns

Le Ju de Sela (gherdëina: Jëuf de Sela, badiot: Ju de Sela, fascian: Jouf de Sela) ie n ju te la Dolomites danter la valedes de Gherdëina y Fascia.

L alda pro i jus dles Dolomites encër le Grup dl Sela y coleghëia Gherdëina y Fascia danter i crëps dl Sela y Saslunch. Al é alt 2218 m.

Chilò, ai 14 de messel dl 1946, passa 3.000 Ladins à tout pert a la Manifestazion sun l jouf de Sela.


Rest dl mond
L ISO 3166 ie n standard publicà da l'Organisazion Nternaziunela per la Standardisazion (ISO) de codesc per stac y raions. Chësc articul mostra na lista cun trëi sortes de codesc ISO 3166-1 per uni un di 249 stac, liams ai codesc ISO 3166-2 de la sudivijions, y i codesc internet country code top-level domains (ccTLD) che ie basei sul standard ISO 3166-1 alpha-2 cun notes ulache l da ezezions. Cëla al standard ISO 3166-3 per codesc che ne vën nia plu adurvei. - Gëura l articul

ISO 3166

L ISO 3166 ie n standard publicà da l'Organisazion Nternaziunela per la Standardisazion (ISO) de codesc per stac y raions.

Chësc articul mostra na lista cun trëi sortes de codesc ISO 3166-1 per uni un di 249 stac, liams ai codesc ISO 3166-2 de la sudivijions, y i codesc internet country code top-level domains (ccTLD) che ie basei sul standard ISO 3166-1 alpha-2 cun notes ulache l da ezezions. Cëla al standard ISO 3166-3 per codesc che ne vën nia plu adurvei.



Articul en vidrina

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"

Imaja en vidrina

Articul por Ladin Val Badia

{{Badiot}}
Articul per Ladin Gherdëina

{{Gherdëina}}
Articul por Ladin Fascian

{{Fascian}}
Articul por Ladin Fodom

{{Fodom}}
Articul por Ladin Anpezan

{{Anpezan}}
Articul por Ladin Dolomitan

{{Dolomitan}}

Cie possi pa fé?

N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:

1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.

2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.

3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.

4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.

5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"

N proverb ladin

“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”


Wikipedia y sü proiec te deplü lingac:
Meta-Wiki, coordinamënt di proiec WikimediaWikiSpecies, catalogh dles sortes viëntesMediaWiki, le software di proiec WikimediaWikiversità, ressurses y ativités didatichesWikizionarWikinotiziesWikisource, documentaziun y bilbioteca publicaWikimedia Commons, ressurses multimedialesWikipedia, l’enziclopedia lëdiaWikimania, conferënza en cunt di proiec de WikimediaIncubator,proiec che pëia iaWikiquote, na racoiüda de zitaziunsWikibooks, ƚa biblioteca lëdiaWikidataWikivoyageWikimedia Foundation, organisaziun che gestësc i proiec de Wikimedia
  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14