Lingaz ladin

Da Wikipedia
Articul por Ladin Dolomitan
Ladin
lingaz ladin
Stat Talia
Raion Ladinia
EtniaLadins
Rujeneda de l'oma
zirca 40 000 (2006[1]–2011[2][3])
Familia de rujenedes
Lingac indoeuropeics
  • lingac italics
    • lingac latin-falischs
      • Lingac romanc
        • lingac italo-uzidentei
          • lingac romans uzidentei
            • lingac gallo-romans
              • lingac retoromans o lingac gallo-retics[4]
                • Ladin
Formes standardisedes
Dialec
Latin (Alfabet ladin)
Status ufiziel
Regulà daIstitut Ladin Micurá de Rü
Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”
Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan
Codesc de rujeneda
ISO 639-3lld
Glottologladi1250
Linguasphere51-AAA-l
Chësc articul à simboi fonetics dl AFI. Zënza l drë rendering pudëssl vester che te vëighes mé ponc de domanda, scatules o autri simboi mpede i carateresc Unicode. Per mparé de plu sun i simboi dl AFI, cëla Aiuto:IPA.

L ladin é n lingaz romanz che s'à conservà tles Dolomites te cinch variantes locales (badiot -Ladin Val Badia, gherdëina, fascian, fodom y anpezan) y che adum cul rumanc di Grijuns y l furlan fej pert di lingac retoromans.

L ladin s'à formà cun la romanisazion dles Alpes. La popolazion retica à sourantout l latin popolar; sot a la influenza de particolarités de si lingaz (sintassa, fonetica, lessich) àla svilupé l lingaz ladin (= retoroman). L lingaz ladin é la realisazion direta dl latin popolar rejoné tles Alpes entourn la fin dl Imper Roman. La fin dl retich tles Alpes po vegnì confronteda con la fin dl galich tla Franzia. I Retoromans y i Rumens é i soui che porta te sia denominazion la parola "Roma"; i abitanc dla Val dl En y dles Dolomites se nomineia enfinamai "Ladins", donca Latins.

Na pruma forma dl ladin podessa se avei svilupé, sciche ence i autri lingac neolatins, plu o manco entourn l 8./9. secul. L lingaz é plu o manco anter l franzeis y l talian. Vejin al retoroman é ence l ozitan o l catalan.

Ajache per l raion ladin fálel ciamò na cronologia dles fases linguistiches reconesciuda amplamenter (na periodisazion), propon l prof.univ. Paul Videsott chesta partizion:

a) enfin a entourn al ann 850 do Crist: temp dl latin vulgar, temp caraterisé te prest duta la Romania da enlaouta da inovazions plu o manco valives;

b) dal 850 enfin al 10eisem centené za.: an rejona de proto-ladin (temp caraterisé da svilups linguistics a gran linges valifs che corespon tl sens lerch a duta la Galloromania y dantaldut a la Cisalpinia che fossa tant che l raion di dialec dl nord dla Italia y la Retoromania);

c) dal 10eisem centené al 14eisem centené: an rejona de vedl-ladin (temp caraterisé da inovazions y conservazions propies dl ladin en confront a la Padania);

d) dal 14eisem enfin al 18eisem centené za.: an rejona de vedl marou, vedl badiot, vedl gherdeina, vedl fascian, vedl fodom y vedl ampezan (spana de temp carateriseda da spidiciament dialetal dl ladin tres maiour al intern);

e) dal 19eisem al 20eisem centené: idioms ladins moderns (temp caraterisé da la scritura y da la normazion di idioms).

f) dal 21eisem centené inant: elaborazion de n lingaz ladin scrit unifiché adum cun i idioms ladins.

Storia[mudé | muda l codesc]

Raions ladins entëur l ann 800 do G.Crist

L lingaz ladin s’à furmá cun la romanisazion di raions dla Elpes (Rezia) a pié via dal 15 dan G.Crist cun la concuistes de Drusus y Tiberius mandei dal imparadú Augustus[5]. L lingaz latin vulgher di soldeies romans se muscëida cun l lingaz autochton dla popolazions retiches dl post y furmea n lingaz nëuf, l retoroman o ladin. Ti secui V – X vën i raions ladins for mëndri dantaldut aldó dla invajions di Baiuvaresc dal nord y di Longobarc dal sud y l lingaz ladin vën rujené inant tla valedes plu isoledes.

Evoluziun storica dl lingaz ladin[mudé | muda l codesc]

Aladô dl’orgina dl ladin dal lingaz latin él deplü studiá che arata che le ladin é na sort de latin baié ciamó aldedaincö te deplü raiuns dles Alpes, avisa sciöche al é gnü definí d’atri lingac neolatins[6]. Anter le latin baié (“latin volgar”) y le ladin baié él dagnora sté na continuité, nia na zesöra sciöche danter le latin scrit (“latin classich”) y le ladin scrit. Les gaujes dla trasformaziun dl latin ti lingac neolatins è da chirí tla storia, dantadöt tla desdrüta dl Imper roman, insciö che le lingaz baié jô tres plü indalater co le lingaz scrit, co ê conesciü y gnô coltivé da tres manco porsones. Tl tëmp jô sonns y parores intieres a perde y d’atri gnô pormez.

Protoladin[mudé | muda l codesc]

Tl seco VIII ê i lingac neolatins bele valgamia formá. Cina encër le seco X pon baié de “protoladin” [7]

Ladin vedl[mudé | muda l codesc]

Dal secul X cina al XIV se desfarënziëia le ladin tres deplü dai atri lingac neolatins cun un di sëgn plü sigüsc la palatalisaziun de “ca” y “ga” che devënta “cia” y “gia” y la desinënza “on” che devënta “un” tla Val Badia.

Secui XIV – XVIII[mudé | muda l codesc]

Al se formëia les variantes de val dl ladin, le vedl mareo, le vedl badiot, le vedl gherdëina, le vedl fodom, le vedl fascian y le vedl ampezan. Le rotazism (evoluziun da “l” a “r” te n valgönes parores) se fej sintí tl mareo y tl ampezan. Tl gherdëna y tl fascian passa le “a” a “e” ince tla penultima silba, deperpo che al romagn tla Val Badia. Le “ou” che vëgn dant tl fodom devënta “u” tla Val Badia y “ëu” tl gherdëna. Tl badiot s’afermëia le “ü” che devënta tl mareo plü gonot “ö”, p.ej cürtcört. Tles atres valades ladines sparësc le “ü” y le “ö” daldöt (tut fora Moena). I vocai azentá sparësc gonot, tl badiot ince amez les parores, p.ej. prozesciunpurciun. Te düc i idioms ladins ti lascia n püch al piade le tëmp perfet scëmpl la lerch al al perfet formé cun n verb ausiliar.

Secui XIX - XX[mudé | muda l codesc]

Al se svilupëia les variantes d’aldedaincö ince tla forma scrita, cun regoles y normes. Al se fej ince sintí l’influs di atri lingac vijins: te Fascia, Fodom y Ampëz le talian y i dialec taliagn, te Gherdëna y tla Val Badia, dantadöt te Mareo, le todësch y le dialet todësch-tirolesc. Chësc influs se lascia sintí tla lita dles parores y ince tla strotöra dla frasa y tles manires de dí.

Tabela de confrunt[mudé | muda l codesc]

Test da na fabula de Esop por latin traslaté tles variantes dl ladin[8]

LATIN Vulpes ex more suo fame vexata corvum frustrum casi in rostro tenentem videt. “Id mihi bene saperet”, secum cogitavit et corvum vocavit: “Quam pulcher es! Se cantus tuus tam pulcher est quam adspectus tuus, non dubium est te pulcherrimum omnium avium esse.”
PROTOLADIN La volps era endebos ün viade afamada. Ente chel veit ela ün corf che teniva ün toch de chiasuol ento so bech. “Chel me sabes bon”, se pensae ela, et clamae le corf: “Tant biels che tü ies! Se to schiantar ies tant biels che tos chialar for a, despo ies de segür tü le plus biels auciels de dütg.”
LADIN VEDL La volp era endebò ün viade afamada. Ente chel veit era ün corf che teniva ün toch de cajuel ento so bech. “Chel me sabes bun”, s’àra pensé, e à clamé le corf: “Tant bel che t’és! Śe to ciantér è tant bel che to cialér for a, despo este de segür tü le plü bel aucel de düć.”
LADIN VAL BADIA La olp ê indô n iade afamada. Te chël vëighera n corf che tignî n toch de ciajó te so bech. “Chël me saves bun”, s’ára ponsé, y á cherdé le corf: “Tan bel che t’es! Sce to cianté é tan bel co to ciaré fora, spo este dessigü tö le plü bel vicel de düc.”
GHERDËINA La bolp fova inò n iede afameda. Te chëla vëijela n corf che tën n tòch de ciajuel te si bech. “Chël me savessa bon”, se ala mpensà y à cherdà l corf: “Ce bel che te ies! Sce te ciantes tan bel coche te cëles ora, pona ies dessegur tu l plu bel ucel de duc.”
FASCIAN La bolp era endò famèda. Te chela la veit n corf con n toch de formai tel bech. Chel, vé, me saessa bon”, la se peissa, e la ge disc al corf. “Che bel che t’es! Se tie ciantèr l’è scì bel che tia parbuda, dapo’ t’es de segur tu l più bel anter duc i ucie.”
FODOM La volp l’eva ndavò afamada. Nte chëla la veiga n còrf che l se tegniva n tòch de formai ntel bech. “Chël me savëssa ben bon”, la s’à pensé ntra de dëla, e l’à clamé l còrf: “Cotànt bel che t’és! Se tuo cianté l è bel coche ti te ciale fòra, nlouta t’es segur ti l plu bel de duc cànc i uciei.”
ANPEZAN Ra volpe r’èa danoo infamentada. Cenoné ra vede un cròo, che ‘l aèa inze ‘l bèco un toco de formèi. “Chel ši che el me saarae bon”, ra s’à pensà ra volpe, e r’à ciamà el cròo: “Cè un bel che te sos! Se te ciantes polito cemodo che che te se vede, de seguro te sos el pì bel de dute i uzièi.”
LADIN DOLOMITAN STANDARD La volp fova endò n iade afameda. Te chel veidela n corf che tegniva n toch de ciajuel te sie bech. “Chel me savessa bon”, se ála pensé, y à cherdé l corf: “Tant bel che te ies! Sce tie cianté è tant bel che tie cialé fora, spo ieste dessegur tu l plu bel vicel de duc.”
RUMANTSCH GRISCHUN La vulp era puspè ina giada fomentada. Qua ha ella vis sin in pign in corv che tegneva in toc chaschiel en ses pichel. Quai ma gustass, ha ella pensà, ed ha clamà al corv: “Tge bel che ti es! Sche tes chant è uschè bel sc otia parita, lur es ti il pli bel utschè da tuts.”
FURLAN CENTRÂL La bolp e jere indaûr plene di fan, In chel e viôt un corvat, che al veve un toc di formadi tal bec. “Chel sì che mi plasarès”, e pensà la bolp e e clamà il corvat: “Ce biel che tu sês! Se la tô vôs e je biele come che tu sês tu, alore tu sês pardabon il plui biel di ducj i uciei!”

Idioms ladins[mudé | muda l codesc]

L ladin dles Dolomites tol ite cinch idioms /variantes de valeda:

Ejëmpli[mudé | muda l codesc]

Desche ejempl végnel chilò metù dant na pert dl paternoster ti idioms desvalifs y per todesch y talian.

Maréo/Badiot
Nosc Pere dl cil,
al sides santifiché to inom,
al vëgnes to rëgn,
tüa orentè sides fata,
sciöche al cil insciö söla tera.
Gherdëina
Pere nost, che t'ies tl ciel,
sibe santificà ti inuem,
vënie ti rëni,
sibe fata ti ulentà,
coche en ciel enscì en tiera.
Fascian
Père nosc che te es sun ciel,
sie fat sent to inom,
fa che vegne to regn,
to voler sie semper respetà,
tant sun ciel che su la tera.
Fodom
Père nòst che t'es sun paradíš,
benedât lé l tuo inóm,
resta con nos,
che sará fat ci che te vòs
sun ciél e su la tièra.
Anpezan
Pare nosc, che te stas su in zielo,
sée fato santo el to gnon,
viene el to regno,
sée fato chel che te vos tu,
tanto in zielo che su ra tera.
Ladin dolomitan
Pere nost, che te ies en ciel,
al sie santifiché tie inom,
al vegne tie regn,
al vegne fat tia volonté,
coche en ciel enscì sun la tera.
Deutsch
Vater unser im Himmel,
geheiligt werde Dein Name.
Dein Reich komme.
Dein Wille geschehe,
wie im Himmel so auf Erden.
Italiano
Padre nostro che sei nei cieli,
sia santificato il tuo nome,
venga il tuo regno,
sia fatta la tua volontà
come in cielo, così in terra.:
Vallader (rätoromanisches Idiom)
Bap nos, tü chi est in tschêl,
fat sonch vegna teis nom,
teis reginam vegna nanpro,
tia vöglia dvainta sco in tschêl eir sün terra.

Lingaz scrit unitar ladin[mudé | muda l codesc]

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. Dell'Aquila, Vittorio; Iannàccaro, Gabriele (2006), Survey Ladins: Usi linguistici nelle valli ladine [Survey Ladins: Linguistic uses in the Ladin valleys] (per italiano), Regione autonoma Trentino-Alto Adige, p. 196, ISBN 88-86053-69-X
  2. "South Tyrol in Figures" (PDF). Declaration of language group affiliation – Population Census 2011. Trat ite ai 2012-10-07.
  3. "15° Censimento della popolazione e delle abitazioni. Rilevazione sulla consistenza e la dislocazione territoriale degli appartenenti alle popolazioni di lingua ladina, mòchena e cimbra (dati provvisori)" [15th Population and Housing Census. Survey on the consistency and territorial dislocation of the members of the Ladin, Mòchena and Cimbrian speaking populations (provisional data)] (PDF) (per italiano). Autonomous Province of Trento. 2012. Trat ite ai 2012-10-07.
  4. Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian (2022-05-24). "Ladin". Glottolog. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. Archivià dal uriginel ai 2022-10-07. Trat ite ai 2022-10-07.
  5. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 19
  6. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 83
  7. da n referat dl Prof. Paul Videsott te Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 83
  8. da n referat dl Prof. Paul Videsott te Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 84-85

Colegamenc estergn[mudé | muda l codesc]