Storia dles valades ladines dles Dolomites

Da Wikipedia
(Readressà da Storia di raions ladins)
Articul por Ladin Val Badia

Preistoria[mudé | muda l codesc]

Les valades ladines dles Dolomites

Tl raiun dles Dolomites roâ bele danter 7000 y 5000 agn dan Crist les prömes porsones sciöche ciaciadus mo ne se lasciâ nia jö dailó por döt l’ann, sciöche dai tröc reperc ciafá sön Plan de Frea, Ju de Börz y Ju de Sela. Impormó tratan l’Eté dl Brom danter 1700 y l’850 dan Crist vëgnel a se le dé insediamënc che ospitëia jënt ia por döt l’ann sciöche Sotciastel de Badia, Peraforada da La Plí de Mareo y Ciastelat de Sëlva.

Storia antica[mudé | muda l codesc]

Dl 15 dan Crist mëna l’imparadú roman Augustus sü fis de lën Drusus y Tiberius a concuisté döt le raiun dles Alpes, la Rezia. Al vëgn fat strades, staziuns militares y ciastí y al nasc les cités de “Tridentum” (Trënt) y de “Aguntum” (dlungia Lienz). I soldas porta adarlerch ti raiuns concuistá le latin volgar che se moscëda cun le lingaz autochton dles popoluziuns retiches insciö che al se formëia n püch al iade n lingaz neolatin nü, le retoroman o ladin.

Storia medievala[mudé | muda l codesc]

Ciastelbadia

Danter le V. y le X. seco vëgn i Baiuvaresc dal nord y i Longobarc dal süd ti raiuns ladins y tol ite le teritore, deperpo che l’Imper Roman vëgn tres plü debl. Ai se lascia jö dantadöt tles gran valades, insciö che tröc abitanc dl post se tira zoruch tles valades plü ascognüdes, olache so lingaz vëgn tigní inant y pó se svilupé por so cunt[1]. Tl Xi seco nasc i Prinzipac di Vëschi da Trënt y da Porsenú, sot a chi che ai ê sotmetüs ince i raiuns dles valades ladines dles Dolomites, tut fora Ampëz, che tocâ pro le Prinzipat de Acuileia. Encër l’ann 1000 ti sorandá l’imparadú ai vëscui ince la gestiun aministrativa de so teritore. I vëscui â tosc dificoltés da conzilié le podëi spiritual cun chël temporal y ti dê inant la funziun aministrativa a porsones de süa crëta, i licari, che deventâ tosc i patruns di raiuns ladins. Cun l’istituziun dl convënt dles monies de Ciastelbadia encër le 1083 ti á le grof Volkhold de Puster scinché la pert y ost dla Gran Ega ales monies, insciö che al é gnü segné le destin dla valada por ca. 700. L’atra pert dla Val Badia ê sotmetüda al Prinzipat dl Vësco da Porsenú[2].

Dl 1248 vëgn metüda sö la Contea dl Tirol da pert dl grof Albert III, che vëgn unificada da so nu Minert II insciö che i Prinzipac de Trënt y de Porsenú ê conscidrá sciöche pertes dl Tirol, reconesciü sciöche stat autonom da pert dl re Rudolf de Habsburg dl 1282. Te chësc tëmp nasciôl les Signories, les zircoscriziuns te chëres che le Tirol y le Prinzipat da Porsenú é stá partis sö dal mëteman cina al 1800 por almanco cinch sechi[3]. La Signoria formâ na comunité y na ploania sora[4]. Ti raiuns ladins dles Dolomites êl:

la Signoria de Godun tolô ite Urtijëi, Sacun y S.Cristina
la Signoria de Wolkenstein tolô ite Sëlva y Colfosch
la Signoria de Ciastel tolô ite presciapüch le raiun dl Comun de Ciastel y la pert süd de Gherdëna cina al rü Derjun Sëlva y Colfosch
la Signoria de Marou – Val Badia tolô ite la pert ost dla Val Badia cina Corvara tut fora Picolin
la Signoria de Tor tolô ite plü o manco döta la pert vest dla Val Badia cina a Preroman y Picolin
la Signoria de Fodom tolô ite düc i comuns d’aldedaincö de Fodom, de Col de Santa Lizia y tl pröm ince de La Rocia
la Signoria de Fascia tolô ite la Val de Fascia da Soraga cina al Pordú y la Marmolada
la Signoria d’Ampëz tolô ite le raiun dl comun d’Ampëz d’aldedaincö

Ai 26 de jené dl 1363 ti surandá l’ultima arpadëssa dla familia di grofs dl Tirol, Margareta Maultasch döta la Contea dl Tirol a so nu Rudolf IV de Habsburg. La Contea dl Tirol y i raiuns ladins che tocâ lapró è insciö restá sot ala Ciasa Habsburg d’Austria por ca. 500, cun püces interuziuns, cina al 1918. Do la vera danter l’imparadú Massimilian d’Austria y Aunejia á cun la desfata dl Ciatel de Botestagn ai 18 d’otober dl 1511 inant ince Ampëz fat pert dla Ladinia tiroleja[5].

Storia moderna[mudé | muda l codesc]

Cun i Ordinamënc dl Tirol dal 1526 inant êl gnü metü adöm deplü Statuc por les Signories ti raiuns ladins, cun chi che al messâ danter l’ater gní dé jö le diejo ai signurs. Al é documenté deplü prozesc tles valades ladines dantadöt dl XVI. seco, sciöche chi ales stries te Fascia y sot ala Signoria de Tor y chël ai nobli Colz por l'asassinada dl Gran Bracun dl 1582.

Cun les reformes de Maria Teresia d’Austria gnôl dl 1744 porté ite ince tles valades ladines l’oblianza da jí a scora por i mituns dai 6 ai 12 agn y i catasć teresians. Sot a Maria Teresia êl ince gnü trat les terminaziuns tleres danter l’Imper dl’Austria y la Republica d’Aunejia. Tratan le tëmp de Napoliun (1796-1815) roâ le Tirol y i raiuns ladins cater iadi sot ala Franzia y por n valgügn agn ince sot a Paiern. Dal 1809 comanâ Andreas Hofer soldas taliagn, todësc y ladins cuntra i franzeji. Tratan les veres napoleoniches â la jona Catarina Lanz desmostré gran coraje da jí cuntra i soldas franzeji y s’â presenté sön mür de cortina da Spinges dlungia Porsenú cun na furcia tla man[6].

Catarina Lanz

Dl 1810 â Napoliun spartí sö le Tirol te trëi pertes. Le Trentin y l’”Alto Adige” (inom cherié te chësta ocajiun[7]) incina a nord de Balsan ê passâ al Rëgn dla Talia nü, pro chël che al ess ince toché i Ladins. Aladô dles protestes de Gherdëna y dla Val Badia ê les döes valades gnüdes lasciades pro le Paiern, mo ma deache ares ê davertes cuntra i raiuns todësc[8]. Fascia fajô pert dl’Alto Adige, Ampëz y Fodom dl Dipartimento della Piave. Dl 1815 roâ cun le Congres de Viena indô döt le Tirol sot al’Austria. Dl 1817 é Fascia gnüda destacada da Balsan y é roada pro la zircoscriziun da Trënt ince sce ara â fat pert dl Prinzipat da Porsenú dal scomenciamënt cina ala aboliziun dl 1803. Le Trentin ê te chël tëmp austriach y gnô nominé “Welschtirol” (“Tirol talian”), mo la popolaziun de Fascia â tres albü lians cun Balsan. Dl 1818 é Fascia ince gnüda destacada dala diozeja da Porsenú y è roada pro chëra da Trënt. Dl 1817 á l’Austria indô metü sö les vedles “signories” y á statalisé chëres che ê ciamó tles mans di nobli dl 1822. Dl 1822 é Sëlva y dl 1828 é Urtijëi y S.Cristina gnüs sotmetüs ala Signora die Ciastel, insciö che Gherdëna é stada conliada politicamënter por le pröm iade[9]. Dl 1828 cun le roé de Calfosch pro la Val Badia él gnü a se le dé la unificaziun dla valada sciöche ara é aldedaincö[10].

Dl 1833 á Micurá de Rü (Nikolaus Bacher) da S.Ciascian metü adöm la pröma gramatica ladina dla Val Badia. N resultat important dla revoluziun dl 1848 é sté l’aboliziun dl’alta proprieté, insciö che i paurs podô deventé definitivamënter patruns de sü lüs do le paiamënt de na licuidaziun. A Ampëz ê la liberalisaziun di grunc bele gnüda realisada en gran pert dl 1477 y spo dl 1789 [11]. La maiú pert di paurs dles atres valades dl Tirol ê ma afitadins cun dërt d’arpejun y nia de dër patruns de sües ciases y de sü grunc. Ti agn 80 dl XIX. secul â l’agricoltöra arjunt süa majera crisa, insciö che tröc paurs ê plëgns de debic y messâ vëne sü lüs. Por afronté la situaziun él nasciü les prömes cooperatives a Ampëz dl 1893 y les prömes casses. Dl 1864 á siur Ujep Antone Vian da Vich de Fascia, ploan a Urtijëi publiché la pröma gramatica tl ladin de Gherdëna.

Tla secunda pert dl 1800 y tl scomenciamënt dl 1900 él sté de gragn progresc ti raiuns ladins dles Dolomites nia ma tl ciamp dla costruziun de strades y cun le mëte man dl turism, mo ince en cunt dl svilup dla cultura ladina. Dl 1870 vëgn metüda sö la pröma assoziaziun ladina cun l’inom Naziun Ladina por mirit de teologs ladins de Badia, Fodom y Ampëz. Dl 1905 vëgn metüda sö a Desproch l’Uniun Ladina, che se bat por l’unificaziun y le reconescimënt de düc i Ladins y se fistidiëia da studié les regoles de grafia y da dé fora publicaziuns por ladin[12]. Dl 1905 él ince gnü fora le pröm periodich dl’assoziaziun, “L’amik di Ladins”. Dl 1911 él gnü fora a Desproch le pröm “Kalënder de Gerdëina che è spo deventé “Calënder ladin” dl 1913 y é jü inant cina dl 1915.

La Pröma Gran Vera[mudé | muda l codesc]

Col de Lana y Sief

Cun le rumpí fora dla Pröma Gran Vera, che por i Ladins â metü man ai pröms d’agost dl 1914, êl les ativités culturales che s’architâ. La frunt dla vera passâ fora por les Dolomites y i raiuns ladins y al gnô combatü söi crëps. La Marmolada ê deventada na “cité de dlacia” [13]. Ti paisc do la frunt gnôl fat sö baraches por i soldas y por deposité muniziuns. Te Fodom passâ la linia dla frunt amesa la valada fora y dötes les ciases ê gnüdes evacuades. Dl 1916 â ca. 6000 prijoniers rusc metü jö les scines dla ferata de Gherdëna che jô da Tlüses cina Plan. Ai 17 d’aurí dl 1916 él sté la maiú esplojiun sön Col de Lana metüda a jí dai taliagn. Do novëmber dl 1917 scomenciâ la retrata di soldas fora por les valades ladines. Cun l’armistize dl 1918 se röia la Pröma Gran Vera y por tigní ite le pat de London dl 1915 danter la Talia, l’Austria y i Paisc Todësc röia la regiun Trentin-Südtirol do la Pröma Gran Vera dl Monn sot la Talia. Ai 10/09/1919 vëgnel metü sö le confin nü al Prener.

I raiuns ladins danter les döes Veres dl Monn[mudé | muda l codesc]

Cun le Fascism vëgnel porté inant cun forza n program de nazionalisaziun cun l’obietif da talianisé düc i raiuns roá sot la Talia cun la proibiziun de scora y cultura ti lingac ladin y todësch. Impó él porsones co se dá jö cun la cultura ladina y cun d’atri lingac sciöche Siur Antone Pizzinini. Ai 21 de jené dl 1923 vëgn i Ladins partis sö danter döes regiuns(Trentin-Südtirol) y Venet y dl 1927 danter trëi provinzies (Balsan, Trënt y Belun). Le funzionar fascist Ettore Tolomei detlarëia insciö i Ladins “I Ladini delle Dolomiti sono come una macchia grigia che bisogna grattar via” [14]. Do che la politica de assimilaziun dl govern talian ne â nia porté früc á B.Mussolini y A.Hitler soghé na ultima cherta, chëra dles opziuns dl 1939, insciö che la popolaziun che n’orô nia ester taliana ess messü sunrantó la zitadinanza todëscia y s’un jí demez da süa tera tl “Reich”. Te chësta acordanza êl ince gnü tut ite i trëi comuns ladins de Fodom, Ampëz y Col de Santa Lizia, che ê stà sot al’Austria cina al 1918[15]. L’86% dla popolaziun todëscia y ladina de Südtirol á detlaré da orëi s’un jí, mo cun le scomënciamënt dla Secunda Vera dl Monn él ma sté ca. 75.000 porsones che s’un é jüdes demez, danter chëstes ca. 2000 ladins. La situaziun é gnüda ciamó plü complicada danter le 1943 y le 1945 do l’armistize danter le govern talian y les Forzes Aleades, canche les valades ladines é gnüdes sotmetüdes diretamënter al’aministraziun nazista tla regiun Operationszone Alpenvorland, te chëra che an â metü adöm les provinzies de Balsan, Trënt y Belun. La comunanza tles valades ladines ê spartida sö te döes pertes coalisades öna cuntra l’atra, danter i optanc y che restâ, cun boicoc de öna cuntra l’atra. Tles valades ladines n’el nia sté n movimënt de resistënza organisé cuntra le fascism o le nazism, mo al é gnü a se le dé deplü scomenciadies individuales d’oposiziun por chëres che al é gnü paié n prisc dër alt. [16]. Cun le Contrat de Paris -o Contrat De Gasperi-Gruber- do la Secunda Vera (ai 05/09/1946) ti él gnü reconesciü ales popolaziuns dla regiun Trentin- Südtirol n valgügn dërc speziai y n valgönes competënzes autonomes. I Ladins ne vëgn nia nominá te chësc documënt y al resta inant la despartiziun danter döes Regiuns y trëi provinzies che ê gnüda a se le dé dal fascism.

I Statuc d’Autonomia[mudé | muda l codesc]

Le 1. Statut d’Autonomia ratifiché dala Costituente taliana [17] ti conzed ala regiun Trentin-Südtirol la maiú pert dles competënzes y ma püces ales provinzies de Trënt y da Balsan. I articui 2 y 87 rajona de "respet dla cultura, dla toponomastica y dles tradizions dles popolazions ladines". L’articul 87 de chësc statut ti conzed ai Ladins le dërt da insigné so lingaz ladin te scora y da valorisé süa toponomastica, süa cultura y sües tradiziuns. Al vëgn ma apliché tla provinzia da Balsan y nia te chëra de Trënt.

Dl 1972 dá pro le Parlamënt talian le 2. Statut d’Autonomia[18] cun normes y desposiziuns a dl bëgn dla popolaziun ladina y todëscia conzedüdes ala Provinzia da Balsan y nia plü ala Regiun Trentin-Südtirol. Les comisciuns “di 12” y “di 6” laora fora normes d’atuaziun dl Statut co regolëia vigni ciamp dl’aministraziun. Cun l’aprovaziun dla Lege Costituzionala di 31/01/2001 vëgnel sotrissé la colaoraziun danter les döes provinzies y al vëgn dé la poscibilité ai Ladins da tó pert al Guern Provinzial ince nia respetan le proporz.

Cun la “Lege ladina” dl 2017 vëgnel mioré les normes de rapresentanza te deplü gremi politics y aministratifs y ince odü danfora la poscibilité che le vize-presidënt dla Provinzia da Balsan sides n rapresentant ladin.

Plates colegades[mudé | muda l codesc]

Storia

Cultura ladina

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 19
  2. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 31
  3. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 38
  4. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 42
  5. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 67
  6. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 20
  7. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 104
  8. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 104
  9. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 38
  10. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 106
  11. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 108
  12. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 21
  13. Picia storia di Ladins dles Dolomites, Bepe Richebuono, Istitut Ladin Micurá de Rü, San Martin de Tor, 1991, pl. 106
  14. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 21
  15. Opziuns y secunda vera mondiala tles valades ladines, Luciana Palla, Departimënt Educaziun y Cultura Ladina - Ciamp Inovaziun y Consulënza, Bulsan, 2015, pl. 8
  16. Opziuns y secunda vera mondiala tles valades ladines, Luciana Palla, Departimënt Educaziun y Cultura Ladina - Ciamp Inovaziun y Consulënza, Bulsan, 2015, pl. 8
  17. Lege Costituzionala 26/02/1948, n. 5
  18. D.P.R. 31/08/1972, n. 670

19.Una Ladinia possibile, Roland Verra, UGLD, Ortisei,2021