Gebrüder Moroder

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Gebrüder Moroder
Cataloghes di Gebrüder Moroder
Auter inuem I nueves
Nasciù/da 1869
Operes cunesciudes Auteresc tl Deutschland


Gebrüder Moroder, tlamei nce "I Nueves" fova na firma de ferlëigheri de Gherdëina.

La firma ie stata metuda su dai fredesc Franz (1847-1920) y Levigi (Alois) Moroder[1] (1844-1896) l ann 1868. Chisc fova i fions dl rich marcadënt Janmatie Moroder de Plandemureda a Urtijëi y marcadënt a Ancona; la sor de Janmatie Mariana (1807-1864) ova maridà l ferlëigher Johann Baptist Purger. I univa tlamei i nueves ajache i vedli fova i fredesc Moroder da Bruel de sëura. Nce a Ancona dajovl la firma "Fratelli Moroder" di fredesc Janmatie, Johann Andreas y Leopold mutons de Jan Andrea Moroder da Manguc y de Annamaria Peschlauzer.

Dessëni per na Pietà da fe a Offenburg.
Dessëni per na Pietà da ziplé a Offenburg.

Da jëuni ie Franz y Levigi stac suenz de viac te truepa zitëies d'Europa y cun 21 ani iesi stac mez an a London y mez an a Paris per mparé la doi rujenedes.

I primes ani univel scialdi marciadà de chiena. I dëssa n iëde avei vendù me te trëi enes 72000 popes da 4 zoll (10 cm.). Plu inant univel ncé marciadà de scultures y auteresch.

L ann 1902 à Franz lascià geurì na berstot tla cësa de Lenert ulache l abitova cun si familia. Te chëla berstot laurova l mut Rudolf y si cunià Ludwig, uem dla sor de Rudolf Adele.

Dl cumerz se nteressova plu che auter Franz y dla produzion l fra Levigi.

Vendù univl te dut l mond, dala Ruscia, Nghiltiera al Portugal y al India. Franz ova cumprà la prima mascin da scrì de Gherdëina y rujenova y scrijova te cater rujenedes (tudësch, nglëisc, franzëus y talian).

Do che l fra Levigi fova mort l ann 1896, à Franz cumprà la cësa Costa tla streda Sneton a Urtijëi y spustà dut l cumerz te chëla cësa.

Offenburg[mudé | muda l codesc]

L ann 1902 à Franz Moroder cumprà la gran berstot cun 40 lauranc de Friedrich Simmler a Offenburg tla Germania[2]. L diretëur a Offenburg fova Eduard Moroder l mut de Franz fin l ann 1914 canche l ie mort. Ence l mut de Franz Johann ie stat giut a Offenburg ulache l à mparà l franzëus y l nglëisc[3] Pra chësta berstot a Offenburg à laurà truepes scultëures de Gherdëina, danter chisc Rudolf l mut de Franz Moroder, Ludwig Moroder, Hermann Moroder, Michl Gaslitter y i fredesc Albino y Alfons Pitscheider. Do la prima viera mundiela à l mut de Franz, Franzl Moroder da Costa, menà inant la firma, ma l à messù stlù la firma y vënder la cësa do che cliënc americans ne l'ova nia paià l ann 1934[4].

Auteresc[mudé | muda l codesc]

Tlo ie da liejer na lista de auteresc y opres de dlieja fates dala firma Gebrüder Moroder a Offenburg dal ann 1904 al 1916.

Lëtra de Franz Moroder a si mut Rudolf che laurova a Offenburg.

Bedaies[mudé | muda l codesc]

Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.
Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.

La firma Gebrüder Moroder à giatà truepa bedaies per i leures de si scultëures. A Paris pra la mostra universela dl 1900 ie unì premiëda cun l prim pest y bedaia d'or la Santa Elisabeta cun pëtler de Rudolf Moroder, che ie da udëi tla dlieja de San Durich a Urtijëi.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Biografia Alois Moroder. Njonta al liber "Die Moroder" 1980, pl. 98-103.
  2. Werner Scheurer: Die Moroder-Altäre der St. Antonius-Kirche in Schuttertal. In: Geroldsecker Land. Band 51, 2009, S. 32 nach Auswertung des Morodernachlasses; nach Matthias Lehmann: Friedrich Simmler (1801–1872). Leben und Werk des Malers aus Geisenheim. Fichter, Frankfurt 2012, ISBN 978-3-9814023-5-3, S. 362 „vor 1905“.
  3. Franz Moroder: L diare de Johann Moroder Lenert l ann 1910 Calënder de Gherdëina 2021, pl. 186-197.
  4. Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, pl. 279. liber Moroder

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 40-48.
  • Edgar Moroder: Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 210-213.
  • Rita Stäblein, Robert Moroder: La vedla chiena de Gherdëina - Altes Grödner Holzspielzeug - Il giocattolo in legno della Val Gardena. Museum de Gherdëina, Urtijëi 1994, pl. 133-137 (catalogh).
  • Werner Scheurer: Die Altäre der Offenburger Altarbauer Moroder. In: Medizinhistorische Mitteilungen. Zeitschrift für Wissenschaftsgeschichte und Fachprosaforschung. Band 36/37, 2017/2018 (2021), pl. 147–182.

Cëla nce[mudé | muda l codesc]