Ert
Articul per Ladin Gherdëina |
Definizion[mudé | muda l codesc]
L'ert tol ite duta la ativiteies dla persones tla formes dla creatività y dla esprescion estetica y ie perchël n lingaz cun chël che l vën comunicà emozions[1].
Formes d'ert[mudé | muda l codesc]

Ert visuela[mudé | muda l codesc]
L'ert visuela ie la soma dla formes artistiches che n representea cun mesuns visivs, coche la pitura, la scultura, la fotografia, l video y i.i.
Dessëni[mudé | muda l codesc]
l ie la tecnica fundamentela de representazion tl'ert per mesun de linies o ponc, l ie adurvà sibe coche forma d'ert a pert che nce coche preparazion a autra formes artistiches.
Pitura[mudé | muda l codesc]
la ie na forma d'ert tres l mesun coloristich cun tecniches de plu sortes, dal acuarel ala pitura a uele o tempera o cun tecniches mescededes.
Scultura[mudé | muda l codesc]
La scultura ie na forma d'ert tridimensionela fata tulan demez pertes da n tlapon o pez de sas, cun scarpiei y mazes o nce juntan pro pertes , p.e. metan leprò mauta de curzelon o peton o autri materiai.
Fotografia[mudé | muda l codesc]
Do i primes tentatives via per l '800 ie la fotografia deventeda n'ert a sé cun de gran arjontes dantaldut via per l '900 y ti tempes contemporans.
Film[mudé | muda l codesc]
L film ie aldidancuei n'ert autonoma cun n gran aparat de produzion te plu stac dl mond (dantaldut USA y India). L ie la forma d'ert dla imajes che se muef, dant stomia, depona plu tert cun sonns y mujiga leprò.
Animazion[mudé | muda l codesc]
L'animazion ie na forma d'ert fata de representazions deseniedes che se muef. L se dumanda na grandiscima lingia de chedri movimentei.
Mujiga[mudé | muda l codesc]
La mujiga ie é l’ert y la sciënza dla organisazion di sonns ciantei o sunei, dla fueres y dl chiet tl tëmp y tla lerch y aldò di prinzips dl’acustica.
Teater[mudé | muda l codesc]
L teater tol ite deplù disciplines artistiches per concretisé n spetacul, na rapresentazion de na storia nce cun musiga, bal y d’autra disciplines performatives.
Muvimënc artistics[mudé | muda l codesc]
Romantizism[mudé | muda l codesc]
L romantizism ie n muvimënt te ciamps desvalives dla cultura nasciù bele ala fin dl '700 che uel crì l jol dla fantajia te n mond alternatif idealisà y che ie stat dominant via per dut l '800, ruvan nchina ite tl ´900.
Modernism[mudé | muda l codesc]
Modernism ie na definizion de posizions y esprescions artistiches tl passé dal realism dl '800 a inovazions y tipologies artistches dl '900.
Realism[mudé | muda l codesc]
L realism ie n muvimënt te ciamps desvalives dla cultura che se tulova dant de representé l mond y la vita te formes concretes, auzan ora dantaldut la problematiches sozieles.
Astratism[mudé | muda l codesc]
L astratism ie l'esprescion artistica che ne se tol nia dant la imitazion dla natura y de si formes, ma plutosc de representé emozions o situazions estetiches cun l mesun de umbries, tonalieteies, representazions astrates.
Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]
Notes[mudé | muda l codesc]
- ↑ Ert, sun su Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.