Musiga

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Musizisć cun stromënc tl ert dl’Antica Grecia

La musiga (dal grech μουσικός/musikòs y τέχνη/techne, l’ert dles Muses) é l’ert y la sciënza dl organisaziun di sonns, dles veres y dl chit tl tëmp y tla lerch. I sonns vëgn a se le dé tres le cianté o tres le soné n stromënt aladô di prinzips dl’acustica.

Musicologia[mudé | muda l codesc]

La musicologia é le stüde dl fenomen musical tl monn tres na manira tecnica y pratica (chëra portada inant dal musizist che fej y interpretëia musiga), o storica-estetica (che po ince gní portada inant da umanisć pofescionisć y nia profescionisć mo a livel scientifich.

Les disciplines che se dá jö cun i elemënc fondamentai dla musicologia é:

  • la musicologia sistematica, che tol ite les disciplines musicales da n punt d’odüda teorich, sciöche la acustica o l’estetica dla musiga;
  • la musicologia storica, che tol ite la musiga de livel alt scrita tl’Europa a pié ia dal’Eté mesana da n punt d’odüda storich. Ara tol i te por ejëmpl la bibliografia musicala, la filologia musicala y la critica di tesć;
  • l’etnomusicologia, che se dá jö cun la musiga popolara europeica y en general cun la musiga extra – ozidentala. Ara cöii adöm les testimonianzes musicales y les colochëia tl contest dles cultures y di popui desvalis;
  • la musicologia aplicada, che tol ite l’aplicaziun dla musiga te ciamps desvalis, sciöche por ejëmpl la didatica dla musiga y la terapia tres la musiga;
  • l’archeologia musicala, che stüdia i fenomens musicai dl’antichité y che tol ite metodes de stüde sides dala musicologia co dal’archeologia.

Deplü stüdi de musiga tol ite ince d’atres realtés antropologiches, aladô dla convinziun che la musiga sides n fenomen “transspezifich” (chël ó di nia ma dla porsona umana). Chësta sort de pinsier se respidlëia tla biomusicologia, tla zoomusicologia y tla etnomusicologia.

Musiga ladina[mudé | muda l codesc]

La musiga tles valades ladines dles Dolomites[mudé | muda l codesc]

I pröms agn dl 1900, plü avisa danter le 1906 y le 1913, á n grup de laur tl cërtl dl’inrescida söl cianté popolar de jënt de nazionalité desvalia tla gran Monarchia d’Austria porvé de cöie ince adöm les cianties popolares di Ladins dantadöt tles scores[1]. A ce de chësc grup de laur ê le studié de lingac y professur d’Université a Desproch Theodor Gartner, daidé dal ispetur dles scores dla Val Badia siur Ujöp Mischí y, por Gherdëna, da Wilhelm Moroder Lusenberg. Mo an ne é nia stá bogn da abiné fora cis tröp, ater co la convinziun che al n’é mai sté n dër cianté popolar ladin, y, sc’al foss n iade sté val’, spô êl bel’gnü sburlé da n pez sön na pert dal cianté popolar todësch, dantadöt te Gherdëna. Decuntra êl gnü ciafé pro i Ladins dl Friul n gran tesur musical, suradöt les “vilotes”.

Feter mez secul dedô él ciamó na iade gnü porvé da abiné adöm ci che ê ciamó por encërch de cianties popolares. En chësc iade êl le professur dr. Alfred Quellmalz dl Istitut por la musiga popolara da Berlin che roâ dl 1940 te Südtirol, en chësc iade da ciasa a ciasa y cun stromënc plü moderns (registradus y microfilms) y tolô sö 3.300 cianties y 5000 toc musicai sön microfilm[2]. Tles valades ladines tolôl sö 107 cianties, danter chëstes 74 cun parores y melodies todësces y 33 cun parores ladines, mo cun la melodia todëscia. Ince al röia ala conclujiun che al pó ester che i Ladins ais albü n iade n so pice patrimone de cianties popolares, mo de chësc ne êl plü romagnü prësc nia.

Bele le prof. Jan Batista Alton da Calfosch scriô dl 1881 te so liber “Proverbi, tradizioni e aneddoti” che les cianties ladines manciâ daldöt.

Le cianté y la musiga tla Val Badia[mudé | muda l codesc]

I ladins dla Val Badia é de gran musicalité y á dagnora cianté ion[3]. Da plü dadî él gnü dé inant scialdi püch cina aldedaincö. Fora de n valgügn raimli(“Gretl, gretl mëna a ciasa”, “Cassora, cassora, ches, ches, ches”), nines nanes (“Tidom, tidom, tidela”, “La öna te cöna”) y n valgönes püces melodies por i pici mituns (“Sabeda, sabed’ dara”, “Al vën la plöia”) ne conesciunse plü feter nia.

La ciantia ladina plü vedla pel che sides chëra di scizeri (“Sö, mituns, toless’la tascia”) [4], metöda adöm dal caplan siur Ciprian Pescosta da Corvara, che é gnüda ciantada por le pröm iade dai scizeri maroi y badioc dl 1848 canche ai jô a combate a Col de Santa Lizia cuntra i Ciadorins. Ince tles veres dl 1866 gnôra ciamó ciantada. Scialdi vedla dess ince ester la ciantia dla roda da firé (“O bela mia roda”) che gnô ciantada dales firadësses tratan che ares firâ tles lunges sëres da d’invern. Les parores dess ester dl degan Jan Matî Declara. Ince n valgönes d’atres cianties (“Sc’i jun pa a mitans”, “Sciandirna”, “La ciancia dal möt vedl”) dess ester almanco tan vedles.

Mo te Fascia é incö ciamó conesciüda na ciantia dër vedla che gnô ciantada dales nozes. A Lungiarü gnôl plü dadî cianté na ciantia ladina tratan che le paur gramorâ, mo ara é ince jüda a pertde adöm a chësc laur da paur che ne vëgn bele dî nia plü fat[5]. Le cianté ê lié ales festes y ai avenimënc plü importanc ia por l’ann (festes, nozes, segres, mësses noeles) y cun le mudé de chisc ê ince les cianties che aldî lapró y che ne ê nia scrites sö che jô a perde por dagnora.

La musiga y le cianté te dlijia[mudé | muda l codesc]

Le lingaz de dlijia y dla religiun é tles valades ladines dagnora sté le talian y le ladin, mo cianté gnôl la maiù pert de cianties todësces[6]. Fora dal tëmp inanter le 1777 y le 1850 conesciunse ciamó aldedaincö 10 racoiüdes de cianties de dlijia todësces (libri scric a man) che gnô laota ciantades tles dlijies dla Val Badia. De chëstes 700 cianties religioses n’á publiché Norbert Wallner dl 1970 te so liber “Deutsche Marienlieder der Enneberger Ladiner bëgn 207 dedicades a S.Maria.

La maiú pert êl te dlijia n ël che intonâ la ciantia y ciantâ danfora, da 6 a 8 omi ciantâ spo impara, ince a plü usc. Dl 1925 gnôl ciamó fat insciö a Calfosch. Dal 1869 inant se deslariâ spo fora le “cianté zezilian” y te vigni paisc nasciôl daimproia, t’un n post defata y tl ater impormó plü tert, n cor de dlijia. Da mëte sö chisc cors de dlijia êl scialdi i proi y i maesteri che se fistidiâ, schiöche a La Plí de Mareo Jepele Frontull, che metô sö le cor de dlijia y la musiga dl 1900. A San Martin êl Lipo Verginer, a La Val siur Armando Alfreider, y Giuvani Rubatscher de Sepl, a Al Plan i maestri Maria Daporta y Scebio Pescollderungg.

La musiga y le cianté profans[mudé | muda l codesc]

Jepele Frontull
Angelo Trebo

Le cianté gnô tres plü coltivé ince fora de dlijia. Jepele Frontull ti metô sot a cianties todësces parores ladines (“Ciara, sorëfl florësc sëgn”, “Por munts y por valades”) o nen metô instës adöm de sües (“Os sotus”, “Na sëra sarëna”). Dër ion gnô ince ciantades les cianties fora dles does operetes ladines “Le ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, che Jepele Frontull â instës musiché sön le test de so compagn Angelo Trebo, sciöche “Dan sorëdl belo trep”, “I jun a lauré”, “Orun la noza fá”, “Al dedancö ne vara bun” [7].

Lipo Verginer ti dê na melodia ales parores de so compagn Sepl Flöss da Col de Tlames “Olach’la Marmolada” y ince ales rimes “Le bal” y “Ia dô chës munts la löna vën” de Angelo Trebo. Siur Armando Alfreider d’Antermëia scriô la “ciantia dai crafuns”, siur Alvije Comploj da La Val ti metô parores ladines sot a melodies todësces de Benno Rutz y Ignaz Mitterer (“Tera ladina”, “Nos ciantadus”).

Sciöche maiú musizist dla Val Badia é sigü da conscidré Jan Batista Runcher da S.Linert de Badia[8], che é sté orghelist dl dom da Trënt y autur de deplü composiziuns spirituales y conzerc strumentai.

L’ann 1900 êl te Südtirol bele 112 musighes y danter chëstes ince chëra da Urtijëi (al pê bele dl 1790), de Badia (1835), da S.Crestina (1856) y chëra da La Plí de Mareo (1895).

Ti atri paisc ladins gnôres dötes impormó metüdes sö do che le Südtirol ê roé pro la Talia; dl 1921 chëra da S.Martin, dl 1927 chëres da Corvara/Calfosch, S.Ciascian y La Val, dl 1928 chëra da Rina y dl 1929 chëra d’Al Plan[9].

Tla secunda pert dl XX secul se svilupâ tla Val Badia na gran ativité leterara che se tirâ do ince na rica produziun de cianties popolares . Felix Dapoz é sté un di pröms che á metü en musiga no ma les rimes de süa produziun, mo ince cotantes de d’atri auturs, sciöche Angelo Trebo y Lois Ellecosta. Ince Alfred Mutschlechner, Jan Willeit, Fonso Willeit, Pepi Pitscheider y Iarone Chizzali á arichí le repertore dl cianté ladin cun cianties che vëgn portades dant tres danü da nüsc cors[10].

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 71
  2. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 71
  3. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 71
  4. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 71
  5. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 71
  6. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 72
  7. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 73
  8. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 71
  9. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 73
  10. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 74

Plates colegades[mudé | muda l codesc]