Vai al contenuto

Fussel de Grialëces

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Fussel de Grialëces
La śèra nr. 13 fata su tl 1800 y dertureda dan puec ani
Raion
Stat Talia
RaionSüdtirolSüdtirol Südtirol
Carateristiches natureles
FuntanaScienboden, Ëures de Bredles
postResciesa Dedite, Urtijëi, Südtirol, Talia
coordinedes46°36′38″N 11°43′10″E / 46.61056°N 11.71944°E / 46.61056; 11.71944
autëza2 200 m
BociaRuf de Cuecenes
postCiaucëia de Cuecenes
coordinedes46°36′0″N 11°42′24″E / 46.60000°N 11.70667°E / 46.60000; 11.70667

L Fussel de Grialëces ie n fussel tl bosch de Resciesa tl Parch natural Puezz-Odles.

L fussel nasc da trëi funtanes tla vaves dl Scienboden sun Resciesa Dedite a 2200 metri de autëza y di Ëures de Bredles.

Dut l fussel regor te na cuntreda de pastura cun lëns de zirm y de pëc y ulache nen ie deguna cëses y degun fabricac. L fonz dl fussel ie scialdi fat de arenaria de Gherdëina y de plates de porfir.

Bele tla prima metà dl 1800 per ti smurzé ju l sgors iel stat fac 13 śères cun sas de porfir saurì da giaté iló y te vel luesc ie ncé da les pertes unì metui su bercies fates cun trames y purons de porfir per tenì su l'ega. L fussel de Grialëces fina tl Ruf de Cuecenes nia dalonc dala ciaucea de Cuecenes. L Ruf de Cuecenes fina po tl Ruf de Val d'Ana.

Referënzes

[mudé | muda l codesc]
  • Frieda Piazza: Ruf de Grialëces, ncueicundi, tanc, ora de chëi de Sant'Ana - Ch’l Piz y chëi dal ciaval, ti sà pà mo nëut?. Calënder de Gherdëina 1993, pl. 143-149.
  • Anonym (Josef Kostner): Planta de Resciesa. Calënder de Gherdëina 1960, pl. 111.

Cëla nce

[mudé | muda l codesc]


 
Ruves de Gherdëina

Ciavazes  Cudan  Cunfin  Cuecenes (Sëlva)  Cuecenes (Urtijëi)  Derjon  Dumat  Frea  Grialëces  Iender  Ncisles  Pilon  Strënc/Ampezzan  Val  Val d'Ana  Val Pudra  Vallongia