Odles

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Articul per Ladin Gherdëina
Odles
Piza
Dimenscions
Geografia
Geologia
Cherta de localisazion: Südtirol
Odles
Odles
Odles (Südtirol)


Les Odles é na grupa de crëps dles Dolomites che adöm cun la grupa de Pöz, l Pütia y les Odles de Funes tol ite la maiú pert dl raiun dl Parch natural Pöz-Odles.

Planta dla Odles te n dessëni de Emil Terschak dl 1896.
Planta dla Odles te n dessëni de Emil Terschak dl 1896[1].

Geografia[mudé | muda l codesc]

La Odles ie sciche n piene de pizes danter Funes y la Val Badia a nord y Gherdëina cun l chemun de Santa Cristina a sud. Japè dla Odles dl viëres de sud iel la mont de Mastlé y la pastura de Ncisles. La masra pizes ie l Sas Rigais aut 3025 m.s.l.m. y la Furchëta unfat auta.

A urient ie la Odles despartides dala grupa dl Puez tres la Gran Roa, la Furcela dla Roa y Forces de Siëles. A uzidënt fina la Odles cun la Secëda. A sud ie la montes Ncisles y Mastlé a nord-urient ie la Odles despartides dala Grupa dl Putia da la Val de Longiarù y la Furcela de Munt de Furćia. A nord dla Fermedes ie la Mont Gsnaghen.

Tla grupa dla Odles ie a uzidënt la Fermedes, spartides tres la Furcela de Mezdi dal Sas Rigais y l'autra pizes.

Fermedes[mudé | muda l codesc]

La Fermedes scumencia dala Secëda cun la Furcela de Pana (2447 m.s.l.m.) a uzidënt. La Fermeda Dessot (2590 m.s.l.m.) y la Fermeda Dessëura (2630 m.s.l.m.) ie dites nce Peles de Fermeda. I crëps va inant cun la pitla Fermeda (2814 m.s.l.m.) , y la Gran Fermeda (2873 m.s.l.m), la Tor o Ciampanil de Funes (2834 m.s.l.m) n pue plu a nord, la Odla de Ncisles (2780  m.s.l.m.) plu a sud, la Gran Odla (2832 m.s.l.m.), la Odla de Funes (2800 m.s.l.m.) plu a nord y l Sas de Mesdì (2762 m.s.l.m.) cun a nord l Cumedel (2755 m.s.l.m.). Danter la Gran Fermeda y la Odla de Ncisles ie la Furcela de Funes. Danter la Odla de Ncisles y la Gran Odla ie la Furcela de Ncisles. Danter la Odla de Funes y l Sas de Mesdì ie na furcela bela ërta tlameda Furcela dl'Odles.

Sas Rigais[mudé | muda l codesc]

A urient dla Furcela de Mesdì ie l Sas Rigais, la Val dala Salieries cun la Gran Furchëta (3025 m.s.l.m.) y Pitla Furchëta (2975 m.s.l.m.), la Porta y l Sas dla Porta (2967 m.s.l.m.). La Mont dal Ega fina a nord cun la doi pizes Odla de Valdusa (2936 m.s.l.m.) y Sas dal Ega (2924 m.s.l.m.), a urient la Cresta de Longiarù y la Cansles (2787 m.s.l.m.). Danter la Cresta de Longiarù y la Cansles ie la Furcela dal Ega. Japé dl Sas dla Porta ie l Col dala Crëusc cun na crëusc dl tëmp. L'ultima piza a nord ie la Tor de Longiarù

La Val dala Saliëries ie cunesciuda per la liejënda de Karl Felix Wolff[2][3].

Marca[mudé | muda l codesc]

L ann 2015 à la postes talianes dat ora na marca cun n dessëni dla Odles de Anna Maria Maresca[4]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Emil Terschak: Illustrierter Führer durch die Grödener Dolomiten. Fischer & Bröckelmann, Berlin 1896. pl. 14.
  2. "Liejënda de Karl Felix Wolf tl Brennerarchiv". Archivià da l uriginel ai 2023-03-24. Trat ite ai 2023-03-24.
  3. Josef Kostner: Da Cuecenes nfin Ncisles. Calënder de Gherdëina 1967, pl. 43-45.
  4. Pauli Senoner: Gherdëina tla filatelia dal 1962 al 2017. Calënder de Gherdëina 2019, pl. 151.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

Cëla nce[mudé | muda l codesc]

Furchëta

Sas Rigais

Gran Fermeda

Gran Odla

Sas de Porta

Sas da l'Ega

Sas de Mesdì