Bulsan

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Bulsan/Balsan/Busan
Bozen (de)
Bolzano (it)
Blason de Bulsan
Blason de Bulsan
La plaza Walther tl zënter de Bulsan, simbol de la zità
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia SüdtirolSüdtirol Südtirol
Comunità raion Bulsan
Geografia
Coordinedes 46°29'53.207"N, 11°21'17.208"E
Autëza 262 m sëura l livel dl mer
Spersa 52,3 km²[1]
Demografia
Populazion 106 107 ab. (1 jené 2023)[2]
Grupes linguistiches
(cumpededa dl 2011)
0,68 % ladin
25,52 % tudësch
73,80 % talian
Densità 2 029,2 ab./km²
Politica
Ambolt Renzo Caramaschi (dal 2016) ()
Auter
Circoscrizions Zënter-Plans de Bulsan-Renc, Oberau-Haslach, Europa-Neustift, Don Bosco, Gries-Quirin
Codesc de la posta 39100
Prefis dl telefon 0471
Targa de l'auto BZ
Codesc ISTAT 021008
Plata internet www.comune.bolzano.it
Cherta
Cherta de Bulsan te Südtirol
Cherta de Bulsan te Südtirol
Posizion de Bulsan te Südtirol
Cherta de localisazion: Trentin-Südtirol
Bulsan
Bulsan
Bulsan (Trentin-Südtirol)

Bulsan o Balsan (gherdëina: Bulsan, badiot: Balsan, fascian: Busan, tudësch: Bozen, talian: Bolzano) ie na zità taliana y la capitela dla Provinzia Autonoma de Bulsan (Südtirol) te la region Trentin-Südtirol. Bulsan ie perchël ënghe la sënta dl Cunsëi dla Provinzia y de la Junta Provinziela. Dal 1948 incà ie Bulsan la sënta de na fiera regiunela, dal 1964 incà la sënta dl vëscul de la nueva diozeja Bulsan-Persenon y dal 1997 ënghe na zità universitera cun l'Università Liedia de Bulsan.

Bulsan toca pra la majera ziteies te la Elpes y conta per via de si cumenanza multiculturela coche n pont de ancunteda mpurtant danter l mond culturel y economich talian y tudësch. Cun plu de 105.000 abitanc ie Bulsan la majera zità de Südtirol y do Dispruch y Trënt la terza majera te la Euroregion Tirol–Südtirol–Trentin. Tl raion metropolitan de Bulsan vif ntëur a 250.000 persones.[3]

Inuem[mudé | muda l codesc]

L blason de Bulsan tl ann 1893

I inuemes ufiziei de la zità ie per tudësch Bozen [ˈboˑtsn̩] y per talian Bolzano [bolˈtsano]. I inuemes ladins Bulsan [bʊlˈzaŋ] (gherdëina) y Balsan (badiot) vën dant te tesć dl chemun, ma ne à degun status ufiziel. Tl dialet tudësch de Südtirol vën l'inuem Bozen pronunzià [poutsn̩] o [pɔatsn̩].

L'etimologia dl inuem, che te si forma plu vedla ie l latin Bauzanum, ne ie nia tlera. La teoria che vën sustenida l plu ie che l vën dal inuem de na persona (Baudius o Bautius) y che l uel perchël di l luech de Baudius.

Geografia[mudé | muda l codesc]

Ai 1 jené 2023 ova Bulsan na populazion de 106 107[2] persones sun na spersa de 52,3 km².

Spartizion de la zità[mudé | muda l codesc]

La zità de Bulsan ie spartida te cin' circoscrizions, che ie nasciudes da zëntri storics y chemuns da dant. Chësta circoscrizions ie: Zënter-Plans de Bulsan-Renc, Oberau-Haslach, Europa-Neustift, Don Bosco y Gries-Quirin.

Tlima[mudé | muda l codesc]

Temperatures mesanes y prezipitazions per Bulsan
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 6,8 10,3 16,0 19,9 24,3 28,4 30,5 30,0 24,6 18,3 11,4 6,7 Ø 19
Mesaria (°C) 1,8 4,6 9,8 13,7 18,0 21,8 23,7 23,3 18,6 13,0 6,7 2,1 Ø 13,1
Mesaria minima (°C) −3,2 −1,2 3,5 7,5 11,7 15,3 16,8 16,7 12,5 7,7 2,0 −2,6 Ø 7,3
Prezipitazions (mm) 25,0 19,9 34,5 50,1 71,6 86,6 86,8 88,1 70,0 82,3 80,6 39,9 Σ 735,4
Ëures de surëdl (h/d) 3,4 4,0 5,0 5,3 5,9 6,7 7,8 7,1 6,0 5,1 3,4 3,2 Ø 5,2
Dis cun prezipitazions (d) 3 3 5 7 9 9 9 9 7 7 7 4 Σ 79
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
6,8
−3,2
10,3
−1,2
16,0
3,5
19,9
7,5
24,3
11,7
28,4
15,3
30,5
16,8
30,0
16,7
24,6
12,5
18,3
7,7
11,4
2,0
6,7
−2,6
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
25,0
19,9
34,5
50,1
71,6
86,6
86,8
88,1
70,0
82,3
80,6
39,9
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana:
[1]. Landeswetterdienst der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol (Zeitraum 1991–2020)

Storia[mudé | muda l codesc]

Tl Musée d'Archeologia de Bulsan iel da udëi la mumia de Similaun (dita ence Ötzi)

Bulsan

Grupes de rujenedes[mudé | muda l codesc]

Ann Populazion Grupa de rujeneda
Tudësch Talian Ladin
1900 013.904 88,09 % 11,45 % -
1941 063.495 - - -
1951 071.103 - - -
1961 88.980 - - -
1971 105.616 22,40 % 77,22 % 0,38 %
1981 104.975 25,77 % 73,63 % 0,60 %
1991 098.059 26,62 % 72,59 % 0,79 %
2001 094.855 26,29 % 73,00 % 0,71 %
2011 102.486 25,52 % 73,80 % 0,68 %

Aldo de la cumpededa dla populazion de l'Austria dl 1910 ova i chemuns de Bulsan, Gries y Zwölfmalgreien, che ntlëuta fova mo chemuns desfrënc, de n dut 29 241 abitanc.[4] De chisc ova 1 605 detlarà l talian coche si rujeneda de l'oma y 26 558 l tudësch.[5]

Cun la pulitica de talianisazion ntan l fascism ie unides a sté a Bulsan n grum de jënt che ova l talian coche rujeneda de l'oma, che à mudà l rapport de la rujenedes. Bele ti ani 1940 fova la maiuranza de Bulsan de rujeneda taliana. Ala cumpededa dla populazion dl 2011 tucova l 73,80% pra la grupa taliana, l 25,52 % pra la grupa tudëscia y l 0,68 % pra la grupa ladina. Bulsan vën per via de si biculturalism perchël udù coche n punt mpurtant de ancunteda danter i monc culturei y economics tudësc y talians. For plu y plu persones rejona plu che mé una na rujeneda.

Pulitica[mudé | muda l codesc]

Bulsan ie l zënter de pulitica de Südtirol y ie la sënta sibe dl Cunsëi dla Provinzia che de la Junta provinziela.

Ambolt[mudé | muda l codesc]

Tl 1922 ova i fascisć te la Marcia sun Bulsan tëut y jit l ultim ambolt de Bulsan de rujeneda tudëscia, Julius Perathoner.

Jumblineda[mudé | muda l codesc]

La zità de doi rujenedes Sopron/Ödenburg ie dal 1990 incà te na jumblineda cun Bulsan. Ai 4 de mei 2010 ie a na pitla streda tl est de Bulsan stat dat l inuem via Sopron.[6] Per tudësch à la streda inuem Ödenburger Straße.[7]

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]

Gries

Galaria dales fotografies[mudé | muda l codesc]

Lians[mudé | muda l codesc]

Südtirol

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 2,0 2,1 https://demo.istat.it/?l=it.
  3. Demografisches Handbuch für Südtirol 2017 abgerufen am 9. Jänner 2019.
  4. 100 Jahre Vereinigung der Gemeinde Zwölfmalgreien mit der Stadt Bozen. Stadt Bozen, 4. Januar 2011, abgerufen am 28. September 2016. Archived 2023-04-08 te la Wayback Machine
  5. Oskar Peterlini: Autonomie und Minderheitenschutz in Südtirol und im Trentino. Region Trentino-Südtirol, Bozen-Trient 2000, ISBN 88-900077-4-5, S. 60.
  6. Stadtratsbeschlüsse vom 4. Mai 2010 Archived 2023-03-10 te la Wayback Machine sun la plata Gemeinde.Bozen.it.
  7. "Archive copy". Archivià da l uriginel ai 2023-03-10. Trat ite ai 2023-03-10.{{cite web}}: CS1 maint: archived copy as title (link)