Roma

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Roma
Blason de Roma
Blason de Roma
Bandiera de Roma
Bandiera de Roma
Blason Bandiera
Roma da l'auta
Raion
Stat  Talia
Region Lazio Lazio
Provinzia Roma
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes 41°53'35"N, 12°28'58"E
Autëza 21 m
Spersa 1 287,4 km² [1]
Populazion 2 748 109 ab. (1 jené 2023) [2]
Densità 2 134,7 ab./km²
Politica
Ambolt Roberto Gualtieri (dai 2021-10-21)
Auter
Codesc de la posta 00118–00199
Prefis dl telefon 06
Codesc ISTAT 058091
Plata internet comune.roma.it
Cherta
Cherta de localisazion: Talia
Roma
Roma
Roma (Talia)

Roma (talian y latin: Roma [ˈroːma] (Nfurmazions sun chësta uscscota su)) ie la capitela de la Talia. La ie nce la capitela de la region Lazio, l zënter de la zità metropolitana de Roma, y n chemun speziel tlamà Comune di Roma Capitale. Cun 2 748 109 abitanc sun 1 285 km²[1] ie Roma l chemun cun la majera populazion te la Talia y la zità cun la terza majera populazion te l'Union Europea n cont di abitanc ti cunfins dl chemun. La zità metropolitana de Roma, cun na populazion de 4 355 000 abitanc, ie la majera zità metropolitana de la Talia[3], ntant sce si raion metropolitan ie l terzo majer de la Talia.[4]

Roma ie pusiziuneda te la pert zënter-vest de la penijula taliana sui ëures dl Tiber. La Zità dl Vatican, l mënder stat al mond[5], ie n stat ndependënt dedite ti cunfins de Roma y l sëul ejëmpl al mond de n stat che ie te na zità. Roma vën suënz tlameda la zità sui set coi per via de si pusizion geografica y nce coche la "zità eterna".[6] Roma vën generalmënter cunscidreda coche la "cuna de la zivilisazion uzidentela y de la cultura cristiana" y l zënter de la dlieja catolica.[7][8][9]

La storia de Roma se destira ora per 28 seculi. Nce sce aldò de la mitologia romana ie Roma stata fundeda tl 753 dan G.C., à jënt vivù te chël raion scialdi plu giut, cie che ne'n fej de Roma n post abità per trëi milenies y una de la ziteies tresora populedes plu vedles de l'Europa.[10] I prim abitanc de la zità univa da n grup mescedà de tribù de latins, etruscs y sabins. Plu tert ie la zità stata bona de deventé la capitela dl Rëni de Roma, de la Republica Romana y dl Mper Roman y vën ududa da n grum coche la prima zità mperiela y la prima metropoli de la storia.[11]

La fova per l prim iede stata tlameda la "zità eterna" (latin: Urbs Aeterna; talian: La Città Eterna) dal poet roman Tibullus tl prim secul dan G.C., y chësc inuem ie ënghe stat adurvà da Ovid, Virgil y Livy.[12][13] Roma vën nce tlameda "Caput Mundi" (capitela dl mond).

Ududa dl Forum.
Ududa dl Forum.
August Fischer (1895)

Geografia[mudé | muda l codesc]

Roma ie pusiziuneda sun set coi al ruf Tiber.


Tlima[mudé | muda l codesc]

Roma à n tlima tipicamënter mediterran, cun insteies suc y inviernesc moi.


Tabela tlima Roma
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 11,1 12,6 15,2 18,8 23,4 27,6 30,4 29,8 26,3 21,5 16,1 12,6 Ø 20,5
Mesaria minima (°C) 4,5 5,4 7,2 9,8 13,3 17,2 19,6 19,4 16,9 12,8 9,3 6,4 Ø 11,8
Prezipitazions (mm) 76 88 77 72 63 48 14 22 70 128 128 106 Σ 892
Ëures de surëdl (h/d) 4,3 4,7 6,6 7 8,6 9,4 10,8 9,9 8,1 6,4 4,1 3,3 Ø 6,9
Dis cun prezipitazions (d) 6 6 8 8 6 4 2 2 5 6 8 8 Σ 69
Temperatura de l'ega (°C) 14 13 13 14 17 21 23 24 23 20 18 15 Ø 17,9
Tume (%) 75 75 75 75 75 73 72 73 75 76 77 77 Ø 74,8
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
11,1
4,5
12,6
5,4
15,2
7,2
18,8
9,8
23,4
13,3
27,6
17,2
30,4
19,6
29,8
19,4
26,3
16,9
21,5
12,8
16,1
9,3
12,6
6,4
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
76
88
77
72
63
48
14
22
70
128
128
106
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: wetter.de;[14] Tume y temperatura de l'ega: wetterkontor.de[15]

Storia[mudé | muda l codesc]

La storia dla zità de Roma ie particularmënter importanta por la politica y l svilup dla sozietà.

Zënter de Roma
Map
  Stazion de la metro, mët a monitor plën per udëi Termini
  Pont de nteres

Cëla nce[mudé | muda l codesc]

Liams[mudé | muda l codesc]

Roma antica

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. 1,0 1,1 "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. https://demo.istat.it/?l=it.
  3. "Popolazione residente al 1° gennaio". Archivià dal uriginel ai 8 April 2020. Trat ite ai 10 April 2020.
  4. "Principal Agglomerations of the World". Citypopulation. January 2017. Archivià dal uriginel ai 4 July 2010. Trat ite ai 6 April 2012.
  5. "What is the smallest country in the world?". History.com (per inglese). Archivià dal uriginel ai 27 September 2018. Trat ite ai 27 September 2018.
  6. "Why Is Rome Called The Eternal City?". 27 September 2021. Archivià dal uriginel ai 16 September 2021. Trat ite ai 16 September 2021.
  7. Beretta, Silvio (2017). Understanding China Today: An Exploration of Politics, Economics, Society, and International Relations. Springer. p. 320. ISBN 9783319296258.
  8. B. Bahr, Ann Marie (2009). Christianity: Religions of the World. Infobase Publishing. p. 139. ISBN 9781438106397.
  9. R. D'Agostino, Peter (2005). Rome in America: Transnational Catholic Ideology from the Risorgimento to Fascism. Univ of North Carolina Press. ISBN 9780807863411.
  10. Heiken, G., Funiciello, R. and De Rita, D. (2005), The Seven Hills of Rome: A Geological Tour of the Eternal City. Princeton University Press.
  11. "Old Age in Ancient Rome – History Today". Archivià dal uriginel ai 12 June 2018.
  12. Stephanie Malia Hom, "Consuming the View: Tourism, Rome, and the Topos of the Eternal City", Annali d'Igtalianistica 28:91–116 Template:JSTOR
  13. Andres Perez, Javier (2010). "Approximación a la Iconografía de Roma Aeterna" (PDF). El Futuro del Pasado. pp. 349–363. Archivià da l uriginel (PDF) ai 23 September 2015. Trat ite ai 28 May 2014.
  14. Wetter Rom
  15. wetterkontor.de