Persenon
Articul por Ladin Val Badia | ![]() |
Articul per Ladin Gherdëina |
Persenon / Porsenù Brixen (de) Bressanone (it) | |
---|---|
L dom de Persenon | |
Raion | |
Stat | ![]() |
Region | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Comunità raion | Val dl Isarch |
Geografia | |
Coordinedes | 46°42′59″N 11°39′24″E / 46.71639°N 11.65667°E |
Autëza | 560 m sëura l livel dl mer |
Spersa | 84,86 km² |
Populazion | |
Abitanc | 22 572 ab. (2019) |
Grupes linguistiches | 1,2 % ladin 73,1 % tudësch 25,7 % talian |
Densità | 265,99 ab./km² |
Auter | |
Codesc de la posta | 39042 |
Prefis dl telefon | 0472 |
Codesc ISTAT | 021011 |
Politica | |
Ambolt | Peter Brunner (SVP) (2020) |
Cherta | |
Posizion de Persenon te Südtirol | |
Plata internet |
Persenon (gherdëina: Persenon (pronunzià [pəʀsəˈnɔŋ]), badiot: Porsenú, tudësch: Brixen (pronunzià [ˈbʀɪksn̩]), talian: Bressanone (pronunzià [bressaˈnone])) é na zité y n comun dla provinzia Autonoma de Bulsan. Ai 31 de dezëmber 2019 ova l chemun na populazion de 22 572.
Persenon ie cunlieda ala ferata dl Prëner tres la stazion de Persenon.
Storia[mudé | muda l codesc]
Persenon fova la capitela de n vedl prinzipat eclesiastich dl Sacro Roman Imper.
L ie la zità plu antica dl Tirol, bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen).
Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor).
L ciastel dl vescul fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di Habsburger. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz.
L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther.
Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de Oswald von Wolkenstein, che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche ciavalier dla Crëusc (Kreuzritter).
I liams de Persenon cun la valedes ladines ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon.
Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de ladins che vif a Persenon y che se à urganisà tla Union di Ladins de Persenon.
Lingaz[mudé | muda l codesc]
Lingaz de apartenënza (zensimënt 2011) |
1,2 % ladin |
73,1 % tudësch | |
25,7 % talian |
Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]
Persenon 6 1631 Bressenon (Proclama1631-1991:156)
gad. Porsenú Badia Pursenú grd. Persenon fas. Persenon fod.
Persenon amp. Parsenon LD Persenon
topon.
città alla confluenza di isarco e rienza, sede storica di diocesi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002,
fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms
2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ Bressanone Ⓓ Brixen ◇ a)
te farè mené a Persenon coi autri a studié / te vigniras a
dì mëssa e a perdiché te farè menè a persenon / coi autri a studie / te vigniras a dir massa e a perdiche PezzeiJF,
TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Mo porcí che t’es fi su / le
Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú
/ Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Varda là, ce onor, ce smaia, /
Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che
li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d)
ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).
Galaria dales fotografies[mudé | muda l codesc]
Feldthurns | Funes | Laion | Lujon | Mühlbach | Natz-Schabs | Olaneres | Persenon | Perbian | Pruca | Redant | Tluses | Vahrn | |