Corvara

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Corvara
Corvara o Kurfar (de)
Corvara (it)
Blason de Corvara
Blason de Corvara
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia SüdtirolSüdtirol Südtirol
Comunità raion Val de Puster
Geografia
Coordinedes 46°32'58.466"N, 11°52'26.522"E
Autëza 1 568 m sëura l livel dl mer
Spersa 38,9 km²[1]
Demografia
Populazion 1 396 ab. (1 jené 2023)[2]
Grupes linguistiches
(cumpededa dl 2011)
89,70 % ladin
3,46 % tudësch
6,84 % talian
Densità 35,9 ab./km²
Politica
Ambolt Robert Rottonara (2020 - 3. mandat)
Auter
Frazions Calfosch, Pescosta
Codesc de la posta 39033
Prefis dl telefon 0471
Targa de l'auto BZ
Codesc ISTAT 021026
Plata internet corvara.eu
Cherta
Cherta de Corvara te Südtirol
Cherta de Corvara te Südtirol
Posizion de Corvara te Südtirol
Cherta de localisazion: Trentin-Südtirol
Corvara
Corvara
Corvara (Trentin-Südtirol)

Le Comun da Corvara é n comun dla Val Badia metü adöm dai paisc da Corvara y da Calfosch tla Provinzia da Balsan. Ai 1 jené 2023 ova l chemun na populazion de 1 396[2] persones sun na spersa de 38,9 km².

Geografia[mudé | muda l codesc]

Corvara é a na altëza de 1568 m sot ai crëps dl Sassongher y al Piz da Lech tl Grup dl Sela.

Storia[mudé | muda l codesc]

Referimënc tla leteratöra[mudé | muda l codesc]

I Franzeji a Corvara (Tita Alton) En chël ann che le Barbun â gorné i Bavareji fora en „Berg Isel” él sté dlunch n püʼ de valʼ da dí, finamai sö a Corvara. Al fô vers l'altonn zirca catercënt Franzeji a Belun destiná a gní sö por Agort, Fodom, passé Inzija y Frara por sʼ abiné a Tlüses cun dʼ atri Franzeji, che gnô da Verona. Fá messâi pa döt de nöt, porcí chʼ ai se temô dai briganc dl Tirol sciöche dal malan. Traditurs él dagnora sté, che por grosc ess venü süa patria; insciö nʼ ái ʼci ciafé ta Fodom de chi chʼ i fajô da spia y i condüjô de nöt por les munts. Inrescí i án massa tert chʼ ai gnô, scenó fossel pa bëgn salté sö döta la bachëta de Marou y de Codon y Ciastelrot a i sorví cun bales de plom y cun pedruns sön Frara y fora por Pontives. Al é vëi, ai á soné ciampana martel ta Fodom, Corvara y Colfosch, valgügn de bravi Fodomi y Ladins é ʼci piá ia ëi y i sciomentâ ados cun le stlop da Inzija sö y da Ciaulunch fora, mo chësc á ma sorví a dessené ciamó plü le nemich. A Corvara se despartësci y vá a piceres schires fora por les ciases a se fá dé da mangé. Ciamó anter les ciases i vëgnel valʼ stlopetada incuntra.

Lʼ Bao de Plaza dessura a Corvara (Tita Alton)

Ia Plaza dessura da Corvara fôl na vedla ciasa de lëgn cun la cianoa de mür y söl mür de fora fôl fat sö diversci Sanc. I patruns da zacan fô ric y prepotënc, de manira chʼ i püri vijins sʼ i messâ temëi. Sü bos y les vaces pestâ jö i ciamp y pra de chisc püri cosci y guai, scʼ ëi dijô valch, spo i scecâi ciamó deplü. Sëgn é döt passé y chi da Plaza é morc fora düc y Plaza é deventada na ciajara.Te chëra y tles majuns fôl n bur bau, che sprigorâ i cajers y i patruns todësc, scʼ ëi gnô da Puster ite, insciö che ëi ne sʼ infidâ ʼci plü ad albergé iló ne; y sce valgügn dormî tl fëgn, fôl le medemo berghen. An dij, chʼ i vedli dailó ais cometü de gran iniustizies cun le termoné cun le comun y cun i vijins.

Insciö fôla cun chi gragn patruns de Costa da Colfosch. Aldedaincö vëigon ciamó gonot la nöt na picera löm bröma jö en chi pra de Sorega jon ia y ca. An á ʼci odü cians sciampan da bosch sö a tó la ota impede jí por strada. Cez diau mëssel donca ester iló. Plü dessigü él les animes di defunc, che mëss pené iló te chi pra robá incina la fin dl monn. 

Corvara cuntra Sassongher

Personalités[mudé | muda l codesc]

Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]

Corvara 6 1848 Corvara (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Corvara Badia Corvara grd. Curvea fas. Corvèra fod. Corvera amp. Corvara LD Corvara
topon.
paese e comune omonimo in alta val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Corvara Ⓓ Corvara ◇ a) da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert; / y por chësc la pelicia i oressel cuncé. / Sö dal ost da Corvara él sigü de le ciaté. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert; / y per chëst la pilicia i oréssel concè. / Sö dal Ost da Corvara él sigü d’l’ ciatè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); c) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Galaria dales fotografies[mudé | muda l codesc]

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 2,0 2,1 https://demo.istat.it/?l=it.


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi


 
Chemuns dla comunità raion Val de Puster
Ahrntal | Badia | Braies | Burnech | Corvara | Falzes | Gais | Gsies | Kiens | La Val | Mareo | Mühlwald | Niederdorf | Olang | Perha | Prettau | Rasen-Antholz | Sand in Taufers | San Laurënz | San Martin de Tor | Sanciana | Sest | Terenten | Toblach | Valdaora | Valsperch-Taisten | Vandoies

Comuns dl Trentin-Südtirol