Vinzenz Maria Demetz

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Vinzenz Maria Demetz tla opera Traviata.
Vinzenz Maria Demetz disc su si poejies. Radio Ladin de Gherdëina
La Mojules de Cuca cunteda per pitli de Vinzenz Maria Demetz 1959 (n ëura y 30 menuc). Radio Ladin.
Vinzenz Maria Demetz conta a Alex Moroder dl Island. Radio Ladin
Nina nana de Zenzl da Fëur.

Vinzenz Maria Demetz (* 11 de utober 1912 a Urtijëi, Gherdëina; † 7 de auril 2006 a Reykjavík, Island), per islandëisc Sigurður Demetz Franzson ënghe Zenzl da Fëur fova n tenor de Gherdëina y n compositëur de cianties ladines.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Cun 18 ani à Demetz lascià Gherdëina per ji a Padua y a Milan per se furmé sciche ciantarin. Tl 1935 al venciù n pest a Viena y à pedù ji a cianté tla Semperoper a Dresden.

Demetz à ciantà tl Teatro dell’Opera de Roma, tl Teatro San Carlo a Napoli y tla Scala a Milan.

Tl an 1955 ie Demetz muet cun si nevicia, la ciantarina islandëija Svanhit Egilsdóttir tl Island. Iló al messù mudé si inuem a Sigurður Demetz Franzson (mut de Franz Demetz da Fëur) per deventé zitadin.

Ël a laurà a Reykjavík y Akureyri sciche maester dl cianté y sciche dirighent y n po propi di che Demetz à metù a ji tl Island l belcanto, la mujiga de opra y la ciantia d'ert.

La scola de cianté Söngskóli Sigurðar Demetz a Reykjavík ie stata numineda do de ël.

Opres[mudé | muda l codesc]

Zenz da Fëur a scrit truepa cianties, poesies y stories per ladin publichedes ti Calëndri de Gherdëina.

  • Nina Nana Ladina, 30 cianties per Gherdëina. Union di Ladins de Gherdëina. Edizions Carrara, Bergamo 1955 (liber cun notes).
  • Anda Trina da Juntlan in 30 cianties per Gherdëina. Herausgeber Union di Ladins de Gherdëina. Edizions Carrara, Bergamo 1955.
  • Pionsen sa mont!, Calënder de Gherdëina 1958, pl. 50-51.
  • La derjola de Saslonch. Calënder de Gherdëina 1965, pl. 51-55.
  • A Zenzl da Fëur ti ncrësc do si cumpanies. Calënder de Gherdëina 1979, pl. 64.
  • Coche la va a jì sa mont, Calënder de Gherdëina 2018, pl. 162-162.

Uneranzes[mudé | muda l codesc]

  • Zitadin d'unëur de Urtijëi
  • Cavaliere della Repubblica taliana
  • Falkenorden te Island (1981 ciavalier, 2003 kommandëur)

Literatura[mudé | muda l codesc]

  • Paula Moroder: Zenzl da Fëur. Calënder de Gherdëina 1982, Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi pl. 75–77.
  • Toni Senoner: Vinzenz Maria Demetz da Fëur 45 ani te Island. Calënder de Gherdëina 1982, Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi, S. 205–210.
  • Inga Hosp: Vinzenz Maria Demetz. Die Tücken des Belcanto. Südtirol von Außen. Athesia, Bulsan 1986, ISBN 88-7014-425-9, pl. 47–55 (tudësch).
  • Paula Moroder: Tichenedes y miscion de n ciantarin dla lirica Vinzenz Maria Demetz Franzson. Calënder de Gherdëina 1989, pl.114-121.
  • Toni Senoner: 13 de 90 ani a Urtijëi se anconta per festejé bera Zenz da Fëur. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 194-195.
  • Anja da Four: Vinzenz Maria Demetz „Zenz da Four“. Calënder de Gherdëina 2007, Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi pl. 205–207.
  • Georg Mair: „Südländisches Treibholz“. In: ff – Südtiroler Wochenmagazin, Nr. 26, 27. Juni 2013, S. 42–45 (tudësch).
  • Rut Bernardi, Paul Videsott: Geschichte der ladinischen Literatur. Bozen-Bolzano University Press 2013, ISBN 978-88-6046-060-8. S. 587–591.