Cianacei l'à 1.907 sentadins (ai 31.12.2017) e l'é a 1.465 m s.l.m.; fosc l'é l paìsc de Fascia che à maor nonzech dal pont de veduda turistich, vedù che l'é a doi varesc dai Jouves Dolomitcs (Pordoi, Sela, e Fedaa), l'à a la leta n marut de portoes sun chi che se pel ruèr sorì dal zenter del paìsc, e amò apede sacotanta bela strutures turistiches modernes.
Passà Ciampedel, dant de ruèr ta Cianacei, olache la val se slèria, se pel se goder l Gran Vernel con sie giacees che i é duc sot al limit de la neif sempiterna.
A jir en sù per la val de Fascia, la pruma vila che se scontra l'é chela de Gries, frazion de Cianacei. Valentino Rovisi, om nasciù te na familia gardenera che se à plindernà a Moena e arlef de Tiepolo de Unejia anter l 1728 e l 2750, sul parei de la gejiola de la Madona de la Neif de Gries, fata sù del 1595 con sie ciampanil carateristich a cigola, via per l 1700 l'à depent Sèn Crestofol (personaje scialdi depent dai pitores fascegn). L picol tempie gotich l'é stat restaurà e col 1979 aló se à podù dir messa.
Gejia del Sacro Cher de Gejù
Aló apede, l'é n muie enteressant ence jir a veder la veia vila de Magoa, lech te chel che amò anchecondì stèsc jent, e olache l’é restà dotrei cèses de legn biot fates sù prescipaech del scomenz del 1600.
A Gries l'é ence la gejia parochièla de Cianacei dedichèda al Sacro Cher de Gejù e fata sù ti egn de la seconda vera mondièla. La gejia de Sèn Florian, sènt protetor contra l mèl da fech, enveze la é del 1500 e la é tel zenter storich de Cianacei. La gejia da pech la é stata restaurèda. Daìte troa lèrga i utères laterai de stil baroch, n bel depent a fresch da la man a nord, con depent sù la sombologìa de Sèn Florian e i bie ujes de bron. Te chesta gejia vegn dit messa.
L'autra frazions del Comun de Cianacei l'é Dèlba (1.517 m s.l.m.), che l'é una de la vejinanzes de la veia regola de l'età de mez e che la é da la man cencia de la Veisc. La gejia parochièla la é dedichèda a Sèn Antone; la é stata sagrèda l'1.07.1561 dal Piscop de Belun Biagio Aliprandini, piscop suffragan de chel che Persenon. L frabicat gotich, che l'à n ciampanil spiz, fazile l'é stat fat sù del 1400, soravìa a n veie lech de cult, e col passèr del temp l'é stat resturà e fat fora. Dèlba l'é ence la senta de la direzion e aministrazion de la Azienda de Promozion Turistica de Fascia e del stadie de la giacia, olache l'é stat endrezà doi edizions di campionac mondièi de hockey de la giacia.
Penìa (1.555 m s.l.m.), sie inom l vegn cà da l’agetif latin pendivus paìsc logà su l'ert, l'é n paìsc logà enlongiajù l ruf de Dolèda e sun sia pèrt più auta troa lèrga la gejia de Sèn Bastian e Sèn Roch, sagrèda ai 3 de aost del 1562 dal Piscop de Belun. L frabicat l'é de stil gotich e l'à l ciampanil a cigola: i doi utères depenc "col mèrmol faus" i à n stil renascimentèl.
A 1.631 m s.l.m. e 1.673 m s.l.m. l'é Lorenz e Vera, che l'é avisa la viles loghèdes su la quota più auta sul livel del mèr de duta Fascia; chiò no se pel ruèr coi auti, ma se pel se goder n panoram da marevea visavì a la gran crepa de Vernel.
L'é da dir che Cianacei l rec sia economìa sul turism, che va inant ence de gra a strutures de delet e sportives de gran valor (nodadoa e sauna publica, stadie de la giacia a Dèlba e lifc portamont modergn), ma l'é da tegnir cont ence che te la frazions de Dèlba e Penìa vegn tegnù sù la usanzes populères de chisc egn, de gra ence a gropes de folklor e culturèi che duc i egn, te ocajions particolères, i viventea festes e manifestazions.