Vai al contenuto

Soraga

Da Wikipedia
Articul por Ladin Fascian
Soraga
Blason de Soraga
Blason de Soraga
Bandiera de Soraga
Bandiera de Soraga
BlasonBandiera
Raion
Stat Talia
RegionTrentin-Südtirol Trentin-Südtirol
ProvinziaTrentin Trentin
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes46°23'45.35"N, 11°40'5.59"E
Autëza1 207 m
Spersa19,8 km² [1]
Populazion700 ab. (1 jené 2023) [2]
Densità35,4 ab./km²
Auter
Codesc de la posta38030
Prefis dl telefon0462
Codesc ISTAT022176
Plata internetwww.comune.soraga.tn.it
Cherta
Cherta de {{{Inom}}}
Cherta de {{{Inom}}}

Soraga, o Soréga per moenat (Soraga di Fassa per talian) l'é n comun de 699 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia. L'é a 1.210 m sul livel del mèr.

Soraga (dal latin supra aquam, che vel dir fat sù delà da l'èga, donca delà da la Veisc), l'é l prum paìsc che te scontres vegnan da Moena sù e da chiò se pel se goder n bel panoram envers l grop del Ciadenac.

Soraga l'era n paìsc sul confin teritorièl anter l Prinzipat Piscopal de Trent e chel de Persenon (de chel che duta Fascia fajea pèrt, fora che Moena). Se pel dir che Soraga sie stat anter la viles più veies de la val.

Gejia parochièla de Sèn Piere e Paul

La belota gejiola dedichèda a la Conzeta la é del 1660, sie utèr l'é de stil neogotich e la é sun Barbide. La gejia parochièla de Soraga, enveze, dedichèda a Sèn Piere e Paul, l'é una de la più veies de la Val. Sie utèr, fat sù anter l 1670/1680, l'é de legn dorà e l'é belebon decorà. L vegn dal Dom de Busan e l'é stat logà a Soraga del 1802 ensema col tabernacol zipià fora a Santa Cristina te Val Gherdena.

Lengac e dialec

[mudé | muda l codesc]

A Soraga vegn rejonà l brach, un de la trei varietèdes ladines de Fascia.

ZensimentPopolazionLadinsNo ladins% ladinsFontèna
20016735749985,3%[3]
2011736 629107 85,5%[3]

Vocabolar dl ladin leterar

[mudé | muda l codesc]

Soraga 6 1856 Soraga (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Soraga grd. Soraga fas. Soraga bra. Soraga fod. Soraga amp. Soraga LD Soraga
topon.
comune e paese della val di fassa tra vigo e moena (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Soraga Ⓓ Soraga ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).


 
Comuns del Comun General de Fascia

Ciampedel | Cianacei | Mazin | Moena | Sèn Jan | Soraga

Galaria dales fotografies

Notes

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. https://demo.istat.it/?l=it.
  3. 1 2 Servije Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent, Zensiment de la mendranzes linguistiche, 2011


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi