Ncisles

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Ncisles cu la Cansles, Forces de Siëles, Muntijela, Stevia y l Saslonch.
Ncisles cu la Cansles, Forces de Siëles, Muntijela, Stevia y l Saslonch.

Ncisles ie na mont de Gherdëina tl chemun de Santa Cristina.

Geografia[mudé | muda l codesc]

Ncisles ie na pastura tl Parch naturel Puez-Odles che cunfina a uzidënt cun la mont de Mastlé, a urient cun i crëpes de Stevia, Muntijela, Puez a nord cun la Odles, Sas Rigais, Val dala Saliëries, Sas dla Porta, Mont dal'Ega, Cansles y Val dala Roa. L ruf che vën da Cisles ju ie l ruf de Ncisles te chël va nce l ruf da Mastlé. Japè de Ncisles sula streda de Ncisles ulache n và sun Juac se à furmà ti palusc de Blej sula mont de Ciaulonch n pitl lech do che l ie unida fata su na stoa per tenì su l'ega. L fova n iëde n mur lonch che spartiva Ncisles dala mont de Mastlé. L mur piova via sot ala Gran Fermeda, passova a urient dla Pieralongia y ruvova fin sul Col da Tlusé.

Te Ncisles plu al auta dal truepa muntagnoles che geva dlonch si coa.

Utia de Ncisles[mudé | muda l codesc]

Foto dla inaugurazion dla utia de Ncisles
Foto dla inaugurazion dla utia de Ncisles.

De costruzions te Ncisles iel me pueces: l Cason de Ncisles y la utia de Ncisles, una dla uties da mont plu vedles de Gherdëina, tlameda Regensburger Hütte per tudësch y rifugio Firenze per talian. La utia a 2040 m. ie stata deseniëda y nce finanziëda dal architet Max Schulze y inaugureda ai 26 de agost dl 1888 su ncëria dl sezion de Regensburg dl DÖAV[1]. Do che Giuani Demetz da Tlusel, che fova l'ost dla utia per truepes ani, ova optà per i tudësc, à l mëinacrëp Matie Perathoner y si mutons Resi y Viktor seurantëut per 70 ani la utia. De chësta si vita sa mont à Resi scrit n liber tl 2010[2].

Pieralongia[mudé | muda l codesc]

La Pieralongia daujin ala utia dl vieres de Forces de Siëles y Stevia

L cason de Pieralongia ie la utia plu auta de Ncisles a 2297 m. daujin a n gran sas che se à destacà dala Fermedes. Sun chëla utia fovel suzedù na burta ntraunida tl 1897 canche na muta fedoma ie stata mazeda te n juech cun n colp de stlop da n jëun paster .[3]. D'instà ie la utia de Pieralongia nce daviërta sciche ustaria.

Te Ncisles jiva i moleri de Gherdëina mo dan puech tëmp a giavé ora na tiëra dret fina tlameda grunt da dé ju ala statues de lën dan les depënjer.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. "Isabella Penzo: Il rifugio Firenze e la sua Resi" (PDF). Archivià da l uriginel (PDF) ai 2021-08-25. Trat ite ai 2021-08-25.
  2. Resi Perathoner: Mein Leben auf der Hütte 2010 ISBN 978 8895781259.
  3. Ludwig Hofer: La desgrazia sa Pieralongia, 1897. Calënder de Gherdëina 2017, pl. 132.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Festschrift zum fünfundzwanzigjährigen Jubiläum der Sektion Regensburg des Deutschen und Österreichischem Alpenvereins. Regensburg. Nationale Verlagsanstalt Buch= u. Kunstdruckerei A.G. 1895.
  • Josef Kostner, Gilo Prugger: Planta danter i ruves de Cuecenes y Ncisles. Calënder de Gherdëina 1967, Union di Ladins, Urtijëi 1966, pl. 93.
  • Josef Kostner: Da Cuecenes nfin Ncisles - lijëndes y tradizions. Calënder de Gherdëina 1967, pl. 41.
  • Hubert Comploi: 100 ani sosta sun Ncisles. Calënder de Gherdëina 1989, pl. 110.

Commons[mudé | muda l codesc]

Ncisles sun Commons


 
Montes de Gherdëina

Bredles • Bulacia • Chemun • Ciampinëi • Ciaulonch • Col Raiser • Cunfin • Ciandevaves • Dantercëpies • Juac • Hartl • Mastlé • Pana • Mont de Sëura • Mont Sëuc • Ncisles • Plan dai Ciavei • Frea • Resciesa • Sëurasas • Secëda • Stevia • Tramans