Pic

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Pic
Pic
Pic
Piza
Autëza 2 363 m
Prominënza 200 m
Geografia
Stat Talia
Grupa de crëps Grupa de la Odles
Coordinedes 46°34'50.9"N, 11°43'28.5"E
Cherta de localisazion: Südtirol
Pic


Pic (badiot: Piz) ie n crëp y na mont te la Dolomites che ie aut 2.363 m y pusiziunà a mesa Gherdëina danter i chemuns de Urtijëi y Santa Cristina.

Geografia[mudé | muda l codesc]

Pic dala pert sud-urient udù da Ciampinëi.
Pic dala pert sud-urient udù da Ciampinëi.

Pic ie n crëp a forma de piramida. La pert a uzidënt tl chemun de Urtijëi ie la plu ërta cun saisom la peles de Pic y fina ju cun roes tla Gran Val di Tuei. Da pert de sud iel na gran tëmpla che fina ora tla mont de Sëurasas. Dessot a urient di banc de Sëurasas ie l Sas Pecol cunesciù dai arpizadëures per se alené[1].

Dl viëres de urient ie saisom trëi crëps: Sas dla Crujëta, Sas de Pic y Sas dla Crujëta. Plu in ju, dl viëres sud-urient ie la gran Smueia da Insom. Dl viëres de nord y dl viëres dl jëuf de Cuca va Pic inant tla Cansla dla Ciarità , tla pastures dla Ciarità y dl viëres nord-urient tl Bosch dla Vacëia.

Sun Pic pol suzeder nce de udëi vel catores[2]

Troies[mudé | muda l codesc]

Da Urtijëi mëina l troi N. 6 tres Sacun, Balest, Plan da Roles y Sëurasas sun piza de Pic. Dala piza dl viëres de nord porta l troi N. 6, passan sula Cansla dla Ciarità, sun Cuca y Secëda. Da Santa Cristina sul troi N. 20 fina sun Sëurasas y pona l troi N. 6.

Archeologia[mudé | muda l codesc]

Bele tl instà dl 1978 à Janmatie y Gilo Moroder abinà sun Pic tiera de cultura foscia cun scaies de ceramica. Tl 1984 à Franco Prinoth giatà lessù, daujin ala scultura de lën de Siegfried Moroder, i toc de na pitia urna de ceramica foscia dl Tëmp dl Fier mesan (600-400 dan C.) y na man plëina de osc de tieres brujei. Chësc lascia pensé a na luegia per sacrifizies de cult.[3].

Scultures[mudé | muda l codesc]

Tl 1973 à l scultëur de Urtijëi Siegfried Moroder metù sun Pic l lëur “Ressurezion” brujà dal tëune[4].

Crist dla Cansla dla Ciarità.
Crist dla Cansla dla Ciarità.

Sun la Cansa dla Ciarità, sun la pert a nord de Pic, ie n crist ziplà y metù su da Harald Schmalzl l'ann 1993, benedì l 19 de setëmber dl 1993. La crëusc ie auta 4,60 metri y 1 Crist de zirm ie de 2,10 metri.[5].

Pic ie la sëula luegia te Gherdëina ulache n vëija ju i trëi luesc dla valeda. Per i sessant’ani dia Lia da Mont ie unì metú sun Pic na scultura de Walter Pancheri. L se trata de n ciuch de zirm de Resciesa cun cater reliefs cun i sanc prutetëures di luesc de Gherdëina: S. Durich, S. Cristina y la Madona per Sëlva. Sun una na pert ie mo S. Bernard patron de chi che va da mont su[6].

Levines[mudé | muda l codesc]

Sun Pic ie states ence n valguna tragedies de jëuni ruei sota la levines.

  • Giuani Rifesser da Stufan ie ruà sota na levina a ji via per i Tuei tl 1941[7].

Ai 3 de fauré dl 2013 ie l jëun de 15 ani Manuel Moroder de Urtijëi ruà sota na levina a traversé l parëi de uzidënt de Pic. L ie stat giavà ora dla levina 500 m. plu njù sënza che n l à pedù salvé[8].

Smueies[mudé | muda l codesc]

L inviern 1916/191717 vën cunscidrà danter chëi cun la majera neveres te Gherdëina. Ai 14 de mei dl 1917, da mesa la doi daduman, dessot al crëp de Pic, sot a Piza Cuecena se ova destacà per l prim iede la smueia sot a Pic ju. Doi frabicac y n tublà fova unic suplìi da na smueia de sasc, boa y nëif. La smueia ova suplì defin l frabicat de Domulin ulache l fova cater turnadëces y n mulin sotite, ma per fertuna deguni fova iló a lauré. La smueia fova nce passeda danter cësa y tublà da Insom.

Do che l ova scialdi nevët tl 1950/1951 se destacova la smueia da Insom mo n iede ai 20 de merz dl 1951 n Vënderdi Sant, n pue’ do mesanuet. L ruf de sasc, mauta y dlacions se muvova inant mé plan, cun gran gran forza zaròvel pea dut cie che ti stajova te mespies. N Sada Santa univa po l ruf de sasc da La Longia or. Mauta y dlacions se muvova inant mé plan ma cun gran gran forza zaròvi pea dut[9][10][11].

Curiosum[mudé | muda l codesc]

Pic vën numinà tla ciantia “Gherdëina Gherdëina” de Leo Runggaldier che ie urmei deventeda “inn de Gherdëina”.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Walter Prinoth: Cumpanies de corda che ne ie nia plu. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 133.
  2. K.L. (Kostner Luis): Ann de ciacia 1956/57. Calënder de Gherdëina 1958. pl. 90.
  3. Reimo Lunz: Storia dla scuviertes archeologiches te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 42.
  4. Siegfried Moroder, scultëur y artist1911 - 1989. Calënder de Gherdëina 1991, 55.
  5. Karlheinz Mureda: Crist sun piza dl pra dla Ciarità. Calënder de Gherdëina 1994, pl. 44-45.
  6. Sofia Stuflesser y Claudia Urthaler: Cronica 2014-2015. Calënder de Gherdëina 2016 pl. 255.
  7. Runggaldier: N Lecort a bera Batista Vinatzer de Val. Calënder de Gherdëina 1995,pl. 109.
  8. Aaron Moroder: Manuel Moroder, n lecort. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 205-206.
  9. L vën la levina. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 66-73, foto sun plata 64.
  10. Sabine Piazza, traduzion Milva Mussner: La smueies da Insom dl 1917 y 1951 Calënder de Gherdëina 2018, pl. 127-135.
  11. Demetz: La smueia da Insom (poejia). Calënder de Gherdëina 1957, pl. 72.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Josef Kostner, Gilo Prugger: Planta danter i ruves de Cuecenes y Ncisles. Calënder de Gherdëina 1967, Union di Ladins, Urtijëi 1966, p. 93.
  • Sabine Piazza: 1917 - La smueia da Insom. Die Mure von Insom. La frana da Insom. S. Cristina : Cunsëi de furmazion de S. Cristina, 2017.
  • Edgar Moroder: Njonta al liber "Die Moroder" 1980. Moroderfamily.com pdf online, pl. 128-130
  • Herwig Prinoth: Ciuldì ieles’a perdrët unides ju la smueies de Pic?- La smueies da Insom dl 1917 y 1951. Calënder de Gherdëina 2018, pl. 127.
  • Sofia Stuflesser: La ciantia “Gherdëina Gherdëina” de Leo Runggaldier da Furdenan. Calënder de Gherdëina 2019, 113-116.