Friul

Da Wikipedia
Friul 1650

L Friul ie n raion dla Talia ulache l vën rujená te deplu pertes l ladin furlan. Tl Friul fova l lingaz vegnù adorè publicamenter enchin a che an ova enstesc tles mans l'aministrazion con l Patriarcat de Acuileia (1420). An conesc documenc p.e. dla scola notarila de Cividât dl 14eisem secul. Al didancuei fejl pert de la region taliana Friul-Unieja-Giulia.

Do l'anescion a Aunejia ne vegn l furlan nia plu adoré tla aministrazion. La storia dla leteratura furlana met man tl Renasciment con de plu figures de emportanza. Pier Paolo Pasolini. Al n'é nia na leteratura religiousa, nience leteratura popolara, de folclor, ma leteratura profana dla mondanité. Da chest temp àn ence les prumes traduzions da d'autres leteratures. Ti secui vegnus do à la leteratura furlana abú trueps poec ezelenc, desche Ermes di Colorêt, Pieri Zorut (che à tres si calendri porté pro a renforzè la koiné furlana), Caterina Percude. N sbunf nuef giata la leteratura furlana entratant la Seconda Vera tres Pier Paolo Pasolini.

L talian Pasolini empara l furlan, lingaz de sia uma, y scriv poesies y n toch de teater (I Turcs tal Friûl) per furlan. Tres la fondaziun dla Academiuta de lenga furlana dl 1945 à Pasolini metù na pera de cianton nueva, na generazion de poec entiera é vegnuda ispireda da el. Pasolini, atif ence politicamenter, fova n sostegnidour apascionè dla gauja ladina - dl furlan dìjel: "Lingua ladina dunque, non dialetto alpino". Encuei é la leteratura furlana dret rica de direzions stilistiches y formes desvalives, da la poesia enfin ai comics. Na istituzion de tradizion é ormai l concurs leterar y musical "Premi Friûl".

Wikidata[mudé | muda l codesc]

d:Q160570