Menza Nogler Pitscheider

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
La familia de Menza Nogler Pitscheider
La familia de Menza Nogler Pitscheider.

Menza Nogler, marideda Pitscheider, dita nce Clemenza Maria Nogler o Nagler da Vidalong (* 19 de dezëmber 1844;† 18 de auril 1921), ie la antenata de na gran familia de artejans de Urtijëi (scultëures y depenjadëures).

Vita[mudé | muda l codesc]

Ëila fova la muta de Anton Nogler y Marianna Wanker. Si uem Anton Pitscheider (1843-1912), fova unit da Sëuc te Gherdëina per mparé a ziplé y ova cumprà l luech "Pitl Stlejuc" sot al ëur dl bosch de Resciesa sën tlamà nce cësa Menza[1].

Si sies mutons fova Leopold (Poldo) moler, pere de Viktor y Emmanuel, moleri y de Felix calighé y buteghier. Leopold ie stat cun autri fundadëur dla Lia Mostra d’Ert[2]. Konrad moler pere de Viktor dl Grohmann moler. Konrad ova fabricà la villa Grohmann l ann 1906. Albin scultëur y maester tla scoles d'ert, Anton (scultëur). Trëi autri mutons fova morc da pitli.

La cater mutans de Menza fova Mariana, Menza, marideda cun Johann Rifesser da Pertán, Rosalia marideda cun Milio Craffonara a La Ila (lava de Moritz Craffonara[3] ost dla ustaria Moritzino a La Ila), y Filomena marideda cun Anton Anderlan, loma de Amalia Anderlan Obletter[4].

Dancà da man ciancia: Josef, Menza, Filomena, Anton, Rosalia; dovia: Anton, Konrad, Mariana, Leopold, Menza, Alfons, Albino.
Dancà da man ciancia: Josef, Menza, Filomena, Anton, Rosalia; dovia: Anton, Konrad, Mariana, Leopold, Menza, Alfons, Albino.

scultëures[mudé | muda l codesc]

  • Albino (1877-1962)
  • Tone (1879-1953)
  • Sepl (Josef) (1880-1952)
  • Alfons (1884-1954)

Depenjadëures[mudé | muda l codesc]

  • Leopold (1873-1956)
  • Konrad (1875-1955)

Mutans[mudé | muda l codesc]

  • Mariana (1871-1947)
  • Menza (1872-1948)
  • Rosalia (1885-1954)
  • Filomena (1889-1959)

Cëla nce[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Amalia Anderlan Obletter. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78.
  2. Sofia Stuflesser: 100 ani Circolo – Lia Mostra d’Ert. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 160.
  3. Moriz Craffonara te n video dla RAI.
  4. Rut Bernardi: Amalia Anderlan Obletter. La Union di Ladins de Gherdëina à n ucajion di cumplì di 60 ani dla Cësa di Ladins numinà la biblioteca spezialiseda dl ladin y retorumanc do anda Malia da Cudan. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 20-21, 27, 45, 50, 57.