Dlieja de San Durich

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
La dlieja danca
Ciampanes de dlieja, mujiga y cor de dlieja orgun de Urtijëi. Archif Radio Ladin de Gherdëina.

La Dlieja de San Durich ie la dlieja dla pluania de Urtijëi, dedicheda a Santaguania y al vëscul San Durich de Augsburg.

Storia[mudé | muda l codesc]

La dlieja dla curazia de Urtijëi fova da vedlamënter la dlieja de Sant'Ana tla curtina d'aldi da ncuei. Ala fin dl 18sm secul fova chësta dlieja true masa pitla y do gran stritoc iel unit fat ora de fé na dlieja nueva sul col da Bugon, ulache l vedl Pana, n rich marcadënt de sëida de Urtijëi, ova da ca l terac per fabriché. L vova dant al dut la jënt che stajova Sun tl Piz che fova decontra.

Ti ani 1792–1796 ova pona l muradëur Joseph Abenthung de Götzens tl Tirol cun l'aiut dla populazion de Urtijëi metù su la dlieja nueva bela granda. La trëi cupules y l revëut dl entreda ie states depëntes dai fredesc Franz Xaver y Josef Kirchebner. Tl 1797 la nueva dlieja stata benedida dal vëscul de Persnon Karl Franz von Lodron. Permò tl 1870 ie duta la dlieja stata depënta ora dal moler Josef Barth de Persenon che ova maridà na muta de Gherdëina. The chëi ani ie nce stac fac i trei auteresc nueves y la canzla. L'autere dla Madona ie sta fat do desëni de J. Schneider de Minga y l'autere de Sant Ujep do n desëni de J. Überbacher de Bulsan. La cansla ie stata zipleda da Ferdinand Demetz de Furdenan. Encé la stazions de sas ie n lëur de Ferdinand Demetz da Furdenan y Francësch Tavella.

Ti ani 1905-1907 ie la dlieja stata ngrandida cun la doi capeles do dessënies de Sepl Rifesser da Stufan. I 16 vieresc de scipa a medallions cun i dodesc apostuli, Giuani Batista y Santa Ana tla capela dl Cuer de Jejú y Jejú y Maria tla capela dl Rosar.

I cater vangelisc ntëur l presbitere y la Madona cul Bambin a man drëta dla gran naveda, statues de ghips, ie states fates y dunedes ala dlieja da Jan Mëine Mahlknecht ntëur l'an 1854[1].

Permò ti ani 1985–1986 ie unides depëntes la capeles da Sebastian Pfeffer[2].

La nueva porica y l orgun nuef tl 2010.

Tl 2010 ie uni fat n orgun nuef cun 2000 pipes dala firma Pirchner de Steinach al Prëner. L'orgun nuef ie sta benedí dal vëscul Karl Golser y a custá n dut 682.175 Euro.

La dlieja ie sota defendura di monumënc de Südtirol [3]

Ugristres y ugristri dla dlieja[mudé | muda l codesc]

  • Giuani Batista Ploner, Vater des Mathias (bis 1785)
  • Matie Ploner (1785–1800)
  • Bepo Mahlknecht (1800–1842)
  • Bepo Metz (1842–1902)
  • Engelbert Ploner (1908–1914)
  • Ernst Purger sen. (1914–1918)
  • Johann Franz Moroder mut de Batista Moroder (1919–1922)
  • Ernst Purger ju. (1923–1924)
  • Maria Moroder de J.B. muta de Batista Moroder (1924–1932)
  • Franz Vinatzer sen. (1932–1973)
  • Theodor Rifesser (dal 1973)

Artisć[mudé | muda l codesc]

I artisć che à fat i sanc per la dlieja ie:

Johann Dominik Mahlknecht

La statues di 4 Evangelistc tl presbitere

La statues dl artist Jan Dumëine Mahlknecht, che laurova tla Franzia, dunedes dal scultëur ala dlieja. Ala statua de san Giuani ie stat batù ju per sbali y pona ino cumedà su l cë tl 1870 canche i ova depënt ora la dlieja da nuef.

Josef Moroder Jumbiërch
Ludwig Moroder
Johann Baptist Moroder-Jumbiërch
Jakob Crepaz

Autri scultëures[mudé | muda l codesc]

Autri artistc

Dliejes dla pluania[mudé | muda l codesc]

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Franz Anderlan: N pue de storia dla dliesha de Urtishëi. Kalënder de Gherdëina 1915. Urtijëi, pl. 73–75.
  • Friedrich Moroder, Eduard Moroder: La Dlieja de San Durich a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1972. Urtijëi, pl. 36–46.
  • Leo Moroder: La dlieja de San Durich de Urtijë cumededa su y depënta da nuef. Calënder de Gherdëina 1985. Urtijëi, pl. 35–41.
  • Margareth Runggaldier Mahlknecht, Karl Mahlknecht: St. Ulrich in Gröden – Kirchen und Kirchengeschichte. Eine Text- und Bilddokumentation. Athesia , Persenon 1992.
  • Karl Gustav Mahlknecht: Festa di 200 ani dla cunsagrazion dla dlieja de San Durich. Calënder de Gherdëina 1998. Urtijëi, pl. S. 37–41.
  • Toni Sotriffer: L’archif dia pluanìa de S. Durich/Urtijëi y si plu vedla pergamines. Calënder de Gherdëina 2000, pl. 94-103.
  • Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martino in Badia/San Martin de Tor (BZ), 2003. Seite 186–194. ISBN 88-8171-044-7
  • Alex Moroder: 100 ani capeles dla dlieja de Urtijëi. Calënder de Gherdëina 2007. Urtijëi, pl. S. 71–73.
  • Maria Hölzl Stifter: Die Wandmalerei des Historismus in Südtirol : kirchliche Kunst zwischen Spätklassizismus und Nazarenern 1820 - 1914. Athesia Bulsan 2008, ISBN:

978 88 8266 106 9. Pl. 109-110.

  • Theodor Rifesser: Orgun nuef per la Dlieja de S. Durich a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 2010. Urtijëi, pl. 149–154.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Cirillo Dell’Antonio: L scultëur Prof. Jan Mëine Mahlknecht de Urtisei. Calënder de Gherdëina 1950, pl. 53-55.
  2. Leo Moroder: La cupules dla dlieja de san Durich a Urtijëi depëntes. Calënder de Gherdëina. Union di Ladins de Gherdëina St. Ulrich. Jahrgang 1988/S. 97–105. (Ladinisch).
  3. Monumentbrowser Provinzia de Bulsan

Autri cunliamënc[mudé | muda l codesc]