Josef Moroder Jumbiërch

Da Wikipedia
(Readressà da Sepl Moroder)
Articul per Ladin Gherdëina
Bera Sepl cun si prima fëna Annamaria Sanoner tl 1869 n viac da noza a Minca

Bera Sepl Moroder da Jumbiërch (cunesciù ora de Gherdëina sciche Josef Moroder Lusenberg), fova n artist de Gherdëina. Ël ie nasciù ai 28 de mei 1846 sa Scurcià a Urtijëi y ie mort ilò ai 17 de fauré 1939.

Ël fova n mut de Vinzenz Moroder y Annamaria Schmalzl de Christl Pech. I fredesc dl pere fova gran marcadënc a Ancona y bera Vinzenz gran paur sa Scurcià. Bel da jëunn, tl 1862, à Bera Sepl arpà da si berba da n corn, J. Dominik Proder, l luech de Jumbiërch ulache l ie jit a sté duta si vita.

Bera Sepl à maridà si prima fëna Annamaria Sanoner, muta dl ost da Mauritz, persona de gran sensibilità aldò che n vëich dala rezetes da cujiné che la à scrit y che ie unides publichedes te n liber. Do avëi abù cater fions: Batista, Josef, Maria y Emilie ie Anna Maria morta de pert – coche l suzedova drët suënz ntlëuta. Bera Sepl à po cunesciù y maridà a Trënt la marcadënta de antiquariat Felizita Unterplatzer y a abù da ëila mo 12 fions: Wilhelm, Emma, Friedrich, Alfons, Josef, Hermann, Vinzenz, Gisela, Aurelia, Hermann, Anton y Otto[1]. Feter duta si mutans y mutons ie stac artisć de gran talënt.

Bera Sepl ie tl 1876 jit a studië tla Cademia de Minca coche doi si fredesc Giuani tl 1870 y Leopold tl medemo ann. Do i ani dla Cademia de Minca ie bera Sepl mo stat sculé dl moler Franz Defregger per cater ani.


Veronika Rubatscher, la scritëura nazional-populera de Persenon à scrit la vita de Bera Sepl te n roman ciancià tl gherdëina dala maestra anda Elsa da Passua.

Lëures[mudé | muda l codesc]

Bera Sepl a depënt truep te si longia vita, n dij pasa mile chedri a uele, la majera pert vendui ora per l mond y perdui, scultures sciche la addolorata y la verginete dlieja de San Durich a Urtijëi. I lëures plu vives, modernes y frësc ie i aquarei y la truepa schizzes te pitli libri che l purtova cun se y ulache l nutova su dl dut, stories de cronica dl luech, notizies da zacan y si pensieres.

Familia[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Lën genealogich dla familia Moroder.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Sybille Moser-Ernst: Josef Moroder Lusenberg. Ein Künstlerfürst in der Provinz – Pinakoplastiker und Maler. Rosenheimer Verlagshaus, Rosenheim 2016, ISBN 978-3-475-54552-8.
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 62-63.
  • Calender dl 1987 plata 104-108 sun la mostra dedicheda a bera Sepl - test y fotografies de Robert Moroder.
  • Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches. Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung - Geschichte - Biographien - Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Scrit da Edgar Moroder. Eigenverlag, St. Ulrich in Gröden 1980. Plates 188-204.

Per savëi de plu sun Bera Sepl[mudé | muda l codesc]

Wikimedia Commons has media related to:

Autra Plates[mudé | muda l codesc]