Spania

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Rëni de Spania
Reino de España
4 autri inuemes
  • Catalan:Regne d'Espanya
    Basch:Espainiako Erresuma
    Galizian:Reino de España
    Oczitan:Reiaume d'Espanha
Bandiera de Rëni de Spania
Bandiera de Rëni de Spania
Blason de Rëni de Spania
Blason de Rëni de Spania
Bandiera Blason
Inn
Marcha Real
Inuem ufiziel Reino de España
4 autri inuemes
Rujeneda ufiziela Spanuel
Capitela  Madrid
Geografia
Spersa 505 990 km²[1]
Ega 0,89
Demografia
Populazion 47 415 750 ab.
(2021)[2]
Densità 93,7 ab./km²
Cumpëida dla fertilità 1,27 (2014)[3]
Guviern
Forma de guviern Monarchia costituzionela parlamentera unitera
Monarch Felipe VI
Prim minister Pedro Sánchez
Economia
PIB (numinel)
• de ndut
• a persona
(2021)
$1 427 miliarc[4]
$30 104
PIB (VPC)
• de ndut
• a persona
(2020)
$2 200 miliarc
$46 398
Munëida Euro (€)
CVN

21% [1]

Auter
Prefis dl telefon +34
Furnea a

man drëta

Codesc ISO 3166 ES
Indesc dl Svilup Uman 0,905[5] (scialdi aut)
Coefizient Gini 34,3[6] (mesan)

La Spania (spanuel: España, [esˈpaɲa] (Nfurmazions sun chësta uscscota su)), ufizielmënter l Rëni de Spania (spanuel: Reino de España), ie n paesc dl'Europa meridiunela cun doi pitla esclaves tl'Africa dl Nord al cunfin cun l Maroch. La Spania ie na democrazia urganiseda coche monarchia parlamentèra. La zità capitela ie Madrid. La Spania ie n paesc svilupà cun la nona economia en orden de grandëza a livel mundiel. Adum cun l Portugal y Andorra fejela ora la Penijula Iberica. Ence l'Ijules Baleères tl Mer Mediteran, l'Ijules Canaries y na sfilza de pitla ijules disabitedes sun la pert mediterana dl strent de Jibiltiera cunesciudes coche La Plazes de Suvrania, fej pert dl terituer spanuel. L inuem Spania ie unì sëurantëut dal inuem dla region romana Hispania.

Geografia[mudé | muda l codesc]

Storia[mudé | muda l codesc]

Economia[mudé | muda l codesc]

Pulitica[mudé | muda l codesc]

Divijion aministrativa[mudé | muda l codesc]

Cumuniteies autonomes[mudé | muda l codesc]

Liej de plu tl articul: Cumuniteies autonomes de la Spania

Te la Spania ie la cumunità autonoma (spanuel: comunidad autónoma) l livel plu aut de la divijion aministrativa, da cunfrunté cun la regions de la Talia.

Bandiera Cumunità
autonoma
Capitela Presidënt/a Legislatura Coalizion de guviern Sëntes tl Senat Spersa (km2) Populazion (2020) Densità (/km2) PIB a persona (Euro) Status
Andalusia Sevilla Juan Manuel Moreno (PP) Parlamënt de l'Andalusia PP 41 (9 NR, 32 LD) 87 268 8 464 411 96 19 107 Nazionalità
Aragon Zaragoza Javier Lambán (PSOE) Cortes de Aragón PSOE, Podemos, CHA, PAR 14 (2 NR, 12 LD) 47 719 1 329 391 28 28 151 Nazionalità
Asturies Oviedo Adrián Barbón (PSOE) Jonta Generela dl Prinzipat de la Asturies PSOE 6 (2 NR, 4 LD) 10 604 1 018 784 96 22 789 Cumunità storica
Ijules Baleares Palma Francina Armengol (PSOE) Parlamënt de l'Ijules Baleares PSOE, Podemos-EUIB, Més 7 (2 NR, 5 LD) 4 992 1 171 543 230 27 682 Nazionalità
Paesc Basch Vitoria-Gasteiz
(sënta de la istituzions)
Iñigo Urkullu (PNV) Parlamënt Basch PNV, PSOE 15 (3 NR, 12 LD) 7 234 2 220 504 305 33 223 Nazionalità
Ijules Canaries Las Palmas de Gran Canaria

Santa Cruz de Tenerife

Ángel Víctor Torres (PSOE) Parlamënt de l'Ijules Canaries PSOE, NCa, Podemos, ASG 14 (3 NR, 11 LD) 7 447 2 175 952 289 20 892 Nazionalità
Cantabria Santander Miguel Ángel Revilla (PRC) Parlamënt de Cantabria PRC, PSOE 5 (1 NR, 4 LD) 5 321 582 905 109 23 757 Cumunità storica
Castilia y León Valladolid
(sënta de la istituzions)
Alfonso Fernández Mañueco (PP) Cortes of Castilia y León PP, Vox 39 (3 NR, 36 LD) 94 223 2 394 918 25 24 031 Cumunità storica
Castilia–La Mancha Toledo Emiliano García-Page (PSOE) Cortes of Castilla–La Mancha PSOE 23 (3 NR, 20 LD) 79 463 2 045 221 26 20 363 Region
Catalonia Barcelona Pere Aragonès (Republican Left of Catalonia) Parlamënt de la Catalonia ERC, Junts 24 (8 NR, 16 LD) 32 114 7 780 479 239 30 426 Nazionalità
Cumunità de Madrid Madrid Isabel Díaz Ayuso (PP) Senteda de Madrid PP 11 (7 NR, 4 LD) 8 028 6 779 888 830 35 041 Region
Extremadura Mérida Guillermo Fernández Vara (PSOE) Senteda de Extremadura PSOE 10 (2 NR, 8 LD) 41 634 1 063 987 26 18 469 Region
Galizia Santiago de Compostela Alfonso Rueda (PP) Parlamënt de la Galizia PP 19 (3 NR, 16 LD) 29 574 2 701 819 91 23 183 Nazionalità
La Rioja Logroño Concha Andreu (PSOE) Parlamënt de La Rioja PSOE, Podemos 5 (1 NR, 4 LD) 5 045 319 914 63 27 225 Region
Navarra Pamplona María Chivite (PSOE) Parlamënt de Navarra PSN, GBai, Podemos 5 (1 NR, 4 LD) 10 391 661 197 63 31 389 Nazionalità
Region de Murcia Murcia Fernando López Miras (PP) Senteda regiunela de Murcia PP, Independent 6 (2 NR, 4 LD) 11 313 1 511 251 132 21 269 Region
Cumunità Valenciana Valencia Ximo Puig (PSOE) Corts Valencianes PSOE, Compromís, Unides Podem 17 (5 NR, 12 LD) 23 255 5 057 353 215 22 426 Nazionalità

NR: numinà de la region

LD: Lità diretamënter

Ziteies autonomes[mudé | muda l codesc]

Bandiera Blason Zità autonoma Ambolt-Presidënt Legislatura Coalizion de guviern Sëntes tl Senat Spersa (km2) Populazion (2020) Densità (/km2) PIB a persona (Euro)
Ceuta Ceuta Juan Jesús Vivas (PP) Senteda de Ceut] PP 2 (LD) 18.5 84 202 4 583 19 335
Melilla Melilla Eduardo de Castro (Independent) Senteda de Melilla CpM, PSOE, Independent 2 (LD) 12.3 87 076 7 031 16 981

LD: Lità diretamënter

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. 1,0 1,1 http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario08/anu08_01entor.pdf.
  2. https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=ES.
  3. http://data.uis.unesco.org/index.aspx?queryid=239.
  4. https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD.
  5. https://hdr.undp.org/data-center/human-development-index#/indicies/HDI.
  6. https://data.worldbank.org/indicator/SI.POV.GINI.




Europa

AlbaniaAndoraAustriaAserbaigianArmeniaBeljeBielorusciaBosnia y HerzegovinaBulgariaRepublica CecaCipreCroaziaDanimarcaEstoniaFinlandiaFranziaGermaniaGreciaGeorgiaIslandaIrlandaKosovoLetoniaLiechtensteinLituaniaLuxemburgMacedonia dl NordMaltaMoldovaMonacoMontenegroNorvegiaPaejes BascPoloniaPortugalRiam UnìRomaniaRusciaSan MarinoSerbiaSlovachiaSloveniaSpaniaSveziaSvizraTaliaTurchiaUcrainaUngariaZità dl Vatican

Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]

Spagna

Spagna 6 1833 Spagna (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. Spagna Badia Spagna grd. Spania LD Spagna MdR Spagna
topon.
(gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) a) Provunde mo na ota chëst vin de Spagna. Provunde mo ‘na óta quest viǹ de Spagna. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) I Mori - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté I Mori - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

Referënzes[mudé | muda l codesc]