Wilhelm Moroder-Lusenberg

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

Wilhelm Moroder-Lusenberg nce Willi (*27 de juni 1877 a Urtijëi;† 9 de jenè 1915 a Nisc) ie n autor ladin de Gherdëina.

Moroder-Lusenberg tl 1915
Pultre de Wilhelm Moroder da Jumbiërch
Moroder-Lusenberg tl 1900
Geschichte der ladinischen literatur
Bibliografia ladina

Vita[mudé | muda l codesc]

Wilhelm ie nasciù sciche prim mut de Felizita Unterplatzer de Mareo, la segonda fëna de Josef Moroder Jumbiërch[1]. Ai 2 de utober dl 1897, do avei dà ju la matura a Trënt se al scrit ite a medejina a Dispruch. L se à ntendù che chëla ne fova nia si streda che fova, coche l ova scrit a si pere y oma, „filosofia y speziaimënter storia y leteratura”. Tl 1905 à l metù su a Dispruch sun cunsëi de Theodor Gartner la Union Ladina. Tl 1905 ovel nce dat ora la prima plata ladina L'amik di Ladins y tl 1908 Der Ladiner ma zënza gran suzes per via di finanziamënc. Ël ova ntant sëurantëut la redazion dla plata Brixner Chronik per avëi n paiamënt segur. Te chëi ani se al dat ju nce scialdi cun l'archeologia a San Laurënz, ulache l à abinà su i resc romans de Sebatum y autri te Südtirol[2]. Wilhelm Moroder à nce scuviert y nstëss metù a lum l'afresch dl Crist dla dumënies sul parëi a sud dla dlieja da Sacun.

Afrësch dl Crist dla dumënies dla Dlieja da Sacun scuviert da Willi Moroder.
Afrësch dl Crist dla dumënies dla Dlieja da Sacun scuviert da Willi Moroder.

Tl 1911 se àl maridà cun Rosa Zach de Franzensbad (Boemia) (* 1891 a Kalsching, Boemia; † 1924 a Budapest) y jit a sté a Marienbad per lauré pra la redazion dla plata Egerland- und Kurzeitung in Marienbad. Tla Boemia al mo for studià inant la storia de Gherdëina y metù adum ma gran cassa de documënc. A si berba Franzl al scrit ai 3 de fauré dl 1914 de avei metù adum y belau finà na publicazion sun Gherdëina de 1800 plates. Ma ntant ie rot ora la prima viera y Willi à messù ji pra i saudëies sciche ufizier. L nen à nia durà giut, che l ie unì fat perjunier y tosc dò mort tla perjunia a Niš tla Serbia ulache l ie ence stat suplì. De la cassa de documënc ne san nia ce fin che la à fat.

Publicazions[mudé | muda l codesc]

Willi à ’ncë dassën laurà pea pra la segonda edizion de „Das Grôdner Tal” de si berba Franz Moroder-Lenert, co che desmostra na lëtra dl 10 de jené dl 1900.

  • Nosh antenac da zakan. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 46-47.
  • L troi pajan te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 71-72.
  • Waid- und Waldordnung der Gerichtsherrschaft Wolkenstein. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 132-136.
  • Altes Gedenkbuch von St. Jakob. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 136-139.
  • La gran mueria. Opfer der Pest von 1636 im Grödental. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 139-142.
  • Neuer historisch-topographischer Führer durch das Gröden-Tal. Deutscher und Österreichischer Alpenverein, Sektion Gröden DÖAV, 1902. [3]
  • L'amik di Ladins (Ladinerfreund). Nr. 1—3 Dispruch 1905.
  • Der Ladiner. Nr. 1—2, Persenon 1908.
  • Marktgemeinde St. Ulrich in Grôden. Urtijëi 1908 [4].

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Lën genealogich dla familia Moroder.
  2. Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches. Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung - Geschichte - Biographien - Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Scrit da Edgar Moroder. Eigenverlag, Urtijëi 1980. Plates 250-258. Liber Moroder online su moroderfamily.com
  3. Neuer historisch-topographischer Führer durch das Gröden-Tal. Bibliotech Tessmann
  4. Publicazions che trata de storia y leteratura ladina. Calënder de Gherdëina 1953, pl. 112.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Cirillo dell'Antonio: Bera Willi Moroder da Jumbierch. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 18-20.

Scric[mudé | muda l codesc]

Nëus son Ladins, reston Ladins !

Nëus son dui fredesc y surans
Truep mil' ani bele adum,
Dajonse pu mé dui la mans
Po sarons for n gran grum.
Nëus son Ladins, reston Ladins !

La patria nosta ie n ciastel de piera dura,
Frabicà da Die nstës cun granda cura,
I te chësc s' al metù per guardians
Nëus Ladins t' amez Tudësc y Talians
Ma nëus son Ladins y reston Ladins ! 

Wikiversity[mudé | muda l codesc]

Wikisource[mudé | muda l codesc]

Wikidata[mudé | muda l codesc]

d:Q21293137

Liams[mudé | muda l codesc]