Vai al contenuto

Persenon

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Articul per Ladin Gherdëina
Persenon / Porsenú
Brixen (de)
Bressanone (it)
Blason de Persenon
Blason de Persenon
L dom de Persenon
Raion
Stat Talia
RegionTrentin-Südtirol Trentin-Südtirol
ProvinziaSüdtirolSüdtirol Südtirol
Comunità raionVal dl Isarch
Geografia
Coordinedes46°42'59.576"N, 11°39'28.264"E
Autëza560 m sëura l livel dl mer
Spersa84,7 km²[1]
Demografia
Populazion22 816 ab. (1 jené 2023)[2]
Grupes linguistiches
(cumpededa dl 2011)
1,2 % ladin
73,1 % tudësch
25,7 % talian
Densità269,4 ab./km²
Politica
AmboltPeter Brunner (SVP) (2020)
Auter
Codesc de la posta39042
Prefis dl telefon0472
Targa de l'autoBZ
Codesc ISTAT021011
Plata internetwww.brixen.it
Cherta
Cherta de Persenon te Südtirol
Cherta de Persenon te Südtirol
Posizion de Persenon te Südtirol
Cherta de localisazion: Trentin-Südtirol
Persenon/Porsenú
Persenon/Porsenú
Persenon/Porsenú (Trentin-Südtirol)

Persenon / Porsenú (gherdëina: Persenon (pronunzià [pəʀsəˈnɔŋ]), badiot: Porsenú, tudësch: Brixen (pronunzià [ˈbʀɪksn̩]), talian: Bressanone (pronunzià [bressaˈnone])) é na zité y n comun dla provinzia Autonoma de Bulsan. Ai 1 jené 2023 ova l chemun na populazion de 22 816[2] persones sun na spersa de 84,7 km².

Persenon ie cunlieda ala ferata dl Prëner tres la stazion de Persenon.

Geografia

[mudé | muda l codesc]

Aldò de la mesures dl tëmp danter l 1951 y l 2010 fova la mesaria dl mëns plu frëit jené a Persenon −2,0 °C; la mesaria dl mëns plu ciaut lugio fova de +19,2 °C.[3] La mesures te la perioda dal 2001 al 2010 ntant mostra su na mesaria de jené de +0,1 °C y na mesaria de lugio de +21,2 °C.

La mesaria de la prezipitazions a l'ann ie de 700 mm, che toma te zirca 85 dis. L inviern ie sciche tl rest de Südtirol normalmënter l tëmp plu sut. La prezipitazions d'inviern ie datrai te la forma de nëif. La majera prezipitazions ie d'instà, canche la frecuenza de temporai ie ënghe plu auta.[4]

Temperatures mesanes y prezipitazions per Persenon
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Mesaria mascima (°C) 4,6 9,0 14,0 18,1 23,0 27,0 28,7 27,5 22,7 17,3 9,7 4,5 Ø 17,2
Mesaria (°C) 0,1 3,2 7,4 11,5 16,1 19,8 21,2 20,5 16,2 11,8 5,5 0,7 Ø 11,2
Mesaria minima (°C) −4,4 −2,7 0,8 4,9 9,1 12,6 13,8 13,6 9,7 6,4 1,2 −3,2 Ø 5,2
Prezipitazions (mm) 21,6 13,5 30,0 41,5 65,7 88,7 97,6 102,1 57,1 47,3 47,2 31,2 Σ 643,5
Dis cun prezipitazions (d) 4 3 5 6 10 10 11 12 7 7 7 5 Σ 87
T
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a
4,6
−4,4
9,0
−2,7
14,0
0,8
18,1
4,9
23,0
9,1
27,0
12,6
28,7
13,8
27,5
13,6
22,7
9,7
17,3
6,4
9,7
1,2
4,5
−3,2
Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
P
r
e
z
i
p
i
t
a
z
i
o
n
s
21,6
13,5
30,0
41,5
65,7
88,7
97,6
102,1
57,1
47,3
47,2
31,2
  Jen Fau Mer Aur Mei Jun Lug Ago Set Uto Nov Dez
Funtana: Temperatures al mëns und Prezipitazions al mëns. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 2001–2010)

Dal 1027 al 1803 fova Persenon la capitela dl Prinzipat dl Vëscul de Persenon, n prinzipat etlesiastich (tudësch: Hochstift) dl San Mper Roman. L prinzipat etlesiastich ne ie nia la medema cossa sciche na diozeja, sun chëla che n prinz vëscul à mé la autorità etlesiastica de n vëscul normal.

Persenon ie la zità plu vedla dl Tirol, bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen).

Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor).

L ciastel dl vescul fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di Habsburger. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz.

L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther.

Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de Oswald von Wolkenstein, che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche ciavalier dla Crëusc (Kreuzritter).

I liams de Persenon cun la valedes ladines ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon.

Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de ladins che vif a Persenon y che se à urganisà tla Union di Ladins de Persenon.

Trasport

[mudé | muda l codesc]

Persenon ie cunlieda al trasport sun scines tres la stazion de Persenon che ie sun la trata de ferata dl Prëner.

Cumenanza

[mudé | muda l codesc]

Persenon ie n chemun de maiuranza de rujeneda tudëscia da canche l proporz etnich ie stat metù su tl 1981. Da tenì cont ie che chisc dac se basa mé sun la detlarazions di abitanc cun zitadinanza taliana.

Spartizion aldò dl lingaz de apartenënza
Rujeneda19001971[5]1981[5]1991[6]2001[6]2011[7]2024[7]
Tudësch 94,19 % 64,86 % 70,32 % 71,68 % 73,13 % 72,82 % 72,61 %
Talian 5,65 % 34,32 % 28,40 % 27,03 % 25,65 % 25,84 % 26,03 %
Ladin 0,82 % 1,29 % 1,29 % 1,23 % 1,34 % 1,36 %

Svilup de la populazion

[mudé | muda l codesc]

Cumpededa de la populazion

Galaria dales fotografies

[mudé | muda l codesc]

Referënzes

[mudé | muda l codesc]
  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 1 2 https://demo.istat.it/?l=it.
  3. Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen (PDF; 39 kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.
  4. Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge (PDF; 26 kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.
  5. 1 2 Volkszählung 1981 – Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk. Landesinstitut für Statistik der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol, März 1983, abgerufen am 9. Dezember 2024.
  6. 1 2 Volkszählung 2001 – Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Provinz Bozen-Südtirol. Landesinstitut für Statistik der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol, August 2002, abgerufen am 9. Dezember 2024. Archived 2021-12-29 te la Wayback Machine
  7. 1 2 Ergebnisse Sprachgruppenzählung 2024 – Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Autonomen Provinz Bozen - Südtirol. Landesinstitut für Statistik der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol, Dezember 1924, abgerufen am 9. Dezember 2024.


 
Chemuns dla comunità raion Val dl Isarch

Feldthurns | Funes | Laion | Lujon | Mühlbach | Natz-Schabs | Olaneres | Persenon | Perbian | Pruca | Redant | Tluses | Vahrn