Porsona

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia


Porsona de Neanderthal: recostruziun

Homo sapiens (LINNAEUS, 1758; dal latin «porsona che sá ») é la definiziun tassonomica dla porsona moderna. Ara toca pro le jëne Homo, de chël che ara é la sora sort viënta, pro la familia di hominidae, pro l’ordin di primates, pro la classa di mamifers y pro le dominium di eucarioc.

La storia dla porsona vëgn a se le dé tla Storia dla tera. Les periodes dla storia dla porsona é la:

Preistoria

Storia antica

Storia post-classica/medievala

Storia moderna

Storia contemporana


Aladô de reperc ciafá dl 2017 tl Marocco dess la sort Homo sapiens s’avëi svilupé dan da ca. 300.000 inant tl’Africa dl ost, daolache ara é spo piada ia a colonisé i atri continënc [1].


La teoria plü reconesciüda sön la evoluziun dla porsona é che:

• la sot-tribú Hominina s’aís svilupé tl Rift african da na popolaziun de ominids dan da ca. 5-6 miliuns d’agn;

• le jëne Homo s’áis desfarënzié dal Australopithecus dan da 2,3-2,4 miliuns d’agn y che al s’ais slarié fora söla tera sciöche Homo erectus

• che la sort Homo sapiens s’ais svilupé tl’Africa dan da 300.000-200.000 agn y s’áis plü tert (dan da 100.000-65.000 agn) slarié fora sön la tera ince tres ibridaziuns cun sortes somiëntes sciöche Homo neanderthalensis y Homo de Denisova


Valgügn antropologs arata che la sort Homo sapiens áis döes sot-sortes[2]:

Homo sapiens sapiens, la porsona moderna

Homo sapiens idaltu, na paleo-sot-sort morta fora

Al é gnü porté ite sciöche paleo-sot-sortes dl Homo sapiens:

Homo sapiens heidelbergensis (porsona de Heidelberg)

Homo sapiens neanderthalensis (porsona de Neandertal)


La porsona á n ciorvel dër strotoré y svilupé che é dër gran respet ales dimenjiuns dla porsona, che ti é da svilupé pinsiers tla forma de rajonamënc, lingac, creativité y introspeziun. Chëstes abilités desfarënziëia la porsona dales atres creatöres viëntes. Porater á la porsona d’atres carateristiches fondamentales:

- la postöra rodunta, che pro i mamifers vëgn ma dant ti cangurs

- i mëmbri dessura lëdi y cun gran sensibilité

- la vijiun binocolara che vá debojëgn por la perzeziun dla profondité (stereopsis)

- la prezijiun tl manajé i ogec


Tabela de confrunt[mudé | muda l codesc]

I inoms dles sortes é evidenziá sce al é dan man tröc fossils. Al é ince porté ite sortes che ne é nia ciamó gnüdes reconesciüdes ufizialmënter.
sort perioda
(milioni di anni fa)
post altëza (m) pëis (kg) volum dl ciorvel (cm³) fossils descurida /
publicaziun dl inom
H. habilis 2.5–1.5 Africa 1.0–1.5 33–55 510-600 tröc 1960/1964
Homo rudolfensis
al ne é nia sigü sce al fej pert dl jëne Homo
1.9 Kenya       1 crëpa 1972/1986
Homo gautengensis
classifiché ince sciölche Homo habilis
1.9–0.6 Süd Africa 1   600 trëi porsones 2010
Homo ergaster
classifiché ince sciöche Homo erectus
1.8–1.3 Africa     700–850 tröc 1975
Homo erectus 1.7–0.07 Africa, Eurasia (Giava, Cina, India, Caucasus) 1.8 60 900–1100 tröc 1891/1892
Homo antecessor
classifiché ince sciöche Homo heidelbergensis
1.2–0.8 Spania 1.75 90 1000 2 sic 1997
Homo cepranensis
un n su fossil, bonamënter de Homo erectus
0.9-0.35 Talia     1000 1 crëpa 1994/2003
Homo heidelbergensis 0.6–0.35 Europa, Africa, Cina 1.8 90 1100–1400 tröc 1908
Homo rhodesiensis
classifiché ince sciöche Homo heidelbergensis
0.35–0.12 Zambia     1300 dër püc 1921
Homo neanderthalensis
bonamënter na sot-sort de Homo sapiens
0.35–0.04 Europa, Asia dl vest 1.7 55–70 1200–1900 tröc 1829/1864
Homo naledi 0.33-0.23 Süd Africa 1.5 45 450 15 porsones 2013/2015
Homo floresiensis
classificaziun nia sigüda
?–0.05 Indonesia 1.0 25 400 7 porsones 2003/2004
Homo tsaichangensis
bonamënter Homo erectus
0.19-0.01 Taiwan       1 na porsona dan dal 2008/2015
homo sapiens
(porsona moderna)
0.3(?)/0.2–presënt Döt le monn 1.5–1.9 50–100 950–1800 viënt —/1758
Homo de Denisova]]
bonamënter na sot-sort de Homo sapiens o n ibrid
0.04 Ruscia       1 sit 2010
Porsones dl ander dl Cerf Cöce/Red Deer Cave people
bonamënter na sot-sort de Homo sapiens o n ibrid
0.0145-0.0115 Cina       dër püc 2012

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Le Scienze, Un'origine più antica per Homo sapiens, 7 giugno 2017
  2. Human evolution: the fossil evidence in 3D, by Philip L. Walker and Edward H. Hagen, Dept of Anthropology, University of California, Santa Barbara, retrieved 5 april, 2005