Mastlé

Da Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Articul per Ladin Gherdëina Val Gardena dall'alto.JPG


Mastlé d'inviern.
La mont de Mastlé d'instà

Mastlé ie na mont te Gherdëina tl Chemun de Santa Cristina. Per tudësch ti dijun Aschgler Alm.

Posizion[mudé | muda l codesc]

A nord fina la mont cun Secëda, la Furcela de Pana, la Peles Vërdes y la Odles, a urient cunfina la mont de Mastlè cun l mur de Ncisles, la pastura de Ncisles y l Col Raisa y a o uzidënt cun Cuca y Pic.


Na pert dla mont ie tl Parc Naturel Puez-Odles. D'inviern ie Mastlé y Col Raisa na cunesciuda mont da ji cui schi. La majera pert dla mont vën siëda d'instà y scentant la mont de Ncisles ie per la masra pert na pastura. Una dla prima gares de schi de Gherdëina ie states da Cuca ju tl 1908 coche nes conta Luis Trenker

Ntervista de Bruno Moroder dl Radio Ladin de Gherdëina cun Luis Trenker sun Secëda

Monumënc naturei[mudé | muda l codesc]

Sun Mastlé dal cinch monumënc dla natura che ie l Bosch dala Crëusc, che ie l bosch plu aut de lëns de zirm d'Europa y cater lec[1].

Lec da mont y ruves[mudé | muda l codesc]

N dut à la mont undesc pitli lec che ie nasciui tl tëmp dla dlaciazion Würm.

  • Lech da Iman (46° 35′ 45,6″ N, 11° 44′ 35,7″)
  • Lech da Rijeda (46° 35′ 32,4″ N, 11° 44′ 24,5″)
  • Lech Sant (46° 35′ 11,3″ N, 11° 43′ 46,1″)
  • Poza Zentrina oder Lech da Trëbe (46° 35′ 10,5″ N, 11° 43′ 55,3″)
  • Lech da Pertan (46° 35′ 8,4″ N, 11° 44′ 7″)
  • Lech dla Scaies oder Lech dala Scaia (46° 34′ 59,9″ N, 11° 44′ 8,6″)
  • Lech dl Pitl Vedl (46° 35′ 3,9″ N, 11° 44′ 7,7″)
  • Lech Fosch (46° 34′ 57,7″ N, 11° 44′ 11,5″)
  • Lech dl Grand Iacun (46° 35′ 1,1″ N, 11° 44′ 11,9″)
  • Lech dl Mandl (46° 35′ 6″ N, 11° 44′ 21,9″)
  • Lech Sot (46° 34′ 51,8″ N, 11° 44′ 6,2″)

L Ruf de Mastlè va tl Ruf de Ncisles che fina tl Derjon.

Fabrighes[mudé | muda l codesc]

La capela de Fermeda cun dovia l Stevia y Muntijela
Giaurida y benediscion dla capela de Mastlé da pert dl digan seniëur Friedrich Moroder.

Per la masra pert iel mediei y tublei ma ncè truepa uties da mont cun ustaries y la stazions dla furnadoies. Una dla puecia fabrighes de sas ie la capela de Fermeda fabricheda tl 1969 y dedicheda a San Elia[2].

Cëla encé[mudé | muda l codesc]

Leteratura[mudé | muda l codesc]

  • Chemun de Santa Cristina – Cherta topografica. Cherta ortofoto cun i toponims ladins. Istitut Ladin Micurà de Rü, Cunsei de furmazion de Santa Cristina, 2005, ISBN 88-8171-064-1.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Josef Kostner, Gilo Prugger: Planta danter i ruves de Cuecenes y Ncisles. Calënder de Gherdëina 1967, Union di Ladins, Urtijëi 1966, S. 93.
  2. F. M. (Friedrich Moroder): La Nueva Capela de Fermeda sun Mastlé. Calënder de Gherdëina 1970, Union di Ladins, Urtijëi 1969, S. 34.