Edberte Moroder

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina


Edberte Moroder dla familia de Trina de Ianesc, nasciuda Eva Irene, tlameda Evelyne, nepota de Batista Moroder (* 22 de nuvëmber 1931 a Urtijëi; † 21 de merz 2013 tl cunvënt de San Koloman a Stockerau) fova na scritëura ladina, muniga dla miscions Steyler y nsenianta de Urtijëi.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Ëila à mparà l'ert de ziplé do la scola d'ublianza a Urtijëi. La ie jita pona a scola a Maran, ulache la a tëut la decijion de deventé muniga l ann 1950 pra l cunvënt dla munighes Steyler de Reinegg daujin a Persenon ulache la à tëut l'inuem Edberte. L noviziat ala fat tl cunvënt de San Koloman a Stockerau, tl Austria. La à laurà sciche nsenianta a Viena y a Stockerau. Dal 1965 iela stata a Roma cun si bona cunescënzes de talian, tudësch y nglëisc. La fova redatëura de zaites dla miscions y l ti fova nce uni sëurandata la ncëria de tuedes dla provinzies dla congregazion y cun chël iela rueda giut alalongia ti Paejes Tudësc y tla Polonia. Dal 1993 al 1997 àla cialà sun si loma Philippina Obletter da Juaut nchin che la ie morta. Tl 2005 iela inò jita a sté tl cunvënt San Koloman.

Publicazions y scric[mudé | muda l codesc]

Libri[mudé | muda l codesc]

  • Edberte Moroder: Steyler Missionsschwestern SSpS : Norddeutsche Provinz 1912-1988. Zum Hundertjährigen Jubiläum der Missionskongregation der Dienerinnen des Heiligen Geistes 1889-1989 . SSpS, Heilig-Geist-Kloster: Wickede-Wimbern 1988, 380 plates.
  • Edberte Moroder: Steyler Missionsschwestern SSPS: Süddeutsche Ordensprovinz 1929 - 1989. Zum hundertjährigen Jubiläum der Missionskongregation der Dienerinnen des Heiligen Geistes 1889 - 1989 und zum sechzigjährigen Jubiläum der Süddeutschen Ordensprovinz 1929 - 1989. 100 Jahre SSpS aus Süddeutschland 1890 - 1990. Steyler Missionsschwestern, Dienerinnen des Heiligen Geistes: Laupheim 1990, 552 plates.

ëila fova diretëura y scrijova scialdi tla publicazion tudëscia „Licht im Dunkeln“ (Lum tl scur) dla munighes Steyler. Chësta publicazion ie de pasa 50 libri cun uniun ntëur la 400 plates.

Calënder de Gherdëina[mudé | muda l codesc]

Ëila a scrit 56 articuli tl Calënder de Gherdëina y cun chël iela stata una dla masra cunlauradësses dl calënder.

  • Bontà y mueies dl Digan Seniëur Pavlic. Calënder 2009, pl. 49.
  • Carnescià (poejia). Calënder 2009, pl. 206.
  • Ce sperduda!. Calënder 1985, pl. 112.
  • Cie che l paster ova cuntà (lijënda). Calënder 1986, pl. 165.
  • Cuarta pert dla "Pitla marueies te verzon". Calënder 2006, pl. 102.
  • Cunëscer miec Sant Ujep Freinademetz. Calënder 2009, pl. 87.
  • Da ndeviné. Calënder 2010, pl. 179.
  • Daujin ala Donau. Calënder 2009, pl. 193.
  • For inant?. Calënder 2009, pl. 207.
  • Gherdëina y l mond. Calënder 2012, pl. 87.
  • Gherdëina, mi bela Gherdëina. Calënder 1985, pl. 28.
  • I tëmps se muda . Calënder 2007, pl. 148.
  • Jì a cumpré ite zacan. Calënder 2010, pl. 87.
  • Jon a crì l’ava (poejia). Calënder 1988, pl. 57.
  • Juesc zacan (per mëndri). Calënder 1989, pl. 197.
  • Juesc, richëza dla vita. Calënder 2009, pl. 59.
  • L avaron (storia). Calënder 1984, pl. 48.
  • L inviern scumëncia (Poejia). Calënder 2008, pl. 167.
  • L prim iede cun l guant dala gherdëina (poejia). Calënder 1991, pl. 77.
  • L ruf y la roia - Plan Sant Antone. Calënder 1988, pl. 66.
  • L saut da viere ora (poejia). Calënder 1990, pl. 63.
  • L tëmp fajons'a bën nëus. Calënder 1986, pl. 102.
  • La capela de Puciacia. Calënder 1989, pl. 168.
  • La cuces (poejia). Calënder 1987, pl. 91.
  • La fin de Resciesa Dedora (liejënda). Calënder 1990, pl. 80.
  • La forza dla persona. Calënder 1986, pl. 109.
  • La majera marueies de nosc tëmps. Calënder 1986, pl. 149.
  • La mueia de n preve cun n mut de 13 ani. Calënder1984, pl. 50.
  • L'oma y si pop perdù. Calënder 2009, pl. 202.
  • Mont de Sëuc (poejia). Calënder 1986, pl. 154.
  • Mueies y legrëzes de nosc tieres. Calënder 1993, pl. 64.
  • N lecurdanza da Lidi Riffesser-Moroder de Pigon. Calënder 2010, pl. 184.
  • N majer da cësa Calënder. 2008, pl. 225.
  • Na gran lum vënc la mort. Calënder 2005, pl. 172.
  • Paravis Europa. Calënder 2010, pl. 155.
  • Persona y cultures. Calënder 2013, pl. 129.
  • Pesc o apocalisse?. Calënder 2010, pl. 144.
  • Pitla ciantia da Nadel. Calënder 1989, pl. 53.
  • Pitli tieres da temëi. Calënder 2008, pl. 202.
  • Prei zacan y aldidancuei. Calënder 1992, pl. 68.
  • Prevesc de y te Gherdëina. Calënder 2009, pl. 163.
  • Prima pert dla "Pitla marueies te verzon. Calënder 2006, pl. 40.
  • Quo vadis, Domine?. Calënder 2010, pl. 47.
  • Sa Crist da Pilat y ju n Bierjun. Calënder 1989, pl. 165.
  • San Arnold Janssen, l “pere” de San Ujep Freinademetz. Calënder 2004, pl. 50.
  • San Durich. Calënder 1994, pl. 46.
  • Segonda pert dla "Pitla marueies te verzon. Calënder 2006, pl. 54.
  • Spediei - vita, sanità, mprescions. Calënder 2011, pl. 236.
  • Sun l Königsanger ai 5 de jené. Calënder 2011, pl. 175.
  • Terza pert dla "Pitla marueies te verzon. Calënder 2006, pl. 79.
  • Tieres ntëur cësa. Calënder 2009, pl. 147.
  • Tl luech de papa Giuani Paul I.. Calënder 1987, pl. 111.
  • Toleranza?. Calënder 2011, pl. 202.
  • Vester da cësa. Calënder' 2008, pl. 58.
  • Zeche de bel iel dlonch. Calënder 2007, pl. 96.

La Usc di Ladins[mudé | muda l codesc]

Truepes scric tla Usc di Ladins ie te forma de poejia.

  • Curnacins da mont. Usc 15.7.1987, pl. 23.
  • L’eves. Usc 1.7.1982, 16.
  • L lëuf. Usc 1.2.1983, 27.
  • Pasca. Usc 1.4.1983, 18.
  • L Crist te stua. Usc 1.6.1983, 19.
  • La Crëusc pra streda. Usc 1.6.1983, 22.
  • L crist de Sëura Sas. Usc 1.9.1983, 20.
  • L angiul da Nadel. Usc 1.12.1983, 25.
  • L ann nuef. Usc 1.1.1984, 25.
  • 15 d’agost, mé Ferragosto?. Usc 1.8.1984, 30. Autonn (Herbst). In: Usc 1.11.1984, 2.
  • Carnescià – bal dla mascres. Usc 1.2.1985, 1.
  • L pitl pop mëi nasciù. Usc 1.3.1985, 17.
  • Pasca sul mont. Usc 1.4.1985, 27.
  • Juebia dai Andli. Usc 1.6.1985, 19.
  • La Rondules. Usc 1.8.1985, 7.
  • Man stluta. Usc 15.11.1985, 14.
  • L di plu curt dl ann. Daujin al bòsch. Usc 15.12.1985, 24.
  • La nëif. Usc 1.1.1986, 21.
  • Crist y anticrist. Usc 1.3.1986, 22.
  • Ciampana da Pasca. Usc 15.3.1986, 16.
  • La nëif se nva. Usc 1.4.1986, 18.
  • La terza persona te Die. Usc 15.5.1986, 25.
  • Dal pué al crëscer. Usc 1.6.1986, 26.
  • Bera Ferdinand da Pigon. Usc 1.8.1986, 3.
  • L viërc. Usc 1.8.1986, 8.
  • Anda Gretl da Luca. In: Usc 15.9.1986, 20.
  • Avënt. Usc 1.12.1986, 35.
  • Pesc per l Ann Nuef. Usc 1.1.1987, 10.
  • L mandl de nëif. Usc 1.2.1987, 26.
  • Daduman. Usc 1.3.1987, 19.
  • Fiër laurà tl fuec. Usc 15.3.1987, 8.
  • La primes che l à udù. Usc 15.4.1987, 27.
  • Sumënza. Usc 15.4.1987, 33.
  • La Madona de Lourdes. Usc 15.5.1987, 31.
  • L ann dla Madona. Usc 15.6.1987, 5.
  • Ora per l mont. Usc 1.7.1987, 33.
  • Lech Pisciadù – uedl de Mëisules. Usc 1.9.1987, 11.
  • L gial. Usc 15.9.1987, 4.
  • Chël dala crama. Usc 15.10.1987, 27.
  • Al pere y al ’oma. Usc 15.11.1987, 13.
  • Tëmp de Nadel. Usc 15.12.1987, 27.
  • ie vel pa deplu?. Usc 15.1.1988, 15.
  • Plueia che fej bon. Usc 1.4.1988, 17.
  • Rij pa la Madona?. Usc 1.5.1988, 8.
  • Ciavei. Usc 1.9.1988, 25.
  • Chël ne ëssi nia cherdù. Usc 1.5.1989, 28.
  • Dut se muda perdù ne va nia. Usc 15.5.1989, 28.
  • Tarluies. Usc 15.10.1989, 27.
  • Europa. Usc 25.1.1991, 5.
  • Do la viëra. Usc 8.3.1991, 2.
  • La persona y l Criadëur. Usc 21.12.1991, 6.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 230.
  • Rut Bernardi, Paul Videsott: Geschichte der ladinischen Literatur. Ein bio-bibliographisches Autorenkompendium von den Anfängen des ladinischen Schrifttums bis zum Literaturschaffen des frühen 21. Jahrhunderts. Scripta Ladina Brixinensia 3. Bulsan 2013. ISBN 978-88-6046-060-8 (tudësch) pl. 671-676.
  • La Union di Ladins de Gherdëina: Lecurdanza dla muniga Edberte (Eveline) Moroder de Trinadeianesc. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 217.