Moena

Da Wikipedia
Articul por Ladin Fascian
Moena
Panorama del comun de Moena
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia Trentin Trentin
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes 46°22'36.5725"N, 11°39'33.6640"E
Autëza 1 148 m
Spersa 82,6 km² [1]
Populazion 2 563 ab. (1 jené 2023) [2]
Densità 31 ab./km²
Frazions L Forn, Sòrt, Someda, Penìa, Medil, Pecé
Auter
Codesc de la posta 38035
Prefis dl telefon 0462
Codesc ISTAT 022118
Plata internet www.comune.moena.tn.it
Cherta
Cherta de {{{Inom}}}
Cherta de {{{Inom}}}

Moena l'é n comun[3] de la Val de Fascia te la provinzia autonoma de Trent che ai 1 jené 2023 cumpeida 2 563[2] abitanc. L'é a 1.184 m s.l.m. e chiò l Ruf de Costalongia e chel de Sèn Pelegrin se peta te la Veisc.

Moena, zenter cognosciù zacan co l'inom Mojena, che vegn cà dal latin mollis che vel dir "teren tumech o paluf", l'é l prum paìsc che fèsc pèrt del Comun general de Fascia che se scontra a jir su per la val, e enceben che dal pont de veduda linguistich l fae pèrt de la area ladina, l fèsc pèrt ence, jà dal XII secol inant, de la Magnifica Comunità de Fiem.

Architetura[mudé | muda l codesc]

L frabicat più veie de dut l paìsc fazile l'é la gejia de Sèn Borcan (fata su presciapech del 1025), sènt patron di boschieres. Sie celor de legn l'é dassen n muie bel e tegnù sù tras ot pilèstres orné con fegures de om; de gran valuta ence i depenc a fresch, de la fin del catercent, e i chèdres. La gejia de Sèn Borcan l'é stat la pruma Curazìa de Moena enscin al 1164, canche l'é stat sagrà dal Prinz Piscop de Trent Adalpreto II la gejia de Sèn Vile, sènt parton de ades del paìsc. Daìte se pel veder sacotenc lurieres del pitor da Moena Valentino Rovisi (1715–1783), arlef de Tiepolo a Unejia. Paa la speisa jir a veder, enlongiajù l ruf de Costalongia, la pìcola gejia dedidèda a la Madona di set dolores cognosciuda ence co l'inom "La Madonnina" (1713).

Gejia de Sèn Vile

Ciantons tipics e carateristics de Moena l’é "Ciajeole" (l cianton originèl del paìsc), "Pecé" e "Turchia" (sie inom no à nia a che veder col paìsc del Medio Orient, ma piutost revèrda i torcoi duré chisc egn per sporjer la atività artejanèla).

Frazions[mudé | muda l codesc]

La frazion de Sòrt (1.256 m s.l.m.), dal latin sortis teren de la frazion, la é dalonc 1 km da Moena. Sia picola gejia, col ciampanil a cigola, la é dedichèda al sènt patron Sèn Josef. Daìte se pel veder i depenc a fresch de Rovisi.

Someda (1.265 m s.l.m.) l'é la frazion più veia de Moena e ence chesta la é dalonc 1 km. Sie inom l vegn cà da doi paroles fascènes "so" o "sot" e "Meda", inom da mont. Someda la é loghèda te na zis bela posizion, da olache se pel se goder l panoram envers l Latemar e l grop del Ciadenac. La gejia, fata sù presciapech del 1530, la é dedichèda ai sènc Fabian, Bastian e Roch, che i é stac depenc dal pitor Rovisi da Moena su la pèla.

L Forn (1.168 m s.l.m.) dal latin furnus (forn, ciaciaa) l'é la frazion più a sud de Moena, che se scontra vegnan da Pardac sù. La é dalenc 4 km e chiò se rejona fiamac. La gejia la é dedichèda a Sèn Lazer. A L Forn l’é nasciù, del 1788, l botanich de gran nonzech Francesco Facchini, che l’é mort a Vich del 1852. Da la frazion de L Forn se pel ruèr te lesc zis carateristics desche Medil (1.636 m s.l.m.) e Penìa (1.468 m s.l.m.).

Lengac e dialec[mudé | muda l codesc]

A Moena vegn rejonà l moenat, un de la trei varietèdes ladines de Fascia. Al Forn e a Medil se rejona dialet fiamac, sche a Pardac.

Zensiment Popolazion Ladins No ladins % ladins Fontèna
2001 2602 1967 635 75,6% [4]
2011 2690 2126 564 79,0% [4]
2021 2682 1364 1318 50,9% [5]

Wikisource[mudé | muda l codesc]

L Viva de la Sagra de Moena e la critica del preve de Valentin contra la cianzon fata dal preve de Sepon en ocajion del posses de don Valentin Partel che à tout de la Pieif de Fascia l dì de Sèn Jan de Jugn del 1856. <

En azident
Olache ence a Moena
Se fasc festa piena
En onor de sèn Vile de Trent

En calonia de Moena a desch
Se rejonaa ora per talian
Ora valch per todesch
E ora ence per fascian

Canche n pech da vin
Co la taza te man
Algegher e san
Disc don Valentin.

Viva de Ciavaleis l decan
Benscì de ment
Trop potent
Ma de statura no giusta gran

Viva l nef decan de Fascia
Con bandiere e confalogn
Con trombete e tamburogn
Per El i se à levà en massa.

Viva de Moena l segnor curat,
Con so capelan lonch
De lenga no monch
E con so calvo benefiziat.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. 2,0 2,1 https://demo.istat.it/?l=it.
  3. Comun de Moena - Statut
  4. 4,0 4,1 Servije Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent, Zensiment de la mendranzes linguistiche, 2011 [1]
  5. Identità ladina in crisi? In 10 anni crollo della loro presenza del 23,3% nel Comun general de Fascia, RTTR, 3 Mei 2022


 
Comuns del Comun General de Fascia

Ciampedel | Cianacei | Mazin | Moena | Sèn Jan | Soraga

Galaria dales fotografies[mudé | muda l codesc]


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi