Cuecenes
| Articul per Ladin Gherdëina | 
|
Cuecenes ie na na pitla mont tl chemun de Urtijëi danter ca. 1800 m. y 2150 m. de autëza tl Parch naturel Puez-Odles.
Geografia
[mudé | muda l codesc]
Cuecenes ie na mont n pert curida da bosch y n pert sënza vegetazion cun na tiëra bela cuecena che ti da l'inuem. Cuecenes fej pert dla pastura de Resciesa. Da pert dl nord cunfina Cuecenes cun l gran pra de Scienboden y plu a urient cun i Ëures de Bredles y la mont de Bredles, a urient cun Sciadules sota al crëp de Secëda, a sud va l bosch de Cuecenes ert su y cunfina cun l Pra Turond y a sud-uzidënt cunfina Cuecenes cun l Fussel de Grialëces y fina ora ti Strënc y i Plans da Fëur[1]. La pert plu inora de Cuecenes ie l Pitl Plan de Cuecenes per la majera pert curì da bosch y la pert plu inite sënza vegetazion ie l Gran Plan de Cuecenes. Te Cuecenes nasc l Ruf de Cuecenes sot al Pitl Plan.]] che fina tl Ruf de Val D'Ana adum cun l Ruf de Sciadules daujin a Pincan.
Geologia
[mudé | muda l codesc]
Dal pont de ududa geologich ie Cuecenes per la majera pert sas da sablon (arenaria) de Gherdëina. Cuecenes ie rica de curëc che ie da udëi nce tl Museum Gherdëina. Te Cuecenes iel da udëi na furmazion geologica tipica l Ciampanil de Cuecenes.
L'artist de Urtijëi Egon Rusina Moroder à vivù d'instà tl Pitl Plan de Cuecenes per 31 ani[2].
Bibliografia
[mudé | muda l codesc]- C.M. (Christian Moroder): Resciesa. Calënder de Gherdëina 1960, pl. 55-56.
- Giovanni Carrier: Legni fossili del permiano medio delle Cuecenes Presso Ortisei (Val Gardena). Universitá di Ferrara 1964.
Notes
[mudé | muda l codesc]- ↑ (Josef Kostner): Planta de Resciesa. Calënder de Gherdëina 1960, Urtijëi 1959, pl. 111.
- ↑ Il pittore nel bosco su Südtirol info.