Vai al contenuto

Franz Moroder

Da Wikipedia
Articul por Ladin Dolomitan
Moroder tl 1990
Geschichte der ladinischen literatur

Franz Moroder de Janmatie Lenert é nasciù ai 4 de setëmber dl 1847 a Urtijëi y é mort dl 1920. Al é stà ora per l’Europa a vëne chiena cun sie fre Levisc y dl 1869 á i doi fredesc metù su la firma de laour ziplé Gebrüder Moroder. Al é stá caranta agn tl consei de comun de Urtijëi dal 1872 inant y set schiche ombolt. Dl 1902 él vegnù nominé prum ombolt ofizial de Urtijëi. Al é stà iniziadour dla scomenciadiva por auzé le comun da Urtijëi a comun de comert dal 1907 al 1908. Al é vegnù nominé zitadin de onour de Urtijëi y dl 1909 àl giaté la crousc de merit de or cun la corona. Al á scrit su trueps inoms de nosc raions y al é stà un di di fondadours dla Lia da Mont de la Germania. Dal 1887 al 1890 fòvel sourastant dla Lia da Mont de Gherdëina sot a l’Austria. Al s’á dè ju cun le lingaz y la cultura ladina y á dè ora le jorantin “Warnung” contra l’pericol de todeschisé defin les scoles de Gherdëina. Dl 1891 al dé fora l liber Das Grödner Tal, na monografia sun Gherdëina. Al á scrit y publiché toc de prosa y poejies y à for defenù con forza la rejoneda ladina [1]. Si muta Adele ie stata na scritëura de stories y cuntedes ladines.

Bibliografia ladina

Poejia de Franz Moroder

[mudé | muda l codesc]


L saudè.

Mo n iede al’ oma i bossel la man,
Po i cëlel mo drët y dij bradlan:
“Dlecordet’, o loma, de me y sta nton,
Prëia per me nfin ch’ inò s’ udon!”
L’ oma cialan dut grama, zitran
Sul cë a l senië i mëtela si man.
“Segur perië ulerei per te,
Tëniet’ su drët da bravo saudè!”
El cinia de sci. Tla viera iel po jì.
Tramedoi la parola ai po mantenì:
N’ ie passà via truepes dis,
Ch’ ëi doi s’ à prësc udù – sun paravis.
L fi mazà dala bala dl Rus
y l’ oma tosc morta, do dal ferdrus.



Bibliografia

[mudé | muda l codesc]
  • Franz Moroder: Franz Moroder de Jan Matie de Lenèrt. Lecurdanza per i 100 ani da si mort. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 240-245.
  1. Nosta Jent, Union Generela di Ladins dles Dolomites, pl. 101.

Wikiversity

[mudé | muda l codesc]
Franz Moroder

Wikisource

[mudé | muda l codesc]