Menza Nogler Pitscheider
| Articul per Ladin Gherdëina |

Menza Nogler, marideda Pitscheider, dita nce Clemenza Maria Nogler o Nagler da Vidalong (* 19 de dezëmber 1844;† 18 de auril 1921), ie la antenata de na gran familia de artejans de Urtijëi (scultëures y depenjadëures).
Vita
[mudé | muda l codesc]Ëila fova la muta de Anton Nogler y Marianna Wanker. Si uem Anton Pitscheider (1843-1912), fova unit da Sëuc te Gherdëina per mparé a ziplé y ova cumprà l luech "Pitl Stlejuc" sot al ëur dl bosch de Resciesa sën tlamà nce cësa Menza[1].
Si sies mutons fova Leopold (Poldo) moler, pere de Viktor y Emmanuel, moleri y de Felix calighé y buteghier. Leopold ie stat cun autri fundadëur dla Lia Mostra d’Ert[2]. Konrad moler pere de Viktor dl Grohmann moler. Konrad ova fabricà la villa Grohmann l ann 1906. Albin scultëur y maester tla scoles d'ert, Anton (scultëur), Josef (scultëur) y Alfons. Trëi autri mutons fova morc da pitli.
La cater mutans de Menza fova Mariana, Menza, marideda cun Johann Rifesser da Pertán, Rosalia marideda cun Milio Craffonara a La Ila (lava de Moritz Craffonara[3] ost dla ustaria Moritzino a La Ila), y Filomena marideda cun Anton Anderlan, loma de Amalia Anderlan Obletter[4].

scultëures
[mudé | muda l codesc]- Albino (1877-1962)
- Tone (1879-1953)
- Sepl (Josef) (1880-1952)
- Alfons (1884-1954)
Depenjadëures
[mudé | muda l codesc]- Leopold (1873-1956)
- Konrad (1875-1955)
Mutans
[mudé | muda l codesc]- Mariana (1871-1947)
- Menza (1872-1948)
- Rosalia (1885-1954)
- Filomena (1889-1959)
Cëla nce
[mudé | muda l codesc]- Amalia Anderlan Obletter scritëura
- Albino Pitscheider scultëur
- Anton Pitscheider scultëur
Notes
[mudé | muda l codesc]- ↑ Amalia Anderlan Obletter. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78.
- ↑ Sofia Stuflesser: 100 ani Circolo – Lia Mostra d’Ert. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 160.
- ↑ Moriz Craffonara te n video dla RAI.
- ↑ Rut Bernardi: Amalia Anderlan Obletter. La Union di Ladins de Gherdëina à n ucajion di cumplì di 60 ani dla Cësa di Ladins numinà la biblioteca spezialiseda dl ladin y retorumanc do anda Malia da Cudan. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78
Bibliografia
[mudé | muda l codesc]- Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 20-21, 27, 45, 50, 57.