Dolomites

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia Gadertal.jpg
Dolomites

Les Dolomites (talian: Dolomiti, todësch: Dolomiten) é na morona de crëps dles Alpes.

Localisaziun[mudé | muda l codesc]

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1].

La descurida dles Dolomites[mudé | muda l codesc]

Ales Dolomites ti á la jënt dl post che viô a sü pisc dagnora ciaré cun tëma y respet y degügn ne s’ess infidé da jí tan insö, dach an minâ che al viess dailó salvans y bai[2]. Les Dolomites á ciafé so inom dal scienzié franzesc Deodat de Dolomieu, che á le ciafé sö dl 1789 che i “crëps slauris” ê fac de na pera speziala y de morvëia. Les Dolomites gnô insciö conesciüdes sura döta l’Europa y al metô man da roé adarlerch scienziá y alpinisć da vigni naziun che proâ da roé söles pizes plü altes[3]. Paul Grohmann da Viena roâ por pröm sön Saslunch (1869), Georg Winkler da Minca söi ciampanins dl Vajolet, Paul Preuß y Emilio Comici â daurí n gröm de vies che roâ söles pizes plü altes. Ti 70 agn dedô ên spo bogn da roé damproia sön dötes les pizes dles Dolomites. La maiú pert di alpinisć ê da foradecá y gnô daidá da iagri y da mënacrëps dl post. Insciö metôl man le tursim dla munt. Ince ai mënacrëps dl post ti garatâra da roé por pröms sön val’piza y da porté ite so inom tl liber dla descurida dles Dolomites, sciöche Angelo Dibona d’Ampëz, Jan Batista Vinatzer de Gherdëna, Giuvani Alton da Calfosch y Tita Piaz de Fascia.

Ai 26 de jügn dl 2009 é les Dolomites gnüdes detlarades Patrimone natural dl’umanité da pert dl’UNESCO.[4]

La formaziun dles Dolomites[mudé | muda l codesc]

Fases dla formaziun dles Dolomites tla perioda dla storia dla Tera dl Triassich:

dan da 270-235 miliuns de agn: al s’abina sö crëps sedimentars söla tera y tl mer y al se formëia isoles y barieres coralines che se svilupëia ince aladô de eruziuns vulcaniches
dan da 235-180 miliuns de agn: al s’abina sö calcars te strac grosc
dan da 235-180 miliuns de agn: al s’abina sö calcars y dolomies söl funz de lagunes dles costes
dan da 180-80 miliuns de agn: al s’abina sö calcars te strac grosc te mers dër soc
dan da 20 miliuns de agn: al nasc les muntes aldô dla deformaziun di func di mers. Les Dolomites se formëia canche la placa africana röia cuntra chëra euroasiatica (por ejëmpl ê le Grup dl Sela na sora bariera coralina)

Les muntes dles valades ladines[mudé | muda l codesc]

Les muntes ti raions di Parcs naturai dles Dolomites:

Parch natural Fanes –Senes -Braies[mudé | muda l codesc]

Le Parch natural Fanes Senes -Braies é un di parcs naturai maius de Südtirol y se destënn fora sön na spersa de ca. 25.453 hectars. Al é gnü metü sö dl 1980 y tol ite i Comuns de Mareo, La Val, Toblach, Braies y Olang.

Le Lech de Braies

Chiló la plata web dedicada dl Parch natural Fanes Senes -Braies.

Mapa de geolocalisaziun


Danter les pizes y i crëps prinzipai él:

Fanes

Conturines

Lavarela

Sas dla Crusc cun

Le Ciaval
Sas dales Diesc
Sas dales Nü

Pares

Sas dla Porta

Parch natural Pöz-Odles[mudé | muda l codesc]

Puez cun l lech Crespēina

Le Parch natural Pöz-Odles [5] è gnü metü sö dl 1978 y se destënn fora sön na spersa de 10.722 ha. Al tol i te ite raiuns di comuns de Sëlva, S.Cristina, Urtijëi, Corvara, Badia, S.Martin y Funes.


Danter les pizes y i crëps prinzipai él:


Les Odles cun

Furchëta

Sas Rigais

Gran Fermeda

Gran Odla

Sas de Porta

Sas da l'Ega

Sas de Mesdì


Sas de Pütia

Piz de Pöz

Piz Duleda

Piz Somplunt – Gran Capuziner

Sassongher

Gherdenacia

Parch natural dles Dolomites d’Ampëz[mudé | muda l codesc]

Le Parch natural dles Dolomites d’Ampëz é tla Provinzia de Belun y se destënn fora sön na spersa de ca. 11.200 hectars. Al é gnü metü sö dl 1990 y süa gestiun vëgn portada inant dales Regoles d’Ampëz - Ra Regoles. Al tol ite le Comun de Cortina d’Ampëz.

Chiló la plata web dedicada dl Parch natural dles Dolomites d’Ampëz.


Danter les pizes prinzipales él:

Le Grup dl Averau – Nuvolau cun:

Averau

Nuvolau

Cinch Tors

Sas de Stria


Les Tofanes cun la:

Tofana de Rozes

Tofana Seconda

Tofana de Inze


Lagació

Crëp Cöce

Col Bechei

Cristallo

Sorapis

Croda da Lago

Galaria dales fotografies 1[mudé | muda l codesc]

Galaria dales fotografies 2[mudé | muda l codesc]

Galaria dales fotografies 3[mudé | muda l codesc]

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14
  2. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 15
  3. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 15
  4. The Dolomites-UNESCO World Heritage, su whc.unesco.org
  5. Parch natural Pöz -Odles