Val Badia
Articul por Ladin Val Badia |
La Val Badia é na valada tl raiun ladin dles Dolomites che se destënn fora tla direziun süd-nord por ca. 33 km dal Ju de Ciaolunch cina a S. Laurënz (Ciastelbadia). Al rü che passa fora por la valada ti dijon Gran Ega (Gadera). Ara confinëia a vest cun Gherdëna tres le Ju de Frara, a süd cun Fodom tres le Ju de Ciaulonch, a ost cun Ampëz tres le Ju de Valparola y a nord cun Puster y tol ite raiuns dl Parch natural Pöz-Odles a vest y dl Parch natural Fanes–Senes-Braies a ost.
I pröms insediamënc tla valada de chi che al é gnü ciafé testimonianzes vá zoruch al Eté dl Brom danter 1600 y 1250 agn dan Crist cun i reperc ciafá a Sotciastel (Badia), che é metüs fora tl Museum Ladin Ciastel de Tor[1] a S.Martin.
Tla Val Badia vëgnel baié l'idiom ladin badiot, cun les variantes badiot tl'alta Val Badia, ladin de mesaval, che vëgn adoré por le lingaz badiot scrit, le Ladin Val Badia y mareo tla bassa Val Badia.
Na formaziun urbanistica carateristica tl Val Badia é les viles.
I comuns dla Val Badia é:
- Mareo cun i paisc d'Al Plan, La Plí y Rina
- San Martin de Tor cun i paisc de S.Martin, Lungiarü y Antermëia
- La Val cun les fraziuns da Pidrô y da La Val
- Badia cun i paisc de Badia -Pedraces y San Linêrt-, La Ila y S.Ciascian
- Corvara cun i paisc de Corvara y Calfosch