Vai al contenuto

Dolomites

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Dolomites
Dolomites
Dolomites
Piza
Pont plu autMarmoleda
Autëza3 343 m
Dimenscions
Lunghëza150 km
Larghëza191 km
Spersa15 942 km2
Geografia
StatTalia
RaionVeneto, Trentin-Südtirol, provinzia de Belum, Südtirol, Trentin
Grupa de crëpsElpes da ciauc dl sud
Coordinedes46°36'47.02"N, 12°9'47.02"E
Geologia
Sort de sassas sedimenter, dolomit, sas vulcanich
Numinà daDéodat Gratet de Dolomieu
Cherta de localisazion: Elpes
Dolomites
Dolomites
Dolomites (Elpes)

Les Dolomites (talian: Dolomiti, todësch: Dolomiten) é na morona de crëps dles Alpes tl nord-est de la Talia. Les fej pert de la Elpes da ciauc dl sud y se destira ora dal ruf Adesc tl vest ala valeda dl Piave (Pièe) tl est. I cunfins da nord a sud ie la valeda de Puster y la Valsugana.

Localisaziun

[mudé | muda l codesc]

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia[1] o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[2].

La descurida dles Dolomites

[mudé | muda l codesc]
Dolomites

Ales Dolomites ti á la jënt dl post che viô a sü pisc dagnora ciaré cun tëma y respet y degügn ne s’ess infidé da jí tan insö, dach an minâ che al viess dailó salvans y bai[3].

Les Dolomites á ciafé so inom dal scienzié franzesc Deodat de Dolomieu, che á le ciafé sö dl 1789 che i “crëps slauris” ê fac de na pera speziala y de morvëia. Les Dolomites gnô insciö conesciüdes sura döta l’Europa y al metô man da roé adarlerch scienziá y alpinisć da vigni naziun che proâ da roé söles pizes plü altes[4]. Paul Grohmann da Viena roâ por pröm sön Saslunch (1869), Georg Winkler da Minca söi ciampanis dl Vajolet, Paul Preuß y Emilio Comici â daurí n gröm de vies che roâ söles pizes plü altes. Ti 70 agn dedô ên spo bogn da roé damproia sön dötes les pizes dles Dolomites. La maiú pert di alpinisć ê da foradecá y gnô daidá da iagri y da mënacrëps dl post. Insciö metôl man le tursim dla munt. Ince ai mënacrëps dl post ti garatâra da roé por pröms sön val’piza y da porté ite so inom tl liber dla descurida dles Dolomites, sciöche Angelo Dibona d’Ampëz, Jan Batista Vinatzer de Gherdëna, Giuvani Alton da Calfosch y Tita Piaz de Fascia.

Ai 26 de jügn dl 2009 é les Dolomites gnüdes detlarades Patrimone natural dl’umanité da pert dl’UNESCO.[5]

La formaziun dles Dolomites

[mudé | muda l codesc]

Fases dla formaziun dles Dolomites tla perioda dla storia dla Tera dl Triassich:

dan da 270-235 miliuns de agn: al s’abina sö crëps sedimentars söla tera y tl mer y al se formëia isoles y barieres coralines che se svilupëia ince aladô de eruziuns vulcaniches
dan da 235-180 miliuns de agn: al s’abina sö calcars te strac grosc
dan da 235-180 miliuns de agn: al s’abina sö calcars y dolomies söl funz de lagunes dles costes
dan da 180-80 miliuns de agn: al s’abina sö calcars te strac grosc te mers dër soc
dan da 20 miliuns de agn: al nasc les muntes aldô dla deformaziun di func di mers. Les Dolomites se formëia canche la placa africana röia cuntra chëra euroasiatica (por ejëmpl ê le Grup dl Sela na sora bariera coralina)

Les muntes dles valades ladines

[mudé | muda l codesc]

Les muntes ti raions di Parcs naturai dles Dolomites:

Parch natural Fanes–Senes-Braies

[mudé | muda l codesc]

Le Parch natural Fanes Senes -Braies é un di parcs naturai maius de Südtirol y se destënn fora sön na spersa de ca. 25.453 hectars. Al é gnü metü sö dl 1980 y tol ite i Comuns de Mareo, La Val, Toblach, Braies y Olang.

Le Lech de Braies

Chiló la plata web dedicada dl Parch natural Fanes Senes -Braies Archived 2019-04-08 te la Wayback Machine.

Mapa de geolocalisaziun


Danter les pizes y i crëps prinzipai él:

- Le Ciaval (2907 m)
- Sas dales Diesc (3026 m)
- Sas dales Nü (2968 m)

Parch natural Pöz-Odles

[mudé | muda l codesc]
Puez cun l lech Crespēina

Le Parch natural Pöz-Odles [6] è gnü metü sö dl 1978 y se destënn fora sön na spersa de 10.722 ha. Al tol i te ite raiuns di comuns de Sëlva, S.Cristina, Urtijëi, Corvara, Badia, S.Martin y Funes.

Danter les pizes y i crëps prinzipai él:

Posizion de l'Odles te la Dolomites

Autra pizes

[mudé | muda l codesc]

Parch natural dles Dolomites d’Ampëz

[mudé | muda l codesc]

Le Parch natural dles Dolomites d’Ampëz é tla provinzia de Belun y se destënn fora sön na spersa de ca. 11.200 hectars. Al é gnü metü sö dl 1990 y süa gestiun vëgn portada inant dales Regoles d’Ampëz - Ra Regoles. Al tol ite le Comun de Cortina d’Ampëz.

Chiló la plata web dedicada dl Parch natural dles Dolomites d’Ampëz.


Danter les pizes prinzipales él:

Posizion de la Dolomites Ampezzanes te la Dolomites

Les Tofanes cun la:

[mudé | muda l codesc]

Autra pizes:

[mudé | muda l codesc]

Lista de la pizes te la Dolomites sëura 3000 metri

[mudé | muda l codesc]
Posizion Foto Piza Autëza
(m)
Provinzia Grupa­ Prominënza[7][8] Autëzea
de la
sciorta[7][8]
Prima arpizeda[9]
1 Piza Penia 3343 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piza Penia)
Grupa de la Marmolada 55,3 km
→ Schneebiger Nock
2134 m
↓ Ciamp de Toblach
28 setëmber 1864
Paul Grohmann, Angelo Dimai & Fulgenzio Dimai
2 Piza Rocca 3309 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piza Rocca)
Grupa de la Marmolada 0,26 km
→ Piza Penia
60 m
↓ Sciorta ala Piza Penia
1862
Paul Grohmann
3 Antelao 3264 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Antelao)
Antelao 31,3 km
→ Piza Rocca
1735 m
↓ Sorabances
1860
Matteo Ossi
4 Tofana Amez 3244 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Tofana Amez)
Tofanes 18,8 km
→ Antelao
1369 m
↓ Ju de Ciaulonch
29 agost 1863
Paul Grohmann & Francesco Lacedelli
5 Tofana Dedite 3238 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Tofana Dedite)
Tofanes 0,62 km
→ Tofana Amez
154 m
↓ Forcella Tofana
27 agost 1865
Paul Grohmann & Angelo Dimai
6 Piza Ombreta 3230 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piza Ombreta)
Grupa de la Marmolada 0,15 km
→ Piza Rocca
53 m
↓ Sciorta ala Piza Rocca
7 Tofana de Rozes 3225 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Tofana di Rozes)
Tofanes 1,8 km
→ Tofana Amez
664 m
↓ Forcella Fontananegra
29 agost 1864
Paul Grohmann, Francesco Lacedelli, Angelo Dimai & Santo Siorpaes
8 Cristallo 3221 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cristallo)
Grupa dl Cristallo 10,6 km
→ Tofana Dedite
1412 m
↓ Passo Tre Croci
14 setëmber 1865
Paul Grohmann, Angelo Dimai & Santo Siorpaes
9 El Zuìta 3220 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (El Zuìta)
El Zuìta 15,6 km
→ Piza Rocca
1447 m
↓ Staulanzapass
ntëur al 1860
Simeone De Silvestri
10 Gran Vernel 3210 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Gran Vernel)
Grupa de la Marmolada 1,3 km
→ Piza Penia
314 m
↓ Marmolatascharte
8 lugio 1879
Gottfried Merzbacher, Cesare Tomé, Giorgio Bernard & Giovanni Battista Bernard
11 Pitla Zuìta 3207 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Pitla Zuìta)
El Zuìta 0,24 km
→ El Zuìta
92 m
↓ Sciorta al Zuìta
1896
Cesare Tomé, Pietro Conedera & E. Conedera
12 Sorapis 3205 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Punta Sorapis)
Sorapis 7,2 km
→ Antelao
1085 m
↓ Forcella Piccola
16 setëmber 1864
Paul Grohmann, Angelo Dimai & Francesco Lacedelli
13 Cima di Vezzana 3192 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima di Vezzana)
Pale di San Martino 16,1 km
→ Piza Penia
1274 m
↓ Passo San Pellegrino
23 juni 1878
Douglas W. Freshfield & Charles C. Tucker
14 Cimon della Pala 3184 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cimon della Pala)
Pale di San Martino 0,78 km
→ Cima di Vezzana
259 m
↓ Passo del Travignolo
3 juni 1870
Edward R. Whitwell, Santo Siorpaes & Christian Lauener
15 Saslonch 3181 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Saslonch)
Grupa dl Saslonch 11,7 km
→ Gran Vernel
1124 m
↓ Jouf de Fedaa
13 agost 1869
Paul Grohmann, Franz Innerkofler & Peter Salcher
16 Cima Tosa 3173 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima Tosa)
Grupa dl Brenta 16,4 km
→ Monte Nero
1522 m
↓ Passo Campo Carlo Magno
20 lugio 1865
Giuseppe Loss mit Begleitern
17 Pelf 3168 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Pelf)
Pelf 7,5 km
→ El Zuìta
1191 m
↓ Forcella Forada
19 setëmber 1857
John Ball
18 Cima di Mezzo 3154 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima di Mezzo)
Grupa dl Cristallo 0,3 km
→ Monte Cristallo
152 m
↓ Scharte zum Cristallo
1881
John Stafford Anderson, Santo Siorpaes & G. Ghedina
19 Piz Boè 3152 Trentin/Südtirol/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piz Boè)
Grupa dl Sela 7,3 km
→ Saslonch
939 m
↓ Ju de Pordoi
vor 1864
ciaciadëures dl post
20 Piz Popena 3152 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piz Popena)
Grupa dl Cristallo 0,5 km
→ Monte Cristallo
344 m
↓ Forcella del Cristallo
16 juni 1870
Edward R. Whitwell, Santo Siorpaes & Christian Lauener
21 Cima Brenta 3151 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima Brenta)
Grupa dl Brenta 3,35 km
→ Cima Tosa
599 m
↓ Bocca di Brenta
1871
Douglas W. Freshfield, Francis F. Tuckett & Henri Dévouassoud
22 Crep Checio 3146 Südtirol/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Crep Checio)
Dolomites de Braies 7,5 km
→ Cristallo di Mezzo
1133 m
↓ östl. Fodara Vedla
20 juni 1870
Edward R. Whitwell, Santo Siorpaes und Christian Lauener
23 Dreischusterspitze 3145 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Dreischusterspitze)
Dolomites de Sest 13,8 km
→ Piz Popena
1393 m
↓ Misurina
18 lugio 1869
Paul Grohmann, Franz Innerkofler & Peter Salcher
24 Cima Fanton 3142 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima Fanton)
Antelao 0,15 km
→ Antelao
48 m
↓ Scharte zum Antelao
1893
L. Sinigaglia, Pietro Dimai & Zaccaria Pompanin
25 Crozzon di Brenta 3135 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Crozzon di Brenta)
Grupa dl Brenta 0,45 km
→ Cima Tosa
98 m
↓ Scharte zur Cima Tosa
8 agost 1884
Karl Schulz & Matteo Nicolussi
26 Cima dei Bureloni 3130 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima dei Bureloni)
Pale di San Martino 0,8 km
→ Cima di Vezzana
260 m
↓ Passo di Val Strut
26 lugio 1888
Ludwig Darmstädter, R. Kramer, J. Niederwieser (genannt Stabeler) & C. Bernard
27 Sas da Duman 3126 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Sas da Duman)
Grupa dl Saslonch 1,55 km
→ Saslonch
441 m
↓ Sciorta dl Saslonch
1880
Michel Innerkofler
28 Cima d’Ambiéz 3102 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima d’Ambiéz)
Grupa dl Brenta 0,34 km
→ Cima Tosa
231 m
↓ Bocca d’Ambiéz
5 setëmber 1880
George Gaskell, Maurice Holzmann & R. Kaufmann
29 Piccolo Vernel 3098 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piccolo Vernel)
Grupa de la Marmolada 0,17 km
→ Gran Vernel
98 m
↓ Vernelscharte
vor 1892
30 Ciampanil Wessely 3096 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Ciampanil Wessely)
Grupa dl Saslonch 0,09 km
→ Saslonch
64 m
↓ Sciorta dl Saslonch
1888
T. Borel & Kellerbauer
31 Kleiner Schuster 3095 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Kleiner Schuster)
Dolomites de Sest 0,2 km
→ Dreischusterspitze
145 m
↓ Scharte zur Dreischusterspitze
1881
R. von Lengenfeld & A. Dimai
32 Zwölferkofel 3094 Südtirol/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Zwölferkofel)
Dolomites de Sest 6,2 km
→ Kleiner Schuster
713 m
↓ Innichriedl
28 setëmber 1874
Hans & Michel Innerkofler
33 Elferkofel 3092 Südtirol/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Elferkofel)
Dolomites de Sest 2,4 km
→ Zwölferkofel
661 m
↓ Giralbajoch
1878
Michel Innerkofler
34 Ciampanil Innerkofler 3081 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Ciampanil Innerkofler)
Grupa dl Saslonch 0,2 km
→ Sas da Duman
133 m
↓ Sciorta al Sas da Duman
1880
Michel Innerkofler
35 Langkofeleck 3081 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Langkofeleck)
Grupa dl Saslonch 0,35 km
→ Saslonch
48 m
↓ Sciorta dl Saslonch
1896
Ludwig Purtscheller
36 Monte Serauta 3069 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Monte Serauta)
Grupa de la Marmolada 0,1 km
→ Piza Ombreta
45 m
↓ Sciorta ala Piza Ombreta
37 Piz Cunturines 3064 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piz Cunturines)
Fanes 6,6 km
→ Tofana Dedite
907 m
↓ Tagedajoch
1880
Albrecht Grünwald & Santo Siorpaes
38 Sasso Vernale 3058 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Sasso Vernale)
Grupa de la Marmolada 1,7 km
→ Piza Penia
356 m
↓ Passo Ombretta
1878
Gottfried Merzbacher, Cesare Tomé, Giorgio Bernard & Giovanni Battista Bernard
39 Piz Lavarela 3055 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piz Lavarela)
Fanes 1,1 km
→ Piz Cunturines
170 m
↓ Lavarelascharte
ciaciadëures dl post
40 Cima del Focobon 3054 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima del Focobon)
Pale di San Martino 1,11 km
→ Cima dei Bureloni
250 m
↓ Passo delle Farangole
1887
Giorgio Bernard & G. d’Anna
41 Campanile di Val Strut 3049 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima del Focobon)
Pale di San Martino 0,25 km
→ Cima dei Bureloni
70 m
↓ Scharte zur Cima dei Bureloni
1897
F. Oss Mazzurana, W. Theel, Giuseppe Zecchini & G. Faoro
42 Hochbrunnerschneid 3046 Südtirol/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Hochbrunnerschneid)
Dolomites de Sest 1,22 km
→ Elferkofel
175 m
↓  Scharte zum Zsigmondykopf
1874
Santo Siorpaes & Maurice Holzmann
43 Cima Mandron 3040 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima Mandron)
Grupa dl Brenta 0,25 km
→ Cima Brenta
90 m
↓ Scharte zur Cima Brenta
1886
Ludwig Purtscheller, Karl Schulz, J. Reichl & A. Dallagiacoma
44 Cima de Toni 3040 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima de Toni)
El Zuìta 0,1
→ Pitla Zuìta
50
↓ Sciorta ala Pitla Zuìta
1932
G. Zorzi & P. Marchiorello
45 Cima di Val Grande 3038 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima di Val Grande)
Pale di San Martino 0,12 km
→ Cima dei Bureloni
116 m
↓ Scharte zur Cima dei Bureloni
1899
Giuseppe Zecchini & Thomas Oberwalder
46 Piz Serauta 3035 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Piz Serauta)
Grupa de la Marmolada 0,28 km
→ Monte Serauta
102 m
↓ Scharte zum Monte Serauta
5 setëmber 1913
Arturo Andreoletti, G. Pasquali & Francesco Jori
47 Campanile Kiene I 3030 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Campanile Kiene I)
Grupa dl Brenta 0,08 km
→ Cima Brenta
30 m
↓ Scharte zur Cima Brenta
1934
G. Graffer & M. Pilati
48 Croda Antonio Berti 3029 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Croda Antonio Berti)
Dolomites de Sest 0,37 km
→ Zwölferkofel
115 m
↓ Scharte zum Zwölferkofel
1887
Georg Winkler & R. H. Schmidt
49 Sas dales Diesc 3026 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Sas dales Diesc)
Fanes 4,2 km
→ Piz Lavarela
493 m
↓ Lavarela-Sattel
1887
Anton Posselt Czorich, F. Gerstäcker, A. Ploner & J. Miribung
50 Furchëta 3025 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Furchëta)
Odles 10 km
→ Saslonch
904 m
↓ Jëuf de Frea
1870
Johann Baptist Vinatzer senior
51 Sas Rigais 3025 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Sas Rigais)
Odles 9,5 km
→ Saslonch
904 m
↓ Jëuf de Freah
vor 1878
ciaciadëures dl post
52 Spalla Est (Pelf) 3024 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Spalla Est)
Pelf 0,55 km
→ Pelf
26 m
↓ Sciorta al Pelf
53 Cima Bassa d’Ambiéz 3017 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima Bassa d’Ambiéz)
Grupa dl Brenta 0,07 km
→ Cima d’Ambiéz
60 m
↓ Scharte zur Cima d’Ambiéz
1926
G. Chiesi, M. Chiesi, S. Chiesi & V. Graziadei
54 Torre di Brenta 3014 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Torre di Brenta)
Grupa dl Brenta 1,24 km
→ Cima Brenta
285 m
↓ Bocca di Molveno
24 juni 1882
Edward Theodore Compton & Matteo Nicolussi
55 Cima Ombretta Orientale 3011 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima Ombretta Orientale)
Grupa de la Marmolada 0,66 km
→ Sasso Vernale
55 m
↓ Scharte zum Sasso Vernale
1893
Oscar Schuster, H. Meinow, G. Unterwurzbacher & Luigi Bernard
56 L'Om 3010 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (L'Om)
Grupa de la Marmolada 2,8 km
→ Sasso Vernale
327 m
↓ Passo delle Cirelle
1879
Gottfried Merzbacher, Santo Siorpaes, Cesare Tomé & B. Bernard
57 Pitla Furchëta 3010 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Pitla Furchëta)
Odles 0,05 km
→ Furchëta
48 m
↓ Sciorta ala Furchëta
1886
Ludwig Purtscheller & Johann Baptist Vinatzer senior
58 Sasso di Valfredda 3009 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Sasso di Valfredda)
Grupa de la Marmolada 0,9 km
→ Sasso Vernale
173 m
↓ Forcella del Bachet
21 lugio 1882
Gottfried Merzbacher & Giorgio Bernard
59 Cristallino d’Ampezzo 3008 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cristallino d’Ampezzo)
Grupa dl Cristallo 0,3 km
→ Cima di Mezzo
90 m
↓ Forcella Staunies
1886
Michel Innerkofler & A. Angerer
60 Tre Sorelle 3005 Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Tre Sorelle)
Sorapis 1,48 km
→ Monti della Caccia Grande
210 m
↓ Forcella della Caccia Grande
ciaciadëures dl post
61 Kesselkogel 3004 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Kesselkogel)
Rosengartengruppe 7,7 km
→ Ciampanil Innerkofler
836 m
↓ Mahlknechtjoch
31 agost 1872
C. Comyns Tucker, T. H. Carson & L. Bernard
62 Spallone dei Massodi 3004 Trentin
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Spallone dei Massodi)
Grupa dl Brenta 0,35 km
→ Cima Brenta
40 m
↓ Scharte zur Cima Brenta
63 Cima di Campido 3001 Trentin/Belum
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Cima di Campido)
Pale di San Martino 0,3 km
→ Cima del Focobon
169 m
↓ Scharte zur Cima dei Bureloni
1899
L. W. Brodie & Giuseppe Zecchini
64 Zahnkofel 3000 Südtirol
46°36′47″N 12°09′47″E / 46.61306°N 12.16306°E / 46.61306; 12.16306 (Zahnkofel)
Grupa dl Saslonch 0,26 km
→ Ciampanil Innerkofler
228 m
↓ Zahnkofelscharte
28 juni 1889
Luigi Bernard

Galaria dales fotografies 1

[mudé | muda l codesc]

Galaria dales fotografies 2

[mudé | muda l codesc]

Galaria dales fotografies 3

[mudé | muda l codesc]

Plates cunliedes

[mudé | muda l codesc]
  1. ↑ "Dolomiti, le montagne rosa". italia.it (per talian). Archivià da l uriginel ai 2021-11-29. Trat ite ai 2023-08-28.
  2. ↑ Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14
  3. ↑ Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 15
  4. ↑ Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 15
  5. ↑ The Dolomites-UNESCO World Heritage, su whc.unesco.org
  6. ↑ "Parch natural Pöz -Odles". Archivià da l uriginel ai 2019-04-08. Trat ite ai 2019-11-27.
  7. 1 2 Bei zu kleinem Kartenmaßstab der analogen Karten, eine der folgenden drei amtlichen Web GIS-Applikationen:
  8. 1 2 Wanderkarten: Messung bzw. Berechnung in diversen Blättern von Kompass und Freytag & Berndt
  9. ↑ Richard Goedeke; Hans Kammerer (1993). 3000er der Dolomiten. Die Normalwege (per todësch). Minca: J. Berg Verlag. ISBN 3-7634-1077-5.