Ert

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Pitura de Vincent Van Gogh, 1889
MOsè de MIchelangelo Buonarroti, 1513 - 1515
Pez dal Requiem tudësch de Brahms cuntà per Gherdeina. Archif Radio Ladin.

Definizion[mudé | muda l codesc]

L'ert tol ite duta la ativiteies dla persones tla formes dla creatività y dla esprescion estetica y ie perchël n lingaz cun chël che l vën comunicà emozions[1].

Formes d'ert[mudé | muda l codesc]

Pitura de Raffaello Sanzio
La Trëi Grazies de Antonio Canova tl Museum Hermitage

Ert visuela[mudé | muda l codesc]

L'ert visuela ie la soma dla formes artistiches che n representea cun mesuns visivs, coche la pitura, la scultura, la fotografia, l video y i.i.

Dessëni[mudé | muda l codesc]

l ie la tecnica fundamentela de representazion tl'ert per mesun de linies o ponc, l ie adurvà sibe coche forma d'ert a pert che nce coche preparazion a autra formes artistiches.

Pitura[mudé | muda l codesc]

la ie na forma d'ert tres l mesun coloristich cun tecniches de plu sortes, dal acuarel ala pitura a uele o tempera o cun tecniches mescededes.

Scultura[mudé | muda l codesc]

La scultura ie na forma d'ert tridimensionela fata tulan demez pertes da n tlapon o pez de sas, cun scarpiei y mazes o nce juntan pro pertes , p.e. metan leprò mauta de curzelon o peton o autri materiai.

Fotografia[mudé | muda l codesc]

Do i primes tentatives via per l '800 ie la fotografia deventeda n'ert a sé cun de gran arjontes dantaldut via per l '900 y ti tempes contemporans.

Film[mudé | muda l codesc]

L film ie aldidancuei n'ert autonoma cun n gran aparat de produzion te plu stac dl mond (dantaldut USA y India). L ie la forma d'ert dla imajes che se muef, dant stomia, depona plu tert cun sonns y mujiga leprò.

Animazion[mudé | muda l codesc]

L'animazion ie na forma d'ert fata de representazions deseniedes che se muef. L se dumanda na grandiscima lingia de chedri movimentei.

Mujiga[mudé | muda l codesc]

La mujiga ie é l’ert y la sciënza dla organisazion di sonns ciantei o sunei, dla fueres y dl chiet tl tëmp y tla lerch y aldò di prinzips dl’acustica.

Teater[mudé | muda l codesc]

L teater tol ite deplù disciplines artistiches per concretisé n spetacul, na rapresentazion de na storia nce cun musiga, bal y d’autra disciplines performatives.

Muvimënc artistics[mudé | muda l codesc]

Pitura de Kandinsky, 1911

Romantizism[mudé | muda l codesc]

L romantizism ie n muvimënt te ciamps desvalives dla cultura nasciù bele ala fin dl '700 che uel crì l jol dla fantajia te n mond alternatif idealisà y che ie stat dominant via per dut l '800, ruvan nchina ite tl ´900.

Modernism[mudé | muda l codesc]

Modernism ie na definizion de posizions y esprescions artistiches tl passé dal realism dl '800 a inovazions y tipologies artistches dl '900.

Realism[mudé | muda l codesc]

L realism ie n muvimënt te ciamps desvalives dla cultura che se tulova dant de representé l mond y la vita te formes concretes, auzan ora dantaldut la problematiches sozieles.

Astratism[mudé | muda l codesc]

L astratism ie l'esprescion artistica che ne se tol nia dant la imitazion dla natura y de si formes, ma plutosc de representé emozions o situazions estetiches cun l mesun de umbries, tonalieteies, representazions astrates.

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Ert, sun su Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.