Valedes ladines

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
La grupa dl Sela ududa da Colfosch ie tl zënter de cater valedes ladines
Chemuns de la Ladinia
Map
  Gherdëina
  Val Badia
  Fascia
  Fodom
  Anpezo

La cin' valedes ladines ie i raions ulache vën rujenà l ladin. L vën ratà pert dla Ladinia Dolomitica la valedes de:

I cunfins de chësc raion ie seniei dala strentures de Puntives y de Peraforada contra l raion de rujeneda tudëscia. Per l'autra valedes ie l cunfin de carater linguistich, contra formes che passa via de pierpul te variantes cadorines o trentines[1]. Da chësta pert meridionela y urientela ti van do al vedl cunfin imperiel austriach o dl prinzipat de Persenon. Ma dal pont de ududa linguistich possen raté l raion de La Rocia ladin, scebën che l sibe ora de chisc vedli cunfins storics[2].

Dal pont de ududa morfologich se tratel de n raion defin da mont, duminá dala Dolomites, ratei danter i crëps plu biei dl mond y sota scunanza dl’Unesco.

La lerch per nridlamënc ie plutosc puecia y ie generalmënter mé da abiné tla valedes, te paejes y ridli duc sëura i 1000 metri sul livel dl mer.

N possa dì che la Ladinia sibe chël raion, ulache natura y rujeneda, cultura y cuntreda à na sëur ladina particulera y ulache i abitanc se recunësc tl’identità ladina.

L majer zënter dla Ladinia ie Cortina cun ntëur 6000 abitanc, na pitla zità da mont, cunesciuda sëura dut l mond y renumeda per si infrastrutures olimpiches.

L majer zënter de Gherdëina, cunesciù danter l auter per si produzion artistica, ie Urtijëi, che arjonj cun la frazions ujines de sureghes ntëur 5000 abitanc.

Tla autra valedes iel plutosc deplu zëntresc, cun paejes plu o manco sterdui ora, coche tla Val Badia, ulache i majeri paejes ie Al Plan y Badia. Nce te Fascia iel trëi de majeri zëntresc: Moena, Sen Jan de Fascia y Cianacei.

Te Fodom ie i majeri paejes Reba y La Plie.

L vën sciazá che ndut sibel ntëur 30000 Ladins te chësta cin valedes, ma i dac ne ie nia segures, davia che tla pert de souramont ne iel nia detlarazions de purtenienza di lingac[3]. La Ladinia ie spartida danter la Provinzies Autonomes de Bulsan y de Trënt y la Provinzia a statut normal de Belun. Per gauja de chësta spartizions ie la Ladinia plutosc n teritore ideal o etnich che no na unità aministrativa recunesciuda.

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Die Dolomitenladiner (Hg.Tobia Moroder) folio Verlag, Bozen,2016
  2. Roland Verra/Hans Rabanser: Ladinia. Cinque valli nelle Dolomiti, Athesia, Bolzano, 1997
  3. Nuovo Atlante Ladino ( a cura di Mauro Marcantoni), ed.Iasa, Trento, 2006

4. Roland Verra. Una Ladinia possibile. Cosiderazioni.Ricostruzioni.Proposte, Union Generela di Ladins dla Dolomites,Ortisei, 2021