Markus Vallazza

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Markus Vallazza
Nasciù/da 8 de agost 1936 a Urtijëi
Mort/a 21 de auril 2019 a Bulsan
Cunesciù/da per pitures, grafica
Operes cunesciudes Ilustrazions dla Divina Commedia
Fëna Mariechen (Annemarie) Höglinger

Markus Vallazza (* 8 de agost 1936 a Urtijëi; † 21 de auril 2019 a Bulsan[1]) fova n depenjadëur, grafiker, ilustradëur y scritëur de Gherdëina .

Vita[mudé | muda l codesc]

Do vester stat tl seminar Johanneum a Dorf Tirol per doi ani al scumencià a ziplé y dessenië auteresc per la dliejes. Tl agost dl 1954 a Markus Vallazza cun autri 12 artisc de Urtijëi fat pea cun la "Grupa di trëdesc". Dal 1956 al 1957 iel stat tl Istituto d’Arte de Porta Romana a Firenze cun Renzo Grazzini. Ti ani 1960 y 1961 iel stat giut a Paris ulache l à cunesciù l scultëur Alberto Giacometti.

Dal 1961 al 1971 al nsenià ert tla scola mesana y pona tla Scola d'Ert a Urtijëi.

Tl 1964 se al njenià na drucaria per fé stampes. Ti ani 1960 y 1970 al nce publicà truepa poesies te plates dl Südtirol y Nordtirol.

Dal 1970 al 1975 iel stat cumëmber dla "Wiener Secession".

Tl 1976 iel stat fundadëur adum cun Hans Wielander, l scultëur Michael Höllrigl y d’autri dla plata Arunda.

Vallazza à vivù scialdi a Paris, Salzburg (dal 1976 al 1980), Viena, Augsburg y Berlin (dal 1980 al 1982) y jiva truep de viac nce tla Ruscia, ti USA, tl Canada, Egit y Israel. Ti ultimi ani a Bulsan. A London ie Markus Vallazza jit a crì Henry Moore.

Canche Markus Vallazza vivova te Gherdëina ovel la berstot cun la gran drucaria per stampes tl vedl tublà da Mauritz. N si gran amich fova l scritëur y depenjadëur Franz Josef Noflaner che ti stajova nce scialdi da model. N auter si amich fova l scritëur Norbert Conrad Kaser.

Tl 1992 al publicà ilustrazions per la 13 liejëndes "Frauen aus Fanis" (Ëiles de Fanes) de Anita Pichler[2].

Aldò de Peter Bloch ie Vallazza da cunscidré danter i miëures desseniadëures dl'ert europea dal di da ncuei[3].

Mostres[mudé | muda l codesc]

Dal 1962 à Markus Vallazza metù ora te truepa mostres a Berlin, Dispruch, Leipzig, Maran, Ravenna, Salzburg, Viena y danter chëstes III. Internationale der Zeichnung Darmstadt, Sammlung Essl Klosterneuburg, Villa Stuck Minca, Haus der Kunst Minca, Art Tirol Washington, X. Quadriennale Roma, Albertina Viena.

Lëures[mudé | muda l codesc]

Si lëures fova scialdi metui adum te mapes su un n tema. Danter chisc: Giacomo Casanova, La Divina Commedia de Dante, Horaz, Karl Kraus Friederike Mayröcker, Friedrich Nietzsche, Oswald von Wolkenstein[4], Ovid, Edgar Allan Poe, Arthur Rimbaud y la liejëndes dla Dolomites.

Uneranzes[mudé | muda l codesc]

  • 1972 a Viena l pest "Theodor Körner Preis"[5].
  • 1990: Cavaliere dla Republica Taliana.
  • 1998: Sëni d unëur dl Tirol [6].
  • 2010: Pest Walther-von-der-Vogelweide[7].
  • 2017: Zitadin d'unëur dla Università de Dispruch.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Biografie plata web de Markus Vallazza
  2. In memoriam Anita Pichler, Die neue Südtiroler Tageszeitung 15 de lugio 2021.
  3. Ankauf von Vor- und Nachlässen, Vorlass Markus Vallazza. Südtiroler Landesverwaltung, Kunst und Kultur
  4. J.K. (trtaduzion de Josef Kostner): Artistc de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1974, pl. 32-33 (scrit de Markus Vallazza).
  5. Bruno Moroder: Cronica 1972 Calënder de Gherdëina 1974, pl. 122.
  6. Cronica 1998. Calënder de Gherdëina 1999 pl. 175.
  7. Raimund Großrubatscher: Cronica 2009-2010. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 264.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

Saskia Vallazza, trad. Sofia Stuflesser: Lecurdanza de Markus Vallazza. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 278-281.

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]