"La scola ladina": Desfarënzia danter les verjiuns

Da Wikipedia
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (descuscion | contribuc)
Nessun oggetto della modifica
Rissa 1: Rissa 1:
La scola ladina ie cunzentreda tla valedes de [[Gherdëina]] y Badia y ie na scola plurilinguala che ie unida istituida dl 1948.
La scola ladina ie cunzentreda tla valedes de [[Gherdëina]] y Badia y ie na scola plurilinguala che ie unida istituida dl 1948.
Educazion y mendranzes



==Educazion y mendranzes==


La situazion dla mendranzes ne ie nia dlonch medema; l n ie de teles che se n stà miec y de teles che à de gran problemes a sëuraviver. Sanbën depëndel da deplu gaujes coche na mendranza se n stà y ciuna puscibiliteies che la à de crëscer n pesc y de flurì. La situazion iuridica de na mendranza ie l pont fundamentel, ma nianca de bona leges y normes de scunanza ne jova a truep sce la situazion soziela o economica o culturela de na populazion ne ie nia bona.
La situazion dla mendranzes ne ie nia dlonch medema; l n ie de teles che se n stà miec y de teles che à de gran problemes a sëuraviver. Sanbën depëndel da deplu gaujes coche na mendranza se n stà y ciuna puscibiliteies che la à de crëscer n pesc y de flurì. La situazion iuridica de na mendranza ie l pont fundamentel, ma nianca de bona leges y normes de scunanza ne jova a truep sce la situazion soziela o economica o culturela de na populazion ne ie nia bona.

L vën dit “Na mendranza seuraviv sce la uel!”, ma chësc ie saurì dit, sce la cundizions dut nteurvia ne tleca nia… L seuraviver de na mendranza ne ie nia assé te n mond che se muda tan dassën sciche l nost. L uel nce vester n plan per na mendranza, na vision per si daunì y chel mancia suvënz, ajache l ne ie nia prospetives aldò o i problems de uni di ie tan pesoc che n se vëij nia seurora de svilupé idees y visions per l daunì.
L vën dit “Na mendranza seuraviv sce la uel!”, ma chësc ie saurì dit, sce la cundizions dut nteurvia ne tleca nia… L seuraviver de na mendranza ne ie nia assé te n mond che se muda tan dassën sciche l nost. L uel nce vester n plan per na mendranza, na vision per si daunì y chel mancia suvënz, ajache l ne ie nia prospetives aldò o i problems de uni di ie tan pesoc che n se vëij nia seurora de svilupé idees y visions per l daunì.

Pona possen usservé, y chël ie bën na mueia, che la mendranzes à suvenz la tendënza a se spartì dassën dedite, iust la plu dëibles, y chësc ne porta sanbën nia pro a n anterveder per i destins dla populazion, che se dumandëssa alincontra n tenì adum sterch, almanco sun i ponc plu mpurtanc per seguré la prospetives per l daunì.
Pona possen usservé, y chël ie bën na mueia, che la mendranzes à suvenz la tendënza a se spartì dassën dedite, iust la plu dëibles, y chësc ne porta sanbën nia pro a n anterveder per i destins dla populazion, che se dumandëssa alincontra n tenì adum sterch, almanco sun i ponc plu mpurtanc per seguré la prospetives per l daunì.

Ciuni ie pa chisc ponc fundamentei per na mendranza?
==Ciuni ie pa chisc ponc fundamentei per na mendranza?==

Dantaldut l mpëni per l seuraviver y l crëscer dl lingaz. Sun chësc pont se gëura suvënz bele l cunfront danter la pertes de chësta chemunanzes, davia che suvënz mancia mpue la autostima da pert di cumpunënc dla mendranza n cont dl valor dla rujenedes de mendranza cunfront a de autra rujenedes che n cunësc y che n rata sibe plu mpurtantes. Chësc ie l fenomenn che n tlama “defizit de prestige” che ti dà tan da cë a chëi che se cruzia de mantenì la pitla rujenedes.L ie tler che na gran rujeneda , dantaldut sce l ie la rujeneda ufiziela de n Stat o de na Region, à n majer pëis y n majer prestige de na pitla rujeneda de mendranza, unfat sce la ie o ne ie nia la “rujeneda de la oma”, chëla dl cuer, te chëla che n se sënt da cësa y cun chëla che n se identifichea…
Dantaldut l mpëni per l seuraviver y l crëscer dl lingaz. Sun chësc pont se gëura suvënz bele l cunfront danter la pertes de chësta chemunanzes, davia che suvënz mancia mpue la autostima da pert di cumpunënc dla mendranza n cont dl valor dla rujenedes de mendranza cunfront a de autra rujenedes che n cunësc y che n rata sibe plu mpurtantes. Chësc ie l fenomenn che n tlama “defizit de prestige” che ti dà tan da cë a chëi che se cruzia de mantenì la pitla rujenedes.L ie tler che na gran rujeneda , dantaldut sce l ie la rujeneda ufiziela de n Stat o de na Region, à n majer pëis y n majer prestige de na pitla rujeneda de mendranza, unfat sce la ie o ne ie nia la “rujeneda de la oma”, chëla dl cuer, te chëla che n se sënt da cësa y cun chëla che n se identifichea…

La mpurtanza de na rujeneda coche mesun de comunicazion te n cheder plu lerch, che ne sibe nia mé la familia o l pitl paesc, ie de n zaron plu determinanta dla rejons sentimenteles che nes fej bater l cuer plu dassën per nosta rujenedea dla oma. Tlo possen bën se stizé sun gaujes economiches o zeviles, davia che suvënz l degré de padronanza de na gran rujeneda determinea la posizion soziela de na persona. Chësc vel mo de plu te raions ulache n adrova deplu rujenedes, sciche tlo da nëus, ulache n spiza scialdi de plu la urëdles y n mët scialdi plu averda sce na persona sa bën da adurvé na gran rujeneda sciche l se toca che no te autri raions, ulache a chisc details ne ti vëniel nia dat gran pëis…
La mpurtanza de na rujeneda coche mesun de comunicazion te n cheder plu lerch, che ne sibe nia mé la familia o l pitl paesc, ie de n zaron plu determinanta dla rejons sentimenteles che nes fej bater l cuer plu dassën per nosta rujenedea dla oma. Tlo possen bën se stizé sun gaujes economiches o zeviles, davia che suvënz l degré de padronanza de na gran rujeneda determinea la posizion soziela de na persona. Chësc vel mo de plu te raions ulache n adrova deplu rujenedes, sciche tlo da nëus, ulache n spiza scialdi de plu la urëdles y n mët scialdi plu averda sce na persona sa bën da adurvé na gran rujeneda sciche l se toca che no te autri raions, ulache a chisc details ne ti vëniel nia dat gran pëis…

Per dì: a n Ladin ne ti vëniel nia tan gën perdunà fai gramaticai o nce mé stilistics, cunfront a n cumëmber de na gran chemunanza de populazion, sciche talians o tudësc, che se prova a vel maniera de adurvé la autra rujeneda. Dai Ladins se pertendun belau na perfezion de un de rujeneda dla oma tudëscia o taliana, canche n ne abadea nia tan sce l sebe bën avisa si lingaz dla oma…Chësc ie paradox, ma la ie nscila…Sce n pënsa do avisa, ie nce l sistem scolastich te nosta valedes de Gherdëina y Badia, fat aldò che n arjonje n livel scialdi aut de cumpetënza tl tudësch y tl talian, y aldò de chël vënien mesurei suvënz, nia tan sce n rejona bën aldò l ladin…
Per dì: a n Ladin ne ti vëniel nia tan gën perdunà fai gramaticai o nce mé stilistics, cunfront a n cumëmber de na gran chemunanza de populazion, sciche talians o tudësc, che se prova a vel maniera de adurvé la autra rujeneda. Dai Ladins se pertendun belau na perfezion de un de rujeneda dla oma tudëscia o taliana, canche n ne abadea nia tan sce l sebe bën avisa si lingaz dla oma…Chësc ie paradox, ma la ie nscila…Sce n pënsa do avisa, ie nce l sistem scolastich te nosta valedes de Gherdëina y Badia, fat aldò che n arjonje n livel scialdi aut de cumpetënza tl tudësch y tl talian, y aldò de chël vënien mesurei suvënz, nia tan sce n rejona bën aldò l ladin…

Da chësc fat possen interpreté n prestige soziel dl ladin scialdi sota chël dl tudësch y dl talian, per nia rujene´ dl inglëisc che ie aldidancuei deventà n “must” per uni persona che uel se fé streda sun chësc mond globalisà.
Da chësc fat possen interpreté n prestige soziel dl ladin scialdi sota chël dl tudësch y dl talian, per nia rujene´ dl inglëisc che ie aldidancuei deventà n “must” per uni persona che uel se fé streda sun chësc mond globalisà.

Dal’ autra pert possen nce usservé che ti ultimi tëmpes vëniel scialdi metù plu averda de coche n rejona ladina, almanco ti media o te situazions ufizieles, canche dal’ autra pert vëniel nia dinrer scialdi slaudernà tla adurvanza privata cun l ladin. Chësc ie l resultat de na cërta ufizialisazion dl ladin ti ultimi dejeneies y chësc ie inò gaujà sanbën dala aplicazion de cërta normes de scunanza che à pià pé nce tla valedes ladines, per ejëmpl l duvier de cunëscer la trëi rujenedes ufizieles y de les adurvé te cërta situazions formalisedes.
Dal’ autra pert possen nce usservé che ti ultimi tëmpes vëniel scialdi metù plu averda de coche n rejona ladina, almanco ti media o te situazions ufizieles, canche dal’ autra pert vëniel nia dinrer scialdi slaudernà tla adurvanza privata cun l ladin. Chësc ie l resultat de na cërta ufizialisazion dl ladin ti ultimi dejeneies y chësc ie inò gaujà sanbën dala aplicazion de cërta normes de scunanza che à pià pé nce tla valedes ladines, per ejëmpl l duvier de cunëscer la trëi rujenedes ufizieles y de les adurvé te cërta situazions formalisedes.
Cun chësc uei mé dì che l possa nce vester na cërta discrepanz danter adurvanza publica y privata de na rujeneda de mendranza, nscila che p.e. la adurvanza formaliseda te situazions ufizieles possa miuré, canche chëla a livel spontann te familia o te situazions informeles possa nce deventé piecia… L ne ie nia n automatisma danter la doi cosses y l fossa na ilujion miné che n posse, te na democrazia, sfurzé la jënt a se urienté linguisticamënter o culturalmënter de un n viers o de n auter, mé tres regulamënc o normes …


Cun chësc uei mé dì che l possa nce vester na cërta discrepanz danter adurvanza publica y privata de na rujeneda de mendranza, nscila che p.e. la adurvanza formaliseda te situazions ufizieles possa miuré, canche chëla a livel spontann te familia o te situazions informeles possa nce deventé piecia… L ne ie nia n automatisma danter la doi cosses y l fossa na ilujion miné che n posse, te na democrazia, sfurzé la jënt a se urienté linguisticamënter o culturalmënter de un n viers o de n auter, mé tres regulamënc o normes …
Nsenië leteratura ladina te scola


==Nsenië leteratura ladina te scola==





Reviscion de i 14:46, 15 dez 2017

La scola ladina ie cunzentreda tla valedes de Gherdëina y Badia y ie na scola plurilinguala che ie unida istituida dl 1948.

Educazion y mendranzes

La situazion dla mendranzes ne ie nia dlonch medema; l n ie de teles che se n stà miec y de teles che à de gran problemes a sëuraviver. Sanbën depëndel da deplu gaujes coche na mendranza se n stà y ciuna puscibiliteies che la à de crëscer n pesc y de flurì. La situazion iuridica de na mendranza ie l pont fundamentel, ma nianca de bona leges y normes de scunanza ne jova a truep sce la situazion soziela o economica o culturela de na populazion ne ie nia bona.

L vën dit “Na mendranza seuraviv sce la uel!”, ma chësc ie saurì dit, sce la cundizions dut nteurvia ne tleca nia… L seuraviver de na mendranza ne ie nia assé te n mond che se muda tan dassën sciche l nost. L uel nce vester n plan per na mendranza, na vision per si daunì y chel mancia suvënz, ajache l ne ie nia prospetives aldò o i problems de uni di ie tan pesoc che n se vëij nia seurora de svilupé idees y visions per l daunì.

Pona possen usservé, y chël ie bën na mueia, che la mendranzes à suvenz la tendënza a se spartì dassën dedite, iust la plu dëibles, y chësc ne porta sanbën nia pro a n anterveder per i destins dla populazion, che se dumandëssa alincontra n tenì adum sterch, almanco sun i ponc plu mpurtanc per seguré la prospetives per l daunì.

Ciuni ie pa chisc ponc fundamentei per na mendranza?

Dantaldut l mpëni per l seuraviver y l crëscer dl lingaz. Sun chësc pont se gëura suvënz bele l cunfront danter la pertes de chësta chemunanzes, davia che suvënz mancia mpue la autostima da pert di cumpunënc dla mendranza n cont dl valor dla rujenedes de mendranza cunfront a de autra rujenedes che n cunësc y che n rata sibe plu mpurtantes. Chësc ie l fenomenn che n tlama “defizit de prestige” che ti dà tan da cë a chëi che se cruzia de mantenì la pitla rujenedes.L ie tler che na gran rujeneda , dantaldut sce l ie la rujeneda ufiziela de n Stat o de na Region, à n majer pëis y n majer prestige de na pitla rujeneda de mendranza, unfat sce la ie o ne ie nia la “rujeneda de la oma”, chëla dl cuer, te chëla che n se sënt da cësa y cun chëla che n se identifichea…

La mpurtanza de na rujeneda coche mesun de comunicazion te n cheder plu lerch, che ne sibe nia mé la familia o l pitl paesc, ie de n zaron plu determinanta dla rejons sentimenteles che nes fej bater l cuer plu dassën per nosta rujenedea dla oma. Tlo possen bën se stizé sun gaujes economiches o zeviles, davia che suvënz l degré de padronanza de na gran rujeneda determinea la posizion soziela de na persona. Chësc vel mo de plu te raions ulache n adrova deplu rujenedes, sciche tlo da nëus, ulache n spiza scialdi de plu la urëdles y n mët scialdi plu averda sce na persona sa bën da adurvé na gran rujeneda sciche l se toca che no te autri raions, ulache a chisc details ne ti vëniel nia dat gran pëis…

Per dì: a n Ladin ne ti vëniel nia tan gën perdunà fai gramaticai o nce mé stilistics, cunfront a n cumëmber de na gran chemunanza de populazion, sciche talians o tudësc, che se prova a vel maniera de adurvé la autra rujeneda. Dai Ladins se pertendun belau na perfezion de un de rujeneda dla oma tudëscia o taliana, canche n ne abadea nia tan sce l sebe bën avisa si lingaz dla oma…Chësc ie paradox, ma la ie nscila…Sce n pënsa do avisa, ie nce l sistem scolastich te nosta valedes de Gherdëina y Badia, fat aldò che n arjonje n livel scialdi aut de cumpetënza tl tudësch y tl talian, y aldò de chël vënien mesurei suvënz, nia tan sce n rejona bën aldò l ladin…

Da chësc fat possen interpreté n prestige soziel dl ladin scialdi sota chël dl tudësch y dl talian, per nia rujene´ dl inglëisc che ie aldidancuei deventà n “must” per uni persona che uel se fé streda sun chësc mond globalisà.

Dal’ autra pert possen nce usservé che ti ultimi tëmpes vëniel scialdi metù plu averda de coche n rejona ladina, almanco ti media o te situazions ufizieles, canche dal’ autra pert vëniel nia dinrer scialdi slaudernà tla adurvanza privata cun l ladin. Chësc ie l resultat de na cërta ufizialisazion dl ladin ti ultimi dejeneies y chësc ie inò gaujà sanbën dala aplicazion de cërta normes de scunanza che à pià pé nce tla valedes ladines, per ejëmpl l duvier de cunëscer la trëi rujenedes ufizieles y de les adurvé te cërta situazions formalisedes.

Cun chësc uei mé dì che l possa nce vester na cërta discrepanz danter adurvanza publica y privata de na rujeneda de mendranza, nscila che p.e. la adurvanza formaliseda te situazions ufizieles possa miuré, canche chëla a livel spontann te familia o te situazions informeles possa nce deventé piecia… L ne ie nia n automatisma danter la doi cosses y l fossa na ilujion miné che n posse, te na democrazia, sfurzé la jënt a se urienté linguisticamënter o culturalmënter de un n viers o de n auter, mé tres regulamënc o normes …

Nsenië leteratura ladina te scola

Te si “Poeti ladini contemporanei” cunsiova Walter Belardi de fé mparé adamënz ai sculeies la miëura cumposizions letereres ladines, speran che la scola pudësse fé nascer chëla fluridura leterera che garantësc l daunì dla mendranza ladina.

Belardi cuntestea sanbën che n posse purté inant na cultura ladina mé tres l’ ert visuela o la mujiga y dantaldut dijel che mé la leteratura possa vester l spiedl dl lingaz, che ie l emblem prinzipel y fundamentel de n popul. L unirà dit da pert de nosc nsenianc de ladin dla scoles autes che cun mé doi ëures de lezion al’ ena ne iel nia mesun fé nce mo leteratura ladina.

N muessa co-respunsabilisé duc i nsenianc de nosta scoles nce per l ladin. Tl sistem paritetich vëniel tan metù l azënt sun l fat che uni lezioni e nce lezion de lingaz, ma nchinamò an udù chësc plutosc per l tudësch y l talian. L ladin ie pu mé unì udù, ora dla lezions de ladin, coche mesun de spiegazion sce n ne ntënd nia velch, na cossa che vën ben dant dinrer tla scoles autes…

Tres la cumparazion dla leteratures de duta la rujenedes de scola iel mesun purté ite nce la leteratura ladina te n discurs plu lerch, fajan cunfronc ntressanc danter tendënzes, muvimënc, stilems y persunaliteies . N Felix Dapoz possa unì ntendù miec ala lum dl espressionism tudesch: l fossa ntressant jì a crì analogies tla metafores o tl lessich danter, dijon Dapoz y Gottfried Benn o Trakl…

Traté Max Tosi ora dl context dl simbolism o dl decadentism europeich ie dassën limitatif. Canche tla lezion de talian vëniel tratà Pasolini, fossel l’ ucajion per traté nce la poejies furlanes de chësc autor, chieran povester la fazion de chesc scritëur y regist danter i scritëures ladins aldidancuei. L ne ie nianca rie abiné similitudines danter n autor juvenil coche Ivan Senoner y, dijon i scritëures juvenilisc’ talians, coche Britti, da chei che l tol povester si ispirazion.

Tl traté la leteratura ladina da aldidancuei te nosta scoles, fossel de gran utl se juvé nce di tesc’ dla grupes pop y rock ladines plu ntressantes. Vel una se meritëssa zenz’ auter de unì tëuta n cunscidrazion, sibe per la idees, sibe per l lingaz. Tlo fossel sanbën da intensifiché la culaburazion cun l nseniamënt dla mujiga. Nce la union danter mujiga y poesia dëssa unì ejamineda, p.e. te produzions atueles coche chëles de Fabio Chiocchetti, p.e. “Nchersciadum”. La tratazion de tematiches plu atueles, coche l protest soziel (p.e. Josef Kostner) o la tematiches feminiles, la situazion di jëuni etc. pudëssa ti jì ancontra a na majera azetanza dla leteratura ladina danter i sculeies.

Dassën mpurtant fossa che l ladin unissa deplu tëut n cunscidrazion ti majeri proiec de scola, p.e. canche n fej na rapresentazion teatrala o n musical o na majera nrescida.Tlo an mo da superé na certa gerarchia interna te scola che fej n ranking tler danter rujenedes prinzipeles y secunderes. L sculé muessa ntënder che l ladin ie n elemënt costitutif de si identità culturela y nia mé n rest dl passá che vën tenì su per ublianza de “political correctness”.

I nsenianc dla materies letereres pudëssa se coordiné tl cheder dl nseniamënt plurilinguel integrà y crì iust chëla ucajions tematiches de culaburazion che vën dal curriculum. Sce l sculé se rënd cont che n argumënt leterer possa unì tratà avisa tan bën tl ladin coche tla autra gran rujenedes, vën si cuscienza culturela dassën renfurzeda.

Y tlo sons avisa inò ulache Belardi purtova dant si idees, che ntlëuta, dan passa trënt’ ani, ratova nce ël mo utopistiches.