Albrecht Dürer

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Selbstporträt, by Albrecht Dürer, from Prado in Google Earth

Albrecht Dürer é nasciü a Nürnberg ai 21 de má dl 1471 y é mort dailó ai 6 d’aurí dl 1528. Al é sté na artist depënjadú, intaiadú, matematichers y tratatist todësch. Al vëgn conscidré le maiú esponënt dla pitöra todëscia dl Renascimënt. A Aunejia él gnü en contat cun ambiënc neoplatonics. An arata che aladô de chël al se ais dé jö cun l’esoterism. N ejëmpl de chësc orientamënt é dé da süa opera intitolada Melencolia I y depënta dl 1514, te chëra che al vëgn dant deplü simbologies ermetiches.

Operes[mudé | muda l codesc]


Jonëza

Autoretrat cun trëdesc agn, 1484, piza d’arjënt sön papier, 27,5×19,6 cm, Viena, Graphische Sammlung Albertina

Retrat de Albrecht Dürer le Vedl, 1490 ca., olio su tavola, 47×39 cm, Firenze, Galleria degli Uffizi

Retrat de Barbara Holper, 1490 ca., öre sön brëia, 47×38 cm, Nürnberg, Germanisches Nationalmuseum

Autoretrat cun ciöf d'eringio, 1493, öre sön bragamin trasporté sön brëia, 57×45 cm, Paris, Museum dl Louvre

Crist doius, 1493 ca., 30x19 cm, öre sön brëia, Karlsruhe, Staatliche Kunsthalle

Sacra Familia cun la moscia da ciaval, 1495 ca, inzijiun, 24×18,6 cm, Berlino, Staatliche Museen

Bagn de ëi, 1496 ca., xilografia, London, British Museum

San Iarone penitënt , 1496 ca., öre sön brëia de lëgn da për, 23×17 cm, London, National Gallery

Apocalissa, 1496-1498 ca., chinesc xilografies

Retrat de Federico le Sapiënt, 1496, tempera sön drap, 76×57 cm, Berlin, Gemäldegalerie

Alté de Dresda, 1496-1497 y 1503-1504 ca., tempera sön drap, 191×187 cm, Dresda, Gemäldegalerie Alte Meister

Alté Paumgartner, 1496-1504 ca., öre sön brëia de lëgn de linda, 155×126 cm (pertes zentrales) y 157×61 (pertes laterales), Minca, Alte Pinakothek

Retrat de Albrecht Dürer le Vedl, 1497, öre son brëia, 51×41 cm, London, National Gallery

Fürlegerin cun i ciavëis tacá, 1497, öre son brëia, 56,5×42,5 cm, Berlin, Gemäldegalerie

Fürlegerin con i ciavëis lëdi, 1497, olio su tavola, 56×43 cm, Frankfurt, Städelsches Kunstinstitut

Gran Pasciun, 1497-1510, dodesc xilografies

Sacra Familia cun i trëi loi, 1498, xilografia, 39,5×28,5 cm, Karlsruhe, Staatliche Kunsthalle


Maturité

Autoretrat cun manëces, 1498, öre sön brëia, 52×41 cm, Madrid, Museo del Prado

Plüra sön Crist mort, 1498 ca., öre sön brëia de peció, 150×120 cm, Nürnberga, Germanisches Nationalmuseum

Madona Haller, 1498 ca., öre sön brëia, 50×40 cm, Washington, National Gallery of Art

Retrat de Elspeth Tucher, 1499, öre sön brëia de lëgn de linda, 29×23 cm, Kassel, Staatliche Kunstsammlungen

Retrat de Hans Tucher, 1499, öre sön brëia, 28×24 cm, Weimar, Schlossmuseum

Retrat de Felicitas Tucher, 1499, öre sön brëia, 28×24 cm, Weimar, Schlossmuseum

Retrat de Oswolt Krel, 1499, öre sön brëia de lëgn de linda, 50×39 cm, Minca, Alte Pinakothek

o Ëi salvars cun blasuns, pertes dl Retrat de Oswolt Krel, 1499, 49×16 cm vignun, Minca, Alte Pinakothek

Autoretrat cun pelicia, 1500, öre sön brëia, 67×49 cm, Minca, Alte Pinakothek

Ercole copa i vicí de Stinfalo, 1500, tempera sön drap, 87×110 cm, Nürnberg, Germanisches Nationalmuseum

Record de Glim, 1500 ca., öre sön brëia, 151×121 cm, Minca, Alte Pinakothek

Retrat de jonn, 1500 ca., öre sön brëia de lëgn de linda, 28×26 cm, Minca, Alte Pinakothek

Politich di Set Dolurs, 1500 ca., öre sön brëia

o Mater Dolorosa, 109×43 cm, Minca, Alte Pinakothek

o Set dolurs de Maria, set pertes, 63×46 cm vignöna, Dresda, Gemäldegalerie Alte Meister

Vita dla Vergine, 1500-1511, seria de dejenü xilografies

San Eustache, 1502 ca., inzijiun, 33,2×23,2 cm

Nemesis, 1502 ca., inzijiun, 35,5×25,9 cm

Lou, 1502, acuerel sön papier, 25,1×22,6 cm, Viena, Graphische Sammlung Albertina

Gran zop, 1503, acuerel sön papier, 41×32 cm, Viena, Graphische Sammlung Albertina

Madona di tiers, 1503 ca., dessëgn cun pëna sön papier y en pert cun acuerel, 32×24 cm, Viena, Albertina

Alté Jabach, 1503-1504, öre sön brëia de lëgn de linda

o Sonadú de fabló y sonadú de tambürl, 96×54 cm, Köln, Wallraf-Richartz Museum

o Iob y la fomena, 94×51 cm, Frankfurt, Städelsches Kunstinstitut

Adoraziun di trëi Resc, 1504, öre sön brëia, 99×113,5 cm, Firenze, Galleria degli Uffizi

Madona de Bagnacavallo, dan le 1505, öre sön brëia, 48×36 cm, Traversetolo (Parma), Fondazione Magnani-Rocca


Secunda perioda veneziana


Retrat de jona veneziana, 1505, öre sön brëia de ulma, 33×25 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum

Retrat de veneziana, 1506 ca., öre sön brëia de alfer, 29×22 cm, Berlin, Gemäldegalerie

Retrat de jonn venezian, 1506, öre sön brëia, 47×35 cm, Genova, Galleria di Palazzo Rosso

Retrat de Burkard von Speyer, 1506, öre sön brëia, 32×27 cm, Ciasel de Windsor, Royal Collection

Festa dal Rosare, 1506, öre sön brëia de alfer, 162×195 cm, Praga, Národní galerie

Crist cun dodesc agn danter i doturs, 1506, öre sön brëia de alfer, 65×80 cm, Madrid, Museum Thyssen-Bornemisza

Madona dl Lucherino, 1506, öre sön brëia de alfer, 91×76 cm, Berlin, Gemäldegalerie

Retrat de jona cun ciapel cöce, 1507, tempera sön bragamin sön brëia, 30×20 cm, Berlin, Gemäldegalerie


Ultima fasa


Adam y Eva, 1507, öre sön brëia, 209×80 cm vignun, Madrid, Museo del Prado

Avarizia, 1507 ca., öre sön brëia, 35×29 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum

Alté Heller, 1507-1509, opera pordüda, conesciüda giulan a na copia dl 1615

Martire di Diescmile , 1508, öre sön brëia metüda sön drap, 99×87 cm, Kunsthistorisches Museum, Viena

Mans che prëia, 1508, raisplais sön papier , 29×19,7 cm, Viena, Graphische Sammlung Albertina

Alté lominus, 1508-1509, Frankfurt, Historisches Museum

Adoraziun dla Santiscima Trinité, 1511, öre sön brëia de alfer, 135×123 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum

Picera Pasciun, 1511, seria de 36 xilografies

Retrat dl imparadú Carlo Magno, 1511-1512, öre sön brëia, 187,7×87 cm, Nürnberg, Germanisches Nationalmuseum

Retrat dl imparadú Sigmund, 1512-1513, 188,3×87,5 cm, Nürnberg, Germanisches Nationalmuseum

Madona cun Bambin ponü, 1512, öre sön brëia de linda, 49×37 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum

Le ciavalier, la mort y le malan, 1513, inzijiun

San Iarone tla zela, 1514, inzijiun

Melencolia I, 1514, inzijiun

Retrat dla uma vedla, 1514, raisplais de ciarbun sön papier, 42,1×30,3 cm, Berlin, Staatliche Museen

• Le rinozeront, 1515, xilografia

Arch trionfal, 1515-1517, 193 papiers xilografics metüs adöm te n’imaja unica, 34,1×29,2 cm, Nürnberga, Germanisches Nationalmuseum

Madona dla Nagula, 1516, corusc sön bragamin metü sön brëia, 39×29 cm, Minca, Alte Pinakothek

Retrat de Michael Wolgemut, 1516, öre sön brëia de linda, 29×27 cm, Nürnberg, Germanisches Nationalmuseum

San Filip apostul, 1516, öre sön brëia, 45×38 cm, Firenze, Galleria degli Uffizi

San Iaco apostul, 1516, öre sön brëia, 46×37 cm, Firenze, Galleria degli Uffizi

Suizide de Lucrezia, 1518, öre sön brëia de linda, 168×75 cm, Minca, Alte Pinakothek

Madona che prëia, 1518, öre sön brëia de linda, 53×43 cm, Berlin, Gemäldegalerie

Sant'Ana Metterza, 1519, tempera y öre sön brëiametüda sön drap, 60×50 cm, New York, Metropolitan Museum of Art

Retrat dl imparadú Massimilian I, 1519, öre sön brëia de linda, 74×62 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum

Retrat de Jakob Fugger le Rich, 1520 ca., tempera sön drap metü sön brëia, 68×53 cm, Augusta, Staatsgalerie

San Iarone tl stüde, 1521, öre sön brëia, 60×48 cm, Lisbona, Museu Nacional de Arte Antiga

Retrat de Bernhart von Reesen, 1521, öre sön brëia de rou, 46×32 cm, Dresda, Gemäldegalerie Alte Meister

Insegnamënt dla mosoraziun, 1525 (Nürnberg); Institutiones Geometricae, trad. dal latin de Joachim camerarius

Retrat de Johann Kleberger, 1526, öre sön brëia de linda, 37×37 cm, Viena, Kunsthistorisches Museum

Retrat de Hieronymus Holzschuher, 1526, öre sön brëia de linda, Berlin, Gemäldegalerie

Retrat de Jakob Muffel, 1526, öre sön brëia metüda sön drap, Berlin, Gemäldegalerie

Vergine dl Për, 1526, öre sön brëia, 43×32 cm, Firenze, Galleria degli Uffizi

Cater apostui, 1526, öre sön brëia de lindaolio su tavola di tiglio, 215×76 cm vigni brëia, Minca, Alte Pinakothek

Plates colegades[mudé | muda l codesc]

Ert

Wikidata[mudé | muda l codesc]

Q5580