Egon Rusina Moroder

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

Egon Rusina Moroder (* 15 de lugio 1949 a Urtijëi, Gherdëina) ie n artist ladin, mut de Paula Grossrubatscher y de Alex Moroder. Si nëinesc fova da pert dl pere Adele Moroder y Ludwig Moroder, da pert de si loma Marianna Kostner y Josef Grossrubatscher. Ël vif cun si fëna Edith y si muta Medea tla Cësa Rusina a Urtijëi.

Depënt de Egon Moroder dala serie "Samsara Niflheim" - gouache sun papier

Doche Egon ova finà la scola media a Urtijëi, iel jit tla scola d'Ert a Urtijëi, ulache si professores fova danter autri Markus Vallazza y Luis Piazza. D'instà jivel sciche lerner a ziplé tla berstot da Doss a Urtijëi cun l moaster Heindl Moroder. Ti ani 1967-1969 iel stat tl Istituto d'Arte de Firenze, ulache l à giatà l titul de maestro d'arte. Te chëi ani al fat pea cun l muvimënt di studënc y à svilupà n sterch sentimënt politich-soziel[1].

Dal 1969 al 1973 al ensenià ert tla scola mesana de Persenon. Te chëi tëmpes al laurà truep per la Circolo Lia mostra d'ert a Urtijëi cun mostres sperimenteles, installazions, sciche la mostra MAMALEEG cun ert cinetica y mujiga eletronica, mudan, adum cun autri, encë l'urientamënt culturel dla lia. Te chëi ani se à l'artist truep dedicà ala satira dla politica chemunela y dl Südtirol cun la publicazion de n liber cun Markus Schenk y truepes cuiërtli dla plata FF de Bulsan tla Usc di Ladins, Alto Adige, Skolast.

L majer contribut te chëi ani ala politica y cultura locala ie stata la publicazion dl L Brunsin na plata satirica de Gherdëina publicheda per n valgun ani a Urtijëi.

Cësa, montes y cësa de becaria[mudé | muda l codesc]

Prima plata de Egon Moroder dl liber Stories de si lava Adele Moroder

Dal 1975 al 1979 a Egon laurà truep sul tema cërn, sanch y osc, vita y mort cun pitures fates cul sanch de tieres tëuc via y depëntes cun penel ma ncé cun i dëic.

La gran fertuna de Albrecht Dührer à inspirà Egon a n auter ziclus de pitures strambes.

Realism critich[mudé | muda l codesc]

Truepes ie states la manifestazions d'ert adum cun autri cumpani artistc ulache Egon à fat pea. Chëstes ie states a Bulsan (Pavilion De Fleur), Maran (Galaria dl Chemun ) y Persenon (Palais Palfi) ma si lëures ie unì mustrei ncé a Viena (Bevilacqua La Masa), Unieja y Milan.

Te na mostra coletiva tl ciastel Prösels ie stata trata te ciulé na si instalazion critica sul brujamënt dla stries. Per na instalazion video ie Rusina ncé stat acusà sun suneria de ufënder la religion y de oscenità ma l ie pona unì detlarà inuzënt dal giudesc.

Chertes da carté[mudé | muda l codesc]

La chertes da batadù cun caricatures de ëiles y uemes dla politica o cunesciui deseniëdes da Egon Rusina à abu n gran suzes encé ora de Gherdëina. Tl 1997 al publicà n liber cun plu de 80 caricatures. Tl 2002 à Rusina da ora na nueva edizion de chertes da batadù cun figures me de ëiles[2].

Pitura dl ciclus "Dornrößchen" (1986-1993)

Per l prim iëde mostra Egon si pitures dla montes tl 1991 y tl 1994 L rehl blanch.

Tl 1999 à Rusina metù ora tla Forum a Maran la serie Nemesis.

Cuer de sas - Heart of stone[mudé | muda l codesc]

Dai ani 2000 mpò a Egon scumenciá a depënjer scialdi me montes y crëpes y à fat n gran ziclus sula Mont de Resciesa d'inviërn y d'instà. A duta chësta pitures aà Egon ulù dé l inuem Cuer de sas.

Mostres[mudé | muda l codesc]

Mostra Ghialar tl Istitut Ladin Micurá de Rü tl 2016.
  • Tl 1993 ie stat presentà al publich tl Museum de Tluses l ziclus erotich Dornröschen.
  • I crëps ie deventei cërn A St. Magdalena te Funes. Mostra presenteda dal assessëur dla cultura de Südtirol Bruno Hosp.
  • Mostra de caricatures politiches a Bulsan, Sterzing y Vilpian ti ani 1995-1997.
  • Tla vedla galaria dla Ferata de Gherdëina a Urtijëi a Egon mustrà l ziclus Resoluzion tl tunel tl an 2000.
  • 2002 tl Circolo di Urtijëi l temaLa mont de Secëda.
  • Tl 2002 al fat pea ala collettiva Bella vista. Visioni della montagna da Segantini a Weinberger, tenida a Maran[3].
  • La creazion Aura in Aere ie stata mustreda tl Grand Hotel Toblach tl 2007.
  • L Museum Ladin Ćiastel de Tor àl mustrà i cicles Samsara-Niflheim y Uet ghiël.
  • Tl 2010 a Persenon la mostra Der absolute Schlaf.
  • Tl 2016 tl Istitut Ladin Micurá de Rü Ghialar.

Films[mudé | muda l codesc]

  • Traudi Messini: Purismus – der Maler Egon Rusina. Rai Sender Bozen 2000.
  • Hans-Dieter Hartl, Helmuth Lechthaler: Rund um die Sella. Bayerischer Rundfunk 2008.
  • Karl Prossliner: Egon Rusina - Die Ahnung vom unendlich leeren Raum. 22. Filmfestival internationale Graz. [4].
  • Elia Romanelli: Len. Pensieri e storie di tre artisti gardenesi, Studio Liz, Provincia Autonoma di Bolzano, Rai Bolzano. Chësc film à venciù l pest sciche miëur film sul'ert al "Asolo Film Festival".[5]
  • Caitlin Arnould: The Artist of the Goats // Der Künstler der Ziege Film sun Youtube.

Publicazions[mudé | muda l codesc]

  • Schenk Markus Mec e Egon Moroder Rusina. Caricatures de Mec y Egon Rusina. L Brunsin. Urtijëi 1986.
  • Egon Moroder-Rusina. Libertà d'espressione vigilata e condizionata nella creatvità delle arti visive ladina. Da Atti del convegno europeo Innovazione nella tradizione, de Nereo Perini, Udine 1991.
  • Kunstschaffen in Ladinien, te Sturzflüge die Kulturzeitschrift, an 12 N. 40/41. Südtiroler Autorenverieinigung y Südtiroler Kulturzentrum 1994.
  • Viecherei. Eine Sammlung von Cartoons und Karikaturen. Egon Moroder Rusina. Südtiroler Wochenzeitschrift „FF“, Bulsan, 1997.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Giorgio Di Genova: Storia dell'arte italiana del '900, Generazione anni Quaranta, Tomo II, Bora 2009. pl. 750. ISBN 978-88-88600-54-3.
  2. Alto Adige 22 nuvëmber 2009.
  3. Bella vista 14 novembre 2002
  4. "Film: Egon Rusina - Die Ahnung vom unendlich leeren Raum ". Archivià da l uriginel ai 2021-11-28. Trat ite ai 2021-04-06.
  5. Migliore film d'arte all'"Asolo Film Festival"