Soraga
Articul por Ladin Fascian |
Soraga | |
---|---|
Raion | |
Stat | ![]() |
Region | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Comunità raion | Comun general de Fascia |
Informazions prinzipales | |
Coordinedes | {{{Coordinedes}}} |
Autëza | 1.207 m sëura l livel dl mer |
Spersa | 19,57 km² |
Abitanc | 699 ab. (November 2017) |
Densità | 35,72 ab./km² |
Codesc de la posta | 38030 |
Prefis dl telefon | 0462 |
Politica | |
Ombolt | Valerio Pederiva[1] (21.09.2020) |
Cherta | |
Plata internet |
Soraga, o Soréga per moenat (Soraga di Fassa per talian) l'é n comun de 699 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia. L'é a 1.210 m sul livel del mèr.
Soraga (dal latin supra aquam, che vel dir fat sù delà da l'èga, donca delà da la Veisc), l'é l prum paìsc che te scontres vegnan da Moena sù e da chiò se pel se goder n bel panoram envers l grop del Ciadenac.
Storia[mudé | muda l codesc]
Soraga l'era n paìsc sul confin teritorièl anter l Prinzipat Piscopal de Trent e chel de Persenon (de chel che duta Fascia fajea pèrt, fora che Moena). Se pel dir che Soraga sie stat anter la viles più veies de la val.
La belota gejiola dedichèda a la Conzeta la é del 1660, sie utèr l'é de stil neogotich e la é sun Barbide. La gejia parochièla de Soraga, enveze, dedichèda a Sèn Piere e Paul, l'é una de la più veies de la Val. Sie utèr, fat sù anter l 1670/1680, l'é de legn dorà e l'é belebon decorà. L vegn dal Dom de Busan e l'é stat logà a Soraga del 1802 ensema col tabernacol zipià fora a Santa Cristina te Val Gherdena.
Lengac e dialec[mudé | muda l codesc]
A Soraga vegn rejonà l brach, un de la trei varietèdes ladines de Fascia.
Zensiment | Popolazion | Ladins | No ladins | % ladins | Fontèna |
---|---|---|---|---|---|
2001 | 673 | 574 | 99 | 85,3% | [2] |
2011 | 736 | 629 | 107 | 85,5% | [2] |
Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]
Soraga 6 1856 Soraga (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Soraga grd. Soraga fas. Soraga bra. Soraga fod. Soraga
amp. Soraga LD Soraga
topon.
comune e paese della val di fassa tra vigo e moena
(gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod.,
amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Soraga Ⓓ Soraga ◇ a)
Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc
te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich
i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268
(bra.).
Galaria dales fotografies[mudé | muda l codesc]
Notes[mudé | muda l codesc]
Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi | |
- ↑ Comune di Soraga di Fassa - Sindaco (ombolt), www.comune.soraga.tn.itl.
- ↑ 2,0 2,1 Servije Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent, Zensiment de la mendranzes linguistiche, 2011 [1]