Radio Ladin de Gherdëina

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Bruno Moroder che rejona y Alex Moroder pra i aparac tla prima sënta dl Radio Ladin te stua sa Rusina.
Trasmiscion Dai Crëpes dl Sela, l mond di paures.

L Radio Ladin de Gherdëina ie stat n cumité a Urtijëi per la trasmiscions per ladin tl radio tres la Rai-Radiotelevisione Italiana de Bulsan.

Storia[mudé | muda l codesc]

Coche scrij Alex Moroder: ai 4 d'auril dl 1946 ova l professëur Max Tosi (ntlëuta presidënt dla Union di Ladins de Maran) arjont de pudëi rujené tres la Rai de Bulsan y chësc fova l prim iëde che n ova pudù audì la rujeneda de Gherdëina tl radio. Pra chëla ucajion me lecorde che nosc cor de dlieja ova ciantà, sota la bachëta de bera Cristl Moroder de Levigi, la ciantia "Saludon la vedla Rezia" (paroles de Max Tosi y mujiga de Elia Marini). Ie ove ciantà pea y me lecorde mo sciche l fossa ncuei, che messan aspité tl local dla RAI nfin che l univa na tel lum cuecena. Per nëus fova chësc danz n gran avenimënt y fan cër duc mpue grams. [1]. Ti primes ani 1950 univa la trasmiscions per ladin tëutes su tla RAI de Bulsan. L fova plu che auter nutizies che durova doi menuc y l rujenova Bibi Prugger y datrai Bruno Moroder.

Alex Moroder adum cun Bruno Moroder ie stac i fundadëures dl Radio Ladin de Gherdëina tl 1955. L Radio Ladin à abù si prima sënta te stua de Alex tla cësa Rusina a Urtijëi per cin ani. Tl 1961 à la Union di Ladins de Gherdëina metù a despusizion n local tla Cësa di Ladins, che ie pona restà la sënta dl radio per 42 ani fina al 1997, ann che ie unida stluta per for si atività.

Atività[mudé | muda l codesc]

Relazion de Alex Moroder sul Radio Ladin pra la generela dla Union di Ladins de Gherdëina dl 1976
L cumitè Radio Ladin sul Sela n ucajion dl Prim di Accademic Ladin ai 8 de setëmber 1963. Da man ciancia Alex Moroder, Josl Bernardi sa Lësc, Wolfgang Moroder y Bruno Moroder.

L cumité Radio Ladin fajova notiziares, trasmiscions de cultura ladina y sun truepa ntraunides cultureles de Gherdëina sciche cunzerc, festes, mësses neveles. Tl 1955 ie stà cumprà l prim aparat da to su, che custova ntlëuta 250.000 lires, fajan debic y paian ju cun de uni sort de manifestazions per tré ite contribuc. Una de chësta manifestazions fova mustré dias de nosta montes per n pitl paiamënt de entreda cun mujighes de Vivaldi, Smetana y nscì via tla sala de teater dla Cësa di Ladins a Urtijëi. La majera pert dla fotos fova dl maester Norbert Mussner. La vëtes univa tëutes su tla sënta de Urtijëi, che fova tl scumenciamënt la cësa Rusina o ti postc ulache l fova la manifestazions. L aparat da to su pesova 25 Kg y ti primes tëmpes univel purtá ncantëur te n ceston dala lënia, pona iel stat fat n flucion aposta da n śotler. Plu tert metova Iosl d'Alësc l'auto dla posta de Urtijëi (de scroch sanbën), ulache l laurova, a desposizion. La vëtes univa mandedes uni lunesc y juebia tres la SAD (Società Automobilistica Dolomiti) ala Rai de Bulsan. [2].

Dai Crëpes dl Sella[mudé | muda l codesc]

A scumencè dal 2 de merz 1961 à la RAI de Bulsan cunzedù 1 lunesc y juebia dasëira al Radio Ladin mes'ëura de trasmiscion metuda adum deberiëda danter la valedes de Gherdëina, Badia y Fascia. La trasmiscion iè unida tituleda « Dai crëps dl Sella » [3]

Al Museum Gherdëina ie stata duneda la culezion de 500 bobines de vëtes magnetiches de chësta trasmismcions y de truepa ntraunides cultureles de Gherdëina. La vëtes ie ncé unides digitalizedes da Barbara Gabrielli per la Mediatec dla Provinzia de Bulsan[4].

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Alex Moroder conta de Max Tosi.
  2. Alessandra Zendron: RAI Bolzano. Dalla stazione EIAR alla radiotelevisione trilingue. Rai Radiotelevisione Italiana, Roma 2006, plates 94, 113, 114, 137, 138, 139. ISBN 88-397-1395-6.
  3. Cronica 1961. Calënder de Gherdëina 1963, pl. 76.
  4. Archivio Radio Ladin Alex Moroder presso la Mediateca: catalogo on-line di documenti audiovisivi della storia contemporanea dell'Alto Adige

Leteratura[mudé | muda l codesc]

  • L Cumité "Radio Ladin" Urtijëi, Calënder de Gherdëina 1958, Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi, 1957 p. 100.
  • Carl Insam: Storia di 40 ani dl Radio ladin (RAI), Calënder de Gherdëina , Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi, 1986 p. 125.
  • Alex Moroder 50 Rai radio Ladin, Calënder de Gherdëina 2005, Union di Ladins de Gherdëina. p. 145-147.
  • Ingrid Runggaldier Moroder (ntervista): Coche l nasciova l Radio Ladin, La Usc di Ladins nr. 24, 24 de juni 2006, p.6-7.

Archif Radio Ladin[mudé | muda l codesc]

Audio files dl Radio Ladin de Gherdëina da scuté su.